Opinió

 

<70/169>

Vicent Partal

03.10.2011

La setmana horrible de Rosell

Diuen que el president del Barça, qualsevol, depèn de la piloteta, simplement, però tots sabem que no és veritat, que hi ha alguna cosa més. Ho va constatar Laporta, malgrat els seus èxits innegables, i ho comença a constatar Rosell, malgrat els seus èxits també innegables. No és tan fàcil com sembla i no tot depèn dels gols.

Dissabte passat no, l'altre, va començar un procés que les casualitats han volgut que acabàs en una setmana horrible per al president blau-grana. Una setmana en què molta gent ha començat a veure esquerdada la seua imatge, tan primfilada.

L'assemblea, la va guanyar, de sobres. És cert. Però el Barça no són els compromissaris i prou. La tensió en què han submergit el club les dues decisions més polèmiques que han pres no ve d'una votació. Qatar repugna moralment a una part dels socis i a una part encara més gran dels simples ciutadans que fem del Barça més que un club. I la grada d'animació no dissimula gens el retorn dels violents a l'estadi i als desplaçaments de l'equip, incloent-hi els avisos públics dels mossos. Rosell i el seu equip de directius van guanyar, sí. Però convèncer és una altra cosa.

Especialment, si la casualitat fa que s'encadenen dues situacions al llarg de la setmana que cadascuna, tota sola, és un terratrèmol. De primer, el torcebraç amb Guardiola per la querella contra Laporta i després les més que preocupants informacions publicades per The Economist, que vinculen el president del Barça amb la ja poc dissimulable trama corrupta del futbol brasiler.

En el primer cas Guardiola va jugar amb foc, però va guanyar clarament. Va alçar la veu en defensa dels set membres de la junta de Laporta que divendres es podrien haver quedat sense res per una més que estranya querella d'un soci més que estrany. Una querella que feia responsables dels desastres de Gaspar els set membres d'aquella nova junta que havia presidit Laporta --i en què també hi havia Rosell, encara que, curiosament, l'acció judicial no l'afectés. Rosell nega tota relació amb la querella, però és un fet indiscutible que es va retirar quan Guardiola va dir a Rosell una cosa que s'assemblava molt a un ultimàtum. Una cosa, a més, que tornava a posar en relleu la sorprenent mania persecutòria de la nova junta contra els qui un dia van ser companys de l'actual president.

Però res d'això no és gaire important, comparat amb les notícies que The Economist va difondre la setmana passada. És cert que el nom de Rosell ja s'havia circulat amb el famós cas de corrupció al voltant d'un partit, jugat a Brasília entre Portugal i el Brasil. Però aquesta vegada el setmanari britànic aporta tres contractes molt difícils d'explicar per Rosell i la negativa d'aquest a explicar-los.

Fora bo que el president blau-grana rectificàs i s'explicàs. De primer, perquè, si no ho fa, la bonança de què ha gaudit fins ara és ben possible que s'acabe. Però, sobretot, perquè el Barça i la gent que li fa costat no es pot permetre que el nom del club aparega en una mateixa setmana vinculat a dictadures, hooligans i corruptes.

Mail Obert