Porta tancada vol dir camí obert

Ahir va ser un altre dia per a la història. Un dia que segurament els llibres esmentaran com la jornada en què es va visualitzar formalment que no hi havia més camí a fer amb Espanya. Rajoy, amb el suport de Rubalcaba, es va comportar com tots esperàvem: dient que no a tot. I Mas va superar les expectatives amb una conferència de premsa memorable.

Hi va dir que la porta era tancada. Hi va dir que cap constitució no podia impedir a Catalunya que triàs el seu camí. I hi va dir que el futur del país anava vinculat a la Unió Europea. Ho va dir amb destresa, sense estalviar explicacions, parlant clar i sense embuts i fins i tot deixant anar un parell de comentaris sobre Juan Carlos pujats de to.

Però va dir, sobretot, una cosa que és, a parer meu, la més important de totes. Va dir que ell no volia anunciar cap decisió perquè les proposaria al parlament la setmana entrant. Se'n pot deduir que el govern provarà de bastir una proposta tan unitària com siga possible. Una resposta catalana, o si més no catalanista, a l’envit. I si és així, em semblarà la millor reacció imaginable.

Ara, és especialment important que no es perden les formes. I l'escena de la plaça de Sant Jaume va acostar-se, en aquest sentit, just al límit. Perquè no necessitem un superpresident, sinó un líder capaç de bastir acords amb la resta dels partits, amb el parlament i sobretot amb una societat tan plural com la nostra.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Mas va dir que el parlament havia de respondre a la nova situació. I així hauria de ser, efectivament.