Opinió

 

<73/169>

Vicent Partal

22.02.2005

Observacions

Al pròxim referèndum algú hauria de pensar a afegir a la papereta un espai per a les observacions del votant. Seria més interessant. Perquè així, si més no, hauríem de parlar de coses concretes. Ahir va ser un autèntic espectacle, el joc d'apropiacions que feien uns i altres. Zaragoza, en la conferència de premsa del PSC, repartia fotocòpies amb la llista de pobles amb alcaldia d'ERC on havia guanyat el sí. CiU filtrava comparacions de vot que els republicans retreien. Els vots en blanc eren objecte de més teories que no l'assassinat de Kennedy. Però al final tothom somreia: els partits, tots, eixien ben parats d'aquestes votacions en què tothom guanya i ningú no perd.

Tot plegat em va recordar quan, a l'agost, arribava al poble 'El Terremoto', una tòmbola ambulant, de la qual els xiquets imitàvem una cantarella que acabava clavant-se al cervell: 'Sempre toca! Una nina o una pilota!'
Ahir vaig tenir, de bell nou, la impressió de sentir la cançoneta en qüestió. Ja passa en qualsevol elecció, que la interpretació del vot acabe valent pràcticament tant com el vot mateix. Però aquesta vegada la cosa era espectacular. Guanyar, allò que se'n diu guanyar, pràcticament ningú no creu que haja guanyat. Però el miracle és que no ha perdut ningú. A tots, els han salvat uns resultats que han deixat respirar, d'una manera coral, la classe política.

Mail Obert