Opinió

 

<70/169>

Vicent Partal

30.05.2011

Un moment que defineix

Dissabte a la nit el capteniment dels acampats de Barcelona durant la celebració de la Champions i els incidents que van seguir-la va qualificar el moviment d'una manera que segurament el marcarà favorablement per sempre més. Perquè la manera com els acampats van evitar els violents i la policia és una de les mostres d'intel·ligència col·lectiva i de disciplina més grans que haja vist en molts anys.

No era fàcil fer allò que van fer. Divendres l'escomesa dels mossos va projectar un focus molt especial i directe sobre l'acampada i sobre la nit. Per desgràcia, fa anys que les celebracions blau-grana acaben malament i el contagi a la plaça de la possible violència era un temor real. Era normal, doncs, la preocupació dels responsables d'ordre públic i, de fet, dissabte a la nit els acampats van assumir algunes de les condicions sobre la base de les quals havia actuat la policia el dia abans. Però, si bé la preocupació podia tenir fonament, l'escomesa va ser fora de lloc i va canviar completament el panorama. Reforçant políticament i emotivament els acampats, però també augmentant la preocupació per allò que pogués passar en cas de victòria del Barça.

I és ací que va sorgir el geni dels acampats. Van decidir fer cordons humans amb cartells contra la violència que impedien que ningú pogués entrar a dins per boicotar l'ambient de reivindicació política que s'hi vivia.

I si fer això, i mantenir-ho sense fissures, era difícil, encara ho va ser més aturar de matinada un atac de la policia seient a terra i alçant les mans. En aquest vídeo es veu com, en el moment que els mossos fan cap a la plaça, la reacció de dotzenes de valents a les escomeses va ser de seure a terra i de mantenir la calma difícil amb les mans alçades. Un gest que els reforça davant tothom com pocs gestos ho podrien fer i que ha donat a l'acampada una credibilitat que ara ja serà molt difícil que ningú li puga discutir.

Mail Obert