Adéu a Unió

Unió va anunciar ahir la pregunta que els seus militants hauran de respondre el dia 14 de juny. En teoria, això era un referèndum intern en què els militants del partit havien de definir-se sobre el procés d'independència. Però la pregunta és una burla. Tal com temien els sectors independentistes d'UDC, la direcció proposa una pregunta manipuladora i inintel·ligible. O quasi.

O quasi, perquè hi ha un detall clau. Fins ara UDC maldava per mantenir una certa indefinició sobre el futur. No dir que sí ni dir que no. Tanmateix, amb el 27-S a la porta la pressió ha augmentat, perquè les propostes han esdevingut molt concretes. I si bé UDC manté la confusió lèxica, a la pràctica, sobretot en un paràgraf demolidor, s'apunta al bloc dels contraris a la independència.

És, concretament, quan diu que el procés s'ha de fer 'garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent una eventual declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat'. A part la trampa d'invocar una pretesa seguretat jurídica que no és tal, cal dir a Unió que si no es pot fer una DUI ni un procés constituent no hi ha camí possible. 

Però encara més. Aquesta és l'única concreció que s'entén de la llarguísima pregunta, i resulta que l'única part comprensible del text xoca contra el pacte subscrit entre CDC i ERC per a votar el 27-S i també contra els importants estudis fets pel Consell Assessor de la Transició Nacional, que guien el procés. Unió, doncs, només amb la pregunta ja s'exclou del procés, diga què diga al primer paràgraf. 

Ara només falta saber dues coses. La primera és com reaccionaran els militants demòcrata-cristians. Perquè, després del manifest d'un miler exigint de votar clarament sobre la independència i després de constatar la divisió interna al comitè de govern, o fan una acció decidida per a canviar la direcció i la pregunta o hauran de sospesar si abandonen les sigles. I la segona és com reaccionaran CDC i el president Mas. No crec que prenguen cap decisió immediata, almenys fins passat el 14 de juny, quan siga visible i definitiu el resultat final d'aquesta pantomima. Però després del 14 de juny, si no canvia res, o CDC trenca amb Unió o al setembre el seu candidat no tindrà la credibilitat necessària. 

Perquè la votació del 27-S és de vida o mort, és blanc o és negre. Els electors hem de saber que els diputats que votarem seran fidels a la raó per la qual els hem votat i que al parlament hi seran sense cap ombra de dubte a favor de la independència. Els d'Unió, si la pregunta acaba essent aquesta, simplement no seran de fiar. CiU ja s'ha equivocat en aquestes eleccions locals deixant que la indefinició d'UDC no s'aclarís abans de votar els ajuntaments. Però ara ja no té marge per a una altra equivocació. Per a Mas continuar vinculat a una Unió Democràtica com la que dibuixa aquesta pregunta seria letal. De manera que haurà de prendre decisions clares i segurament ràpides també.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Oriol Gordó

Aquesta pregunta és, sobretot, una burla. Una burla als independentistes, no cal dir-ho, però abans que res, una burla als militants d'Unió, pensin el que pensin. Quina oportunitat per expressar res tindran els militants, tant en un sentit com en un altre?
També és una burla pel president Mas, que no tindrà més remei que actuar, si, com molt bé dius, vol conservar la credibilitat.
I per últim és una burla a Unió, al que Unió representa, al catalanisme socialcristià, reduïts a titelles a disposició del Sr. Duran per ser humilitats i fer-los fer el ridícul més espantós i atroç que he vist en molt de temps.
Ara bé, qui ha quedat retratat ha estat El Sr. Duran i els seus corifeus.

Linus Fontrodona

No he entès mai que el president Mas hagi enfrontat les darreres eleccions (europees i municipals) conjuntament amb UDC, i encara entenc menys que mantingui quatre membres destacats de UDC dins el govern. Si no s’espolsa aquesta rèmora de sobre, el 27-S no guanyarà pas. I probablement, el bloc independentista tampoc --o ben just.

No deixo de demanar-me quina mena de poder exerceix aquest partit infaust sobre ell i sobre CDC. Se’m fa incomprensible, tret que a Mas ja li estigui bé i que aquest sigui part d’un joc seu amagat per tal de “no” assolir la independència de Catalunya. Reconec que se’m fa molt inquietant i molt estrany.

Amb el paperot que ve fent ERC, la continuïtat de CiU com a coalició seria una desgràcia pel país. Seria la fi, per força temps, potser molt, de tota esperança de llibertat.

Marcel Pellejà

Tan de bo suposi el final del senyor Duran i no pas el d'Unió. Aquest que fa dècades que s'arrossega per la política però que ni tan sols s'ha exposat mai a unes eleccions sense el paraigües de CDC. Fa mal de veure'l i alhora recordar la figura tràgica d'en Carrasco i Formiguera. No n'és un digne hereu, sens dubte que no.
És per això que espero que els meus bons amics d'Unió sàpiguen tombar aquesta vella i ancorada estaca. Que per molt afiançada que sembla està a punt de cedir. Altrament, serà Unió qui sucumbirà, i haurà estat en va la mort d'en Formiguera? Esperem que no, que tot el contrari: que sigui inspiradora.

Albert Turull

En efecte, tal com diu l'editorial, és una burla i una pantomima. No sols perquè es tracta d'una pregunta (o presumpta pregunta) increïblement enrevessada, sinó sobretot perquè, en realitat, no deixa cap opció clara de resposta per als independentistes d'Unió: si diuen que "sí" estan dient sí a les condicions tan condicionals de la direcció (i això, com bé explica Partal, és a la pràctica un "no" al procés), però si responen que "no" a la pregunta, es pot interpretar que es diu un no encara més explícit a tot el procés. Dit d'una altra manera, si algú vol dir "sí al procés, però sense tantes condicions" ...què hauria de votar? Això va de pet a la fractura, doncs: dins d'Unió i entre Convergència i Unió.
Ara, això sí, aquesta (presumpta) pregunta passarà als manuals de politicologia com un model d'intent de manipulació, tal volta superant la giragonsa en forma també de presumpta pregunta que fa trenta anys va treure's del barret el PSOE en relació amb la pertinença d'Espanya a l'OTAN...

Jaume Morrús

La pregunta (si realment por dir-se així) es, per dir-ho suaument, una broma... de mal gust, afegeixo.

Una respiració assistida a 'la puta i la ramoneta' tan nostrada i coneguda per tothom i que ja havíem oblidat a l'armari dels trastos vells. Vella política, vells costums, antiga botigueta i anar passant... 'qui dies passa, anys empeny'.

Veure'm quin grau de capteniment tenen internament al senyor que viu al Palace, i haurem estar molt atents a que fan els consocis de CDC. Com bé es diu a l'editorial, aquesta resposta, la del president es l'element decisiu que pot fer-lo trontollar el 27S. Perquè, més que discursos i somriures sorneguers a les llotges esportives, la gent vol veure aposta clara i projecte assumit.
Si el president no es fa fort en el projecte, pot acabar sent víctima del tacticisme unionista i de la seva tebior al respecte.

Ens ho juguem tot, guanyar i poder treballar per el futur... o perdre, ser derrotats i tornar a gairebé un segle enrere. O ens hi arremanguem o ells ens ho faran pagar car, molt car.

Espanya mai ha negociat, ha imposat o ha perdut. No hi ha derrotes dolces, ni victòries de consolació... 

Aquests mesos posaran tothom a lloc. A ells a primer cop d'ull, però a nosaltres (la resta) també. I cal ser-ne conscients, i esforçar-se.

Jordi Pedemonte

Els partits polítics existeixen amb la intenció de governar el país al que pertanyen, i això implica pendre decisions. Sembla que ni UDC ni ICV son capaços de decidir-se per cap opció de forma clara. Maregen la perdiu per intentar no definir-se.
En aquest cas quin sentit te la seva existència?
En tot cas, el que ens interessa son els votants, no els partits.

Jordi Planas

Una pregunta llarga i complicada. 
Una pregunta que és difícil de respondre. Si es respon que no és que no o és que no d'aquesta manera?
Una pregunta que sembla que es faci des de la por perquè una idea s'interpel·la amb una llarga lletania: cal actuar des del catalanisme integrador, cal actuar de forma netament democràtica, cal dialogar, cal garantir la seguretat jurídica, cal seguir a la Unió Europea, cal vetllar per la cohesió social i territorial.

Salvador Rofes

O treuen la U o val més que en Mas no es presenti. Com pots votar una coalició bicéfala amb dos cervells que pensen diferent?

Joan Rubiralta

Ja és ben curiós que la majoria de la cúpula del govern d'Unió acati les decisions de Duran i Lleida i la dels seus lloctinents, com ara Sánchez Llibre. Com és possible que no vegin que si segueixen apostant de fer un acord impossible amb Espanya, el trencament del partit és inevitable perquè més d'un miler de militants poden marxar. 

D'entrada aquesta maniobra podria ser entesa com un suïcidi, però si és mira més en detall és possible que no ho sigui tant. La finalitat de tot plegat pot ser que el trencament no sigui només d'un partit sinó de tot un govern, amb la conseqüència que el procés independentista s'enrareixi i CdC perdi molt vots pel desgavell que podria ocasionar a la Generalitat, ara que estem en precampanya electoral pel 27S. Políticament es podria entendre tot plegat com un a intenció de morir matant, tot sortint més endavant amb el partit  Construïm per als fidels d'Unió.

De tota manera tot dependrà de què voti la militància el dia 14. Si la pregunta és tombada majoritàriament, haurem de veure què farà la cúpula d'Unió, que farà la militància desenganyada... i què farà CdC. Segur que properament hi haurà novetats importants.

Josep Sindreu

Jo penso que l'enfocament que han fer en Duran i els seus acèrrims fidels seguidors potser no és tan dolent. Només cal que els independentistes d'Unió votin NO a la pregunta-embolica-que-fa-fort i la trenquin en mil bocins.

Potser ja està ben plantejat. :-)

Josep Usó

Està clar que el temps de les indefinicions i de les mitges mentides i mitges veritats ja ha passat. Amb una pregunta com la que es planteja als militants d'Unió, no li veig cap pervindre, al partit. Als independentistes, els caldrà cercar aixoplug fora. I els que queden, ja veurem quants en són. Duran, segur. Però segurament, pocs més. En qualsevol cas, la situació el 27S serà semblant a aquelles eleccions que es van fer immediatament després de l'11M. A saber: abans de votar, volem la veritat.

director@vilaweb.cat

O els militants d'Unió tomben la direcció actual i canvien la pregunta o CDC trenca amb Unió. Ja no hi ha més marge si Mas vol arribar al 27-S en condicions de guanyar.

Si bé UDC manté la confusió lèxica, a la pràctica s'apunta al bloc dels contraris a la independència.