Opinió
-
Si més no, serem dos
Vicent Partal
10.02.2012
-
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
-
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
-
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
-
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
-
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
-
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
-
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
-
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
-
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
-
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
-
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
-
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Vicent Partal
26.04.2012
Què passa si trenquen el PP i CiU
Ahir es va veure, a Madrid i a Barcelona, que CiU i el PP s'han allunyat, aparentment, del tot. El PP, sobretot, va perdre els nervis en tots dos hemicicles. I el president Mas es va crispar més que no sol fer. Ara mateix sembla que la sintonia entre uns i altres s'haja acabat. I que la rancúnia del PP pot acabar complicant la vida de la Generalitat i de CiU més que no s'haurien pensat. Així, doncs, les eleccions avançades són l'opció més clara en l'horitzó, tret que es formàs un front antiPP a Catalunya, que tampoc no m'estranyaria gens.
CiU ja ha jugat en algunes ocasions amb les eleccions avançades. Hi ha un sector de la coalició que creu que unes eleccions avançades li donarien la majoria absoluta que ara li pareix tan necessària per a sobreviure. Sense aliats clars al parlament de Catalunya, els convergents optaren pel PP perquè es pensaven que seria possible d'entendre-s'hi a Madrid, gràcies a la política d'austeritat. Però també perquè ningú més no va voler fer-los costat.
Ara, en vist de com evoluciona la situació, és molt probable que el PP deixe de ser un aliat estable de CiU al Parlament de Catalunya. Si és que ja no ho ha deixat de ser. Si ningú més no dóna suport a aquest govern, doncs, com a molt tard a final d'any haurà de convocar eleccions perquè no podrà aprovar els pressupostos.
Però hi ha una alternativa imaginable. Al PSC, al PSOE, li podria convenir de sostenir el govern d'Artur Mas, si això desestabilitza Rajoy i el PP. Al congrés dels diputats el PP no necessita ningú per a imposar la seua agenda. Però imposar-la en solitari i contra tothom té un preu polític enorme. Especialment si el PP continua ofegant l'autonomia i avança en la liquidació del pacte constitucional, els socialistes podrien oblidar o matisar les desavinences amb CiU per un objectiu major: el cap de Mariano Rajoy, que fa poc més de cent dies que mana i ja perd punts en les enquestes d'opinió com si fes cent anys.
Perquè això passe les retallades són ara mateix un gran obstacle, és clar. Però CiU ha demostrat sovint que té un nas molt fi i no dubte gens que ja ensuma que en tot Europa el pèndol comença a exigir menys austeritat i més creixement. Supose que per això ha començat a modular el discurs, modulació que alguns caps pensants del PSC segueixen amb molta atenció. Molta.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015