Rita

'Es pot fer tot menys el ridícul.' Diuen que Josep Tarradellas respongué així quan li demanaren què calia fer en política. El vell president Tarradellas, exiliat a França, s'havia enamorat de les maneres de fer republicanes, de la solemnitat dels actes gaullistes. Avui ni França no pot evitar que els seus polítics facen el ridícul, però això de Rita Barberá, diumenge, supera tots els límits imaginables. Ridícul és poc…

La batllessa de València, és cert, sempre ha estat això que alguns en deien 'expansiva'. Era una manera de referir-s'hi, és clar. I d'explicar les pèrdues de control (induïdes), tan sovintejades i que tan bé han aprofitat humoristes com Xavi Castillo. Però diumenge ni els fanàtics més fanàtics no pogueren aprovar aquella imatge lamentable que va oferir des de les torres de Serrans. Evidentment que hi havia maltractament a la llengua. Però anava més enllà, perquè en alguns no s'entenia ni parlant el seu espanyol habitual. I l'excusa festiva, el recurs a les falles, no val. Els polítics han de saber comportar-se en públic, han de manifestar la dignitat del càrrec, i això de diumenge va ser simplement un espectacle vergonyós, deplorable.

Un espectacle deplorable i especialment dolorós pel que fa a la llengua. I aquesta seria l'única cosa bona que en podríem extraure, vista la unanimitat amb què la societat valenciana ha reaccionat contra Rita Barberá. Tothom s'ha sentit ofès de tenir una batllessa incapaç de dir res mínimament comprensible en català. Fins i tot els seus. I he de dir que això és una novetat ben sorprenent. Però benvinguda siga la novetat, i que aquesta novetat siga, si pot ser, un vaccí. Que a partir del maig saber parlar com ho fem els valencians esdevinga una necessitat de qualsevol polític. Amén.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Geoffroy Lourdou

M'han vingut dues sensacions veient la prestació de la Rita Barberà. Primer una profunda tristesa pensant que aquesta senyora que porta 24 anys fent de batllessa no sap pas ni alinear 4 paraules seguides en la llengua pròpia (i oficial...) de la seua vila. Però després m'ha envaït un sentiment d'esperança davant el retrat de la decadència del PP valencià parodiant els darrers dies de Roma... Que li manquin pas gin tònics per aqueixes falles que seran les seues darreres com batllessa.

Josep Blesa

A.      La meua parella de Gata de Gorgos, estava amb mi als peus de la Porta dels Serrans en la Crida d’anit. Tot el que li havia arribat d’ella eren beütats dels mitjans de comuncació  i alguna astracanada -beguda com un cep- feta en el camí del Muntanyar  a l’Arenal de Xàbia on s’havia tret la camisa i en sostenidors  deturava cotxes i els obligava a cantar el “Cara al Sol” i, si no, no els hi deixava passar. Anit no donava crèdit del que hi havia vist, ella que la tenia dalt d’un altaret. I jo li he comentat que això ho patim des de 1996.

Rita ha tingut l’habilitat de teixir una xarxa de clientelisme i amistats perilloses que li feien de salva-guarda entre el veïnat i la realitat del personatge que amortia la tèrbola silueta.

Va ser la revista El Temps qui va desvelar eixes relacions de dependència al nivel més baix que actuaven com un cos d’Agit-Prop popular. L’esquadró de ties maries, “GAVistes” i rebentaplenaris diverses engrossaven eixe cinturó de protecció. Les falles com a reducte protector que el valencianisme polític deixà estúpidament en mans d’aquesta xusma. La mateixa mecánica infiltrista de les altres batleses com la d’Alacant, Carcaixent, Alzira, Novelda, etc.  O batles com Rus, Giner, etc. Donar faena i prebendes-almoina a les “valències profundes” per a gestionar les grans operacions on els diners corren amunt i avall.

B.      He desat aquest comentari al seu cau de llops Las Provincias (annexionades i colonitzades) i cap rèplica:

“En un país normal, no colonitzat vull dir, no podem imaginar que el batle d'una ciutat de 800.000 habitants no sap expressar-se en l'idioma propi de la ciutat. Hi pense en Sevilla, en Lió o en Hamburg per exemple. Avui, eixe senyor  ja estaría cessat. El problema no és d'alcoholisme sinó d'autoodi cap a allò Valencià del seu primer regidor. No s'enganyem. Eixe alcalde odia ser de la societat a la què pertany i enalteix la cultura dels seus amos en la capital colonial. El valencià és odiat pèr eixa gent, i és per això que els cal embolicar-se amb senyeres per a dissimular el seu desafecte a la societat d'on ha eixit, què li dóna suport a través dels mitjans mediàtics suportats per aquell estat colonial.”.

 C.      El drama dels valencians en els darrers 35 anys és que els dirigents  socialistes de la sucursal balenziana del carrer de Blanqueries són pràcticament iguals que els populars. Mireu, si no, la darrera batussa pública amb ells. Si d’idioma parlem encara tenen menys ganes que la Rita, perquè el seu “negoci” real –d’ambdós clans- és aquest encara que l’estètica siga diferent:

“A València, se mascarem de negre o mos posem una bena d’indi amb un plomall?”http://blocs.mesvilaweb.cat/josep_blesa/?p=247392

Rafa Jiménez

Malauradament, la vergonya que ens provoquen alguns polítics ja és quelcom que ens hem acostumat.
L'alcaldessa ha fet el ridícul, però no pas més (o potser sí) que en Fabra President de la Generalitat, que tampoc en sap de parlar valencià, si més no, encara gràcies, que el President del Parlament, Juan Cotino, parla mínimament la llengua pròpia. Tot això però, està en la línia del lamentable "Coffe in Plaza Mayor", són uns inútils globals amb poquíssima capacitat per les llengües, demostrant així, que tampoc els hi cal, perquè els vots no se'ls han inventat. Fan liquidacions en diferit, fan desaparèixer disc durs i diuen "Ciutadans" a causa de l'accent andalús (sic) del secretari del PP. I ho disfressen de casual, certament ho sembla, perquè això ni a Mordor ho podrien planificar.
Fin de la cita.

Josep Hilari Planelles

Ja voldria jo que fos certa l'oració final de l'editorial: 

Que a partir de maig saber parlar  com ho fem els valencians  esdevinga una necessitat  que tot polític haja de respectar.  Amen.

Crec que la cosa no és senzilla, per la inconsciència dels supremacistes. Ho són tant que ni se'n adonen que hi són. 
Fa molt de temps vaig llegir un acudit d'humor negre en el qual dos amos parlaven dels seus esclaus i un, compungit, li deia  a l'altre: "no se on aplegarem! el meu esclau protesta cada vegada que el fuetejo sense  motiu"

Tanmateix, per l'altra banda tenim tan interioritzada l'opressió que molts valencians patim el síndrome de la indefensió apresa, és a dir, hem après a sentir-nos tant indefensos que ja no lluiten contra això (com el gos que després de sotmetre'l reiteradament a descàrregues elèctriques sense possibilitat d'escapar d'elles, ja no emet ja cap resposta  evasiva encara que, per exemple, la gàbia hagués quedat oberta).

Relacionat amb açò, un altre amic meu conta un altre acudit d'humor negre (que cal no mal-interpretar). Diu que  si els valencians fóssim negres votaríem el ku klus clan.

Hi ha molt de treball que ha de fer una minoria més conscienciada per fer veure al demés que, en realitat, la porta sempre està oberta. Sols cal decidir-se i sortir.  ... I com diuen al meu poble, que desprès vinga el que Deu vulga!

Carles Matute

Se que molts heu sentit allò que en diem vergonya aliena devant d’un espectacle tant deplorable com aquest però per part meva, que m’ho miro des de fora i que conec la situació en primera persona, puc afirmar amb certa rotunditat allò de que “de aquellos polvos vinieron estos lodos”. És a dir, i perdoneu la franquesa, que la situació la teniu tant emmerdada que encara gràcies que només hagi passat això; i si això serveix per despertar consciènces, benvinguda sigui la ficada de pota de la vostra inefable alcaldesa.
Us desitjo unes bones falles.

Antoni Carol

Espectacle totalment inacceptable! Dolorós, d’altra banda, que alguns polítics no sàpiguen expressar-se en català / valencià / mallorquí (com que només ho fan en la seva intimitat (¿?), després no els hi surt en públic). Aprenguem, però, la lliçó: igual de denigrant i d’insultant em va resultar el fet que en Jordi Pujol, finalment, hagués de parlar en “español” durant la vista del judici en curs (perquè no l’entenien, la traducció no anava prou ràpida, etc.). També ho han patit altres autoritats del país i tants altres connacionals. Pregunto, per tant: reeixirem a corregir tan vergonyosa situació si acceptem el castellà (que no el español) com a llengua co-oficial en el nou Estat Català? Val més prevenir que curar!

Josep Usó

L'espectacle de Rita del diumenge va superar tot allò imaginable. No només no sap parlar valencià. A més a més, no sap què dir. Aquella excusa tan pobra del "me he quedao en blanco" és, si pot ser, mes esperpèntica encara. Després d'aquest numeret, no crec que ningú tinga ganes, ni ella mateixa, de repetir aquesta crida mai més. No sé si m'explique. Crec que aquell del diumenge va ser el seu comiat. Com bé conclou l'editorial, amén.

 

director@vilaweb.cat

Tothom s'ha sentit ofès de tenir una batllessa incapaç de dir res mínimament comprensible en català. Fins i tot els seus.