Opinió
-
Si més no, serem dos
Vicent Partal
10.02.2012
-
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
-
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
-
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
-
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
-
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
-
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
-
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
-
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
-
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
-
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
-
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
-
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Vicent Partal
08.10.2004
Cal fer sortir els maltractaments de l'àmbit privat
Una llei mai no és una solució, tota sola. Però una llei pot significar un canvi de marc cultural, un tomb dels costums quotidians, dòcilment assumits. I és això que pot acabar essent important, a la llarga, de la 'Llei Integral contra la Violència de Gènere', aprovada ahir.
L'aprovació d'aquesta llei pot clarificar, sobretot, que la violència masclista no pot ser considerada, no ha de ser considerada, una acció reclosa a l'àmbit privat de la dona o de la família, regida, per tant, pel dret de la intimitat. La violència masclista és un problema social, d'estructura social, públic. Requereix, per tant, respostes col·lectives, públiques i de suport oficial i contrastable a les víctimes.
Això no vol pas dir que la violència (contra les dones o també contra els vells o les xiquetes) s'haja d'acabar d'un dia per altre, gràcies a aquesta llei. Ningú no pot pensar-ho això; miracles, no n'hi ha. Però, si la llei ofereix millors eines per a combatre cada agressió i, sobretot, si fa créixer la consciència de la gravetat dels maltractaments (especialment la consciència masculina de la gravetat dels maltractaments), aleshores s'haurà fet un pas endavant. La violència masclista ara és una violència estructural i sistemàtica. Per això massa sovint és consentida i silenciada. I per això mateix cal fer-la sortir d'aquest àmbit marcat per la privacitat de les parets de casa, com un pas essencial per a combatre-la.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015