La sòcia Cristina

La muller d'Iñaki Urdangarin, una de les filles del rei d'Espanya, no serà ni processada ni investigada, en el procés de corrupció contra el seu marit. No ens estranya gens, és clar. En un país on un jutge gosa dir que el seu marit no és un ciutadà com els altres, qui es pensa que ningú podia dir res més?

I si s'haguessin limitat a dir que no la processarien, rai. Tots ho hauríem entès –i a qui importa que ho consideràssem més encertat o menys? A l'esposa d'Iñaki Urdangarín no ho crec. Al seu pare, elegit en una votació en què solament va participar un sol elector, encara menys.

Però, no. A sobre, han hagut de donar solemnement una explicació 'progre': que ja s'havia acabat l'època en què un cònjuge havia de carregar-se per força les obres del seu estimat.

No puc estar-hi més d'acord. Però la trampa és tan barroera que arriba a molestar-me –com si fórem uns babaus. Perquè en aquest judici allò que hi ha en joc no és pas la responsabilitat de Cristina de Borbon com a cònjuge, sinó la responsabilitat de Cristina de Borbón com a sòcia. Que no és ben bé igual, encara que ho semble.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Allò que hi ha en joc no és pas la responsabilitat de Cristina de Borbon com a cònjuge, sinó la responsabilitat de Cristina de Borbón com a sòcia.