Opinió
-
Espanya no s’ho pot permetre
Vicent Partal
24.01.2012
-
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
-
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012
-
La revolta de les mantes
Vicent Partal
19.01.2012
-
Servidors de l’estat
Vicent Partal
18.01.2012
-
Alerta amb Hongria
Vicent Partal
17.01.2012
-
Fraga i la covardia
Vicent Partal
16.01.2012
-
Mosso: és a mi que em fas mal
Vicent Partal
13.01.2012
-
Rita: el jutge sap 'lo teu' ?
Vicent Partal
13.01.2012
-
Replicar
Vicent Partal
12.01.2012
-
Parlem del 2014?
Vicent Partal
11.01.2012
-
Una qüestió europea
Vicent Partal
10.01.2012
-
Chacón, la canadenca
Vicent Partal
09.01.2012
Vicent Partal
22.02.2005
Observacions
Al pròxim referèndum algú hauria de pensar a afegir a la papereta un espai per a les observacions del votant. Seria més interessant. Perquè així, si més no, hauríem de parlar de coses concretes. Ahir va ser un autèntic espectacle, el joc d'apropiacions que feien uns i altres. Zaragoza, en la conferència de premsa del PSC, repartia fotocòpies amb la llista de pobles amb alcaldia d'ERC on havia guanyat el sí. CiU filtrava comparacions de vot que els republicans retreien. Els vots en blanc eren objecte de més teories que no l'assassinat de Kennedy. Però al final tothom somreia: els partits, tots, eixien ben parats d'aquestes votacions en què tothom guanya i ningú no perd.
Tot plegat em va recordar quan, a l'agost, arribava al poble 'El Terremoto', una tòmbola ambulant, de la qual els xiquets imitàvem una cantarella que acabava clavant-se al cervell: 'Sempre toca! Una nina o una pilota!'
Ahir vaig tenir, de bell nou, la impressió de sentir la cançoneta en qüestió. Ja passa en qualsevol elecció, que la interpretació del vot acabe valent pràcticament tant com el vot mateix. Però aquesta vegada la cosa era espectacular. Guanyar, allò que se'n diu guanyar, pràcticament ningú no creu que haja guanyat. Però el miracle és que no ha perdut ningú. A tots, els han salvat uns resultats que han deixat respirar, d'una manera coral, la classe política.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015