Opinió
-
Si més no, serem dos
Vicent Partal
10.02.2012
-
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
-
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
-
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
-
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
-
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
-
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
-
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
-
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
-
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
-
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
-
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
-
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Vicent Partal
19.03.2012
Què passa a Google?
Google tenia una imatge perfecta pels catalanoparlants. De fet era una empresa modèlica pel que fa a les qüestions lingüístiques. De sobte, però, se'ns han acumulat les males notícies. Primer va ser aquell episodi encara no resolt dels topònims i aquest cap de setmana la sobtada redirecció de dominis de Blogger. I la sorpresa ha donat peu a tota mena d'especulacions sobre si estem al davant d'un canvi d'orientació en el gegant de la xarxa.
El cas del Blogger em tem que és senzill d'explicar. Com que no ens ha passat a nosaltres i prou, hauríem de pensar que és una decisió global, pensada i aplicada sense tenir en compte la nostra especificitat. Fa temps que Google mira de potenciar els seus portals locals per poder tenir un índex de penetració publicitària més alt en molts països. A tal efecte té una arma molt poderosa: readreçar el tràfic global als tràfics locals. També pot ser que vulga controlar millor des d'on s'escriu cada bloc per a aplicar-hi les lleis locals. Siga l'una cosa, siga l'altra, en la immensa majoria de casos no hi haurà inconvenients de cap mena. Però en el nostre ja s'ha vist que sí.
Fins a un cert punt, doncs, podríem descartar que en la maniobra hi hagués cap intencionalitat --si més no política. Però la veritat és que, si això ha passat, és perquè Google no ha resolt adequadament les seues relacions amb la comunitat .cat, i això no és nou d'ara. El portal google.cat és gairebé invisible i la majoria de catalanoparlants van a parar al multilingüe google.es, tret que estiguen en Andorra. Cal entendre que el domini .cat és una excepció, fins i tot per a Google, i que això potser dificulta les coses. És possible que quan fan llistes compten sobre la base dels dominis d'estat i no tinguen present la nostra excepció. Però, justament perquè és una excepció potser també hauria de tenir un tracte especial, que no té.
Aquest episodi de Blogger fóra menys important, en tot cas, si no haguera vingut precedit del caos dels topònims catalans a Google Maps i a Google Earth. Un caos que, malgrat les promeses fetes, no s'ha arreglat encara. Al Principat han arreglat moltes coses, però encara hi ha molts errors. A la resta del país els errors són majoria i això sí que és greu i que afecta la credibilitat de la companyia californiana.
En aquest cas, especialment, perquè no s'entén la lògica de l'explicació que ens donen i hom podria fins i tot pensar que la filial espanyola de Google no ha actuat com caldria. No hi ha proves que ho demostren, però els comportaments són estranys. Molt més i tot que no aquest sobtat canvi de Blogger que, segons com vagen les coses, no passarà d'una anècdota que es podria haver evitat, o bé serà el senyal que anem per mal camí.
PS. Fa molts anys, a la primeria d'internet, des de Netscape es van adonar que a 'Espanya' tenien una quota d'ús molt superior a la de cap país d'Europa. Es van posar a investigar i van trobar que, en realitat, la quota corresponia al Netscape en català. I d'aquella constatació va néixer el respecte que hi ha a Silicon Valley per la nostra llengua. Vull dir amb això que potser ja ha arribat l'hora que a Google copsen el malestar creixent que inspiren...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015