Opinió
-
Si més no, serem dos
Vicent Partal
10.02.2012
-
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
-
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
-
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
-
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
-
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
-
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
-
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
-
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
-
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
-
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
-
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
-
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Vicent Partal
30.09.2011
El cap sota l'ala
Un dels defectes que em crida més l'atenció del nostre país és aquesta actitud d'amagar el cap sota l'ala quan una cosa no ens agrada. Seré més concret: d'amagar l'ala com si amb això n'hi hagués prou perquè ja no passàs allò que ens angoixa.
Un exemple: quan dimecres Alfons López Tena va anunciar al ple del parlament que Espanya i França havien fet la ja famosa declaració conjunta en favor de l'anomenat 'corredor central' el president Mas va moure visiblement el dit dient que no mentre somreia o pràcticament reia. Ara sabem que el president no podia saber de què li parlaven perquè el conseller Recoder encara no havia conversat amb el ministre Blanco i la reunió, quasi clandestina, de París tot just acabava d'anunciar-se. Però ell ja deia que no, supose que per si un cas. No deia, per exemple, 'calma, deixe'm veure de què va la cosa' o 'miraré d'esbrinar què és això'. No. Deia que no amb tota rotunditat, com espantant la possibilitat que això fóra realment així.
I tanmateix ahir el conseller Recoder, que aparentment s'havia conformat despús-ahir amb les explicacions telefòniques del ministre espanyol, va haver de posar-se a exigir coherència i serietat a Madrid, bo i reconeixent que hi havia molts nervis. Cal lloar-ne la capacitat de rectificar, que és una cosa important, sempre. Però una miqueta més de prudència del govern a la primera reacció no hauria estat gens sobrera.
I segon exemple. Si ningú dels qui em llig va comprar ahir l'edició impresa de La Vanguardia, ja la pot desar perquè el seu article sobre els fets és digne d'unes quantes monografies.
Titular a la pàgina vint: 'Espanya busca el suport de França per als eixos europeus'. Subtítol: 'Blanco aclareix a la Generalitat que prioritza el corredor mediterrani'. Caram! Allò que objectivament era notícia (que Espanya i França signaven un document conjunt que reclamava d'incloure el corredor central en les xarxes europees) no apareix ni al títol ni al subtítol. I encara l'article comença dient que Blanco havia demanat el suport de França per a tots dos (!!) projectes ferroviaris i que els dos ministres havien signat una declaració donant-hi suport, a tots dos corredors (declaració que ningú, tret de La Vanguardia, no ha vist, la que hem vist tots no en diu ben res de l'Arc Mediterrani).
Amb un principi tan espectacular era de preveure què venia després: que Blanco feia unes declaracions en favor del corredor mediterrani 'preveient el malestar que despertaria a Catalunya, a la Comunitat Valenciana (...) la declaració conjunta signada per Espanya i França, en la qual no es parla d'aquesta infrastructura'. Com? En les línies tres de l'article i en la tretze ens diuen que l'acord dóna suport a tots dos corredors i a la vint-i-set ens hem d'assabentar que en realitat la declaració no esmenta el corredor mediterrani? Però quina mena d'informació és aquesta? Ah, i la cosa continua, perquè l'article tot seguit diu que l'acord va ser interpretat com una 'bufetada a Catalunya', encara que continua insistint que Blanco va defensar Catalunya. Si s'han defensat els dos corredors on és la bufetada? I on la coherència del text?
No es pot explicar la realitat esquivant-la. Simplement això.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015