Opinió
-
Espanya no s’ho pot permetre
Vicent Partal
24.01.2012
-
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
-
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012
-
La revolta de les mantes
Vicent Partal
19.01.2012
-
Servidors de l’estat
Vicent Partal
18.01.2012
-
Alerta amb Hongria
Vicent Partal
17.01.2012
-
Fraga i la covardia
Vicent Partal
16.01.2012
-
Mosso: és a mi que em fas mal
Vicent Partal
13.01.2012
-
Rita: el jutge sap 'lo teu' ?
Vicent Partal
13.01.2012
-
Replicar
Vicent Partal
12.01.2012
-
Parlem del 2014?
Vicent Partal
11.01.2012
-
Una qüestió europea
Vicent Partal
10.01.2012
-
Chacón, la canadenca
Vicent Partal
09.01.2012
Vicent Partal
08.05.2012
Una burla en cinc actes
Acte primer. Agafes unes caixes d’estalvis que més o menys funcionen i les gires de dalt a baix. Fas que deixen de pensar en termes de negoci i de funció social i que passen a ser, simplement, el braç financer de la política que t’interessa, per més absurda i forassenyada que semble. I és clar, acabes arruïnant-les.
Acte segon. Quan ja les tens arruïnades, fas que s’ajunten per convertir-les en això que en diuen ‘sistèmiques’ –que, traduït, vol dir que són tan grans que ningú no s’atrevirà a deixar-les caure. Hi mantens els mateixos responsables de la ruïna –o és que no havíem quedat que això no era un negoci sinó un braç financer del partit?– i esperes que els teus guanyen les eleccions.
Acte tercer. Proves d'ensarronar, encara més, el veí. Tu estàs arruïnat, a punt del col·lapse i en la misèria, però, contra tots els pronòstics, encara fas el cor fort i exigeixes no pas que et salve qui et pot salvar, sinó que et salve de manera que semble que ets tu qui el salva, a ell. I vols el logo, la seu i la direcció. I és clar, l’interfecte diu que no, que ja t’ho faràs tot solet.
Acte quart. A la desesperada, quan la cosa ja és a punt de causar un escàndol d’abast planetari, els del teu partit diuen que d’acord, que ja hi posarem tots els diners públics (els meus, els teus, els nostres…) per evitar la catàstrofe i salvar la paradeta. Tants diners com fa tres setmanes deien que calia estalviar com fóra prenent-los de la sanitat i l’educació.
Acte cinquè. Cobres, et retires sense gens de pudor ni de vergonya amb la butxaca tan plena que no hi cap ni un bitllet més, i encara ets tan pinxo que reparteixes dividends entre els accionistes –que ho havies promès. D’on puguen eixir els dividends, a qui importa?
Acte sisè (però, no l’espereu). Algú t'esclafa els morros.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015