Opinió

 

<69/169>

Vicent Partal

27.04.2005

Auschwitz

L'arquebisbe emèrit de Barcelona, Ricard M. Carles, ha criticat el casament dels homosexuals i ha fet una desafortunada comparació amb Auschwitz. Ha vingut a dir que l'obediència a la llei no pot passar per damunt la consciència de cadascú. I que l'obediència a la llei dels nazis va fer que alguna gent construïra el camp d'extermini d'Auschwitz.
La discussió de si la consciència ha de passar per davant de la llei és tan antiga com la filosofia. I em tem que durarà sempre. Crec que és una qüestió delicada i complexa, que no m'atrevesc a despatxar en un article.
Ara, la comparació, ni que siga llunyana, amb l'holocaust és completament fora de lloc. Lamentable, crec. Banalitzar d'aquesta manera els camps de la mort és una frivolitat insensata.

Fa anys que em rebel·le contra els intents de frivolitzar l'holocaust de jueus i gitanos. Proven de frivolitzar-lo de mala fe els defensors del nazisme. Però sovint també el frivolitzen, sense mala fe, aquells qui comparen qualsevol cosa amb l'extermini sistemàtic de poblacions practicat pel règim hitlerià. L'excepcionalitat de l'holocaust està no pas en la contundència diguem-ne pràctica que el caracteritzà, sinó en la teoria. El nazisme preconitza l'existència d’éssers inferiors i de races superiors. Ho diu, ho signa i, lamentablement, ho referma amb la sang de gitanos, jueus, homosexuals, republicans nostres, comunistes i el que fos. Però, sobretot, amb la mort de gitanos i jueus, condemnats exclusivament pel fet de ser-ho. Sense donar-los el dret d’expressar la seua opinió individual. Condemnats a no ser humans. A no tenir el dret de pensar per ells mateixos. Condemnats per l'origen i prou.
És per això que estic convençut que Auschwitz i els altres camps representen el cim de l'horror que els humans podem crear. I no m'agrada que es taque la memòria d'aquells milions de persones que hi foren sacrificades. És per aquesta raó que les al·lusions del cardenal em semblen una frivolitat fora de lloc. I m'agradaria que se’n desdiguera.

Mail Obert