Opinió
-
Si més no, serem dos
Vicent Partal
10.02.2012
-
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
-
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
-
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
-
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
-
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
-
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
-
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
-
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
-
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
-
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
-
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
-
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Vicent Partal
29.06.2011
Letizia Ortiz i els alcohòlics
La redacció de VilaWeb és a quatre passes del MACBA, i des de fa mesos compartim amb els veïns el neguit que suscita la presència continuada d'un grup d'alcoholitzats que hi fa vida. Hem provat de fer veure a l'Ajuntament de Barcelona que aquesta situació no es pot sostenir. I ahir va acabar-se de sobte. Solament durant les hores que Letizia Ortiz va visitar el FAD, o el MACBA –no ho sé ben bé.
El problema és seriós. Perquè afecta la dignitat humana més bàsica. Una dotzena de persones malaltes, alcoholitzades i que necessiten assistència urgentment, fa mesos que han decidit d'estar-se a la plaça, segurament perquè és l'únic lloc que tenen. I hi fan tot allò que hom fa allà on viu, és clar. Hi són tothora, amb uns matalassos que fan por de mirar, i cada dia sol haver-hi algun incident quan es barallen entre ells o violenten la gent del barri que els passa pel costat.
Fa mesos un grup de veïns, tips de la situació, ens vam adreçar a l'ajuntament per fer saber que allò no podia continuar d'aquella manera. Que aquelles persones necessitaven tractament i nosaltres, xicalla inclosa, necessitàvem no haver de suportar constantment les seues eixides de to. Vam parlar amb la regidora del districte, que fins i tot va convocar una reunió, i va entendre clarament que la inquietud de la gent era molt notable. Li vam exposar possibles alternatives assistencials i la necessitat d'un cert control de la situació per la guàrdia urbana, especialment quan hi havia incidents.
La resposta va ser que això s'arreglaria. Però no s'ha arreglat. Durant uns quants dies hi van aparèixer un parell de patrulles de la Guàrdia Urbana que bàsicament se'ls miraven hores i hores i en alguna ocasió els allunyaven, cosa que tampoc no és solució, perquè no es tracta pas de moure'ls d'un carrer a un altre. I res més.
Però ahir, quan vaig eixir de la redacció, vaig veure un enorme desplegament de la guàrdia urbana i com treien els alcohòlics de la plaça de mala manera. Amb molta contundència. Vaig restar perplex. Tant que vaig entrar al forn a demanar si havia passat res greu. Em van respondre 'Es veu que ve la Letizia'. Letizia Ortiz.
Caram! Vet aquí, doncs, que poden passar mesos i mesos sense que les autoritats facen cas dels veïns i, en canvi, la simple presència d'aquesta senyora desencadena un esforç titànic per a amagar-li la realitat del barri i els mals que tenim.
No sé si avui me'ls trobaré de nou, els alcohòlics, instal·lats en la seua cantonada, però no dubte que, si no s'han espantat massa, la resposta és que sí. I que hi romandran mentre no hi haja una altra visita d'aquest estil, tret que el nou batlle de Barcelona comence a desmarcar-se ràpidament de les pràctiques del seu antecessor, cosa que m'agradaria molt.
Tot plegat crec que també explica el perquè de moltes de les crítiques a la classe política i el malestar generalitzat que inspiren les seues pràctiques, tan observables en la quotidianitat. Perquè, si en una democràcia tots tenim un vot i només un vot, com és que els nostres no serveixen per fer entendre a ningú els mals que ens afecten, i el d'aquesta senyora, que també en té tan sols un, sí que fa que s'espavilen?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015