La pífia de Rivera

Albert Rivera estava molt pagat amb l'ascens de Ciutadans a les enquestes espanyoles. I amb el fet que Pablo Iglesias gairebé l'assimilàs amb el Podem de la dreta. Ja apareixia a les enquestes com a quart partit i tot semblava anar com oli en un llum. Però una frase, una sola frase, l'ha deixat sec com una moixama.

Rivera se'n va anar a Andalusia i va dir que Ciutadans no prometia peixos als andalusos, sinó que els ensenyaria a pescar. I els andalusos, en general, s'han enfadat molt amb aquest 'senyorito' català que ve a dir-los que no treballen però que ell ja els n'ensenyarà. Estic segur que Rivera no va ser conscient de què deia. Però quan fas política pensant només en la televisió aquestes coses passen. Has de cercar sempre un titular i a voltes simplificar tant les coses per encabir-les en un titular acaba passant factura.

Tanmateix, hi ha un aspecte de la polèmica que m'ha intrigat especialment. Això que ara ha dit Rivera ho va dir Puigcercós fa anys i aleshores Rivera mateix se li va tirar al damunt com un llop. Amb aquest precedent, com és que la frase ha acabat en boca seua?

Hi ha unes quantes teories possibles. Els metges tenen identificada fa anys la criptomnèsia: que una idea que has sentit a un altre apareix de sobte en el teu cap i l'assumeixes com a pròpia perquè oblides que no és teua. Però això ho fas perquè creus que la idea és bona. I si fos aquest el cas, la pregunta seria: per què la idea és bona ara i no ho era quan ho va dir Puigcercós?

També és evident que Rivera està sotmès a un excés mediàtic i això sempre acaba malament. Per més bo que sigues. A Ciutadans veuen clar que els importa fer televisió i prou, però l'experiment no sempre reïx. No es pot ser enginyós permanentment i encertar-la cada dia amb l'acudit de torn. I a l'inrevés: una pífia per televisió costa molt més de superar que a la vida real.

Però, finalment, crec que Rivera hauria de considerar si el fet de ser català l'afecta. Per més antiindependentista que siga. Faria bé de mirar el contingut i el to de les reaccions, com també les reaccions cada vegada que escriu un piulet en català --que, com més va, menys n'escriu. Que ho mire i que pense. Perquè seria una paradoxa divertida. Que Rivera pagàs políticament el preu de ser català no em direu que no tindria la seua gràcia. 

La seua gràcia i la seua coherència també, diguem-ho clar. Perquè a Espanya els polítics catalans no hi han triomfat mai, per més decennis, canvis i règims que hagen passat. I això és únicament una constatació estatística, però també indica alguna cosa que el líder de Ciutadans no hauria de menystenir.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Lluís Batlle

Sí que els catalans van triomfar una vegada a Madrid: a la primera república. Va durar poc, però per exemple es va poder reimprimir per primera vegada El Tirant en la seva llengua original, entre d'altres. A Madrid la premsa anava boja, semblava que s'hi hagués perdut una guerra.

Avui dia, pensar que un català pugui ser president del govern a Madrid fa més riure que no pas res més. Un riure per no plorar, perquè això, de fet, és la constatació de que els catalans són uns ciutadans de segona en aquesta democràcia de Madrid.

Josep Jallé

Aquestes consideracions sobre com cauen en el mateix parany que denunciaven anys enrere, la criptomnèsia, és cíclica en els que es dediquen a fer creure coses per la imatge, o a cop d’imatge. D’altre part es ben cert que qui es fica en política és perquè vol i l’excés mediàtic és volgut per ell mateix, cas de Rivera, lluny d’estar-hi sotmès per causes del sistema. I finalment dir-vos que he viscut aquesta cosa tant baixa de la política, només a nivell municipal, tastant el que fa que no importi la cosa, la proposta, el pla, la mesura a emprar, sinó que queda automàticament fora de possibilitat de ser considerada pel sol fet de QUI ho proposa. Tant és que siguis independent dins d’una llista tancada, inevitablement avui amb el sistema electoral. Rivera em sembla un immadur pretensiós quan surt del safareig català per anar a les Espanyes amb l’origen català que, per molt que el vulgui desnaturalitzar, una mica sempre sura i allà també apliquen la norma que hem tastat: no importa el que diu sinó qui ho diu.  

 

Lluis de Yzaguirre

De no triomfar a Espanya, no se'n salvà ni Prim, que hi fou assassinat; i això que l'ajuntament de Barcelona el declarà traïdor el setembre del 1843 quan hi va fer ploure les bombes per reprimir la revolta de la Camància. Potser Rivera quedaria content que li dediquéssin la millor Rambla de Barcelona, que ara mateix duu el nom de Prim per obra i gràcia de Porcioles i omissió culpable de tots els batlles posteriors.

Blanca Serra

Certament la sobreexposició mediàtica acaba provocant aquests lapsus: probablement en el seu més profund subconscient Rivera ha volgut fer una crítica al PSOE i els seus tripijocs a Andalusia i li han  sortit de trascantó i de ben endins coses  i situacions que ell deu saber i que li hauria convingut callar per quedar bé davant dels votants andalusos que busca.  L'ha traït aquest subconscient "català" , com a Pablo Iglesias el va trair el subconscient "madrileny" quan va venir a Barcelona, també de visita electoral, i li va sortir de l'ànima  i no va poder estar-se de clavar plantofada a la CUP, a compte d'un abraçada  puntual, quan probablement el que hauria hagut de fer és una llepada política, completament hipòcrita per altra banda, a uns possibles amics més que competidors. Són relliscades realment interessants de principiants massa ambiciosos.

Joan Guasch

Bé, era qüestió de temps. Per molt espanyolíssim que se senti, el senyor Rivera, a ulls de fora, és això, un catalanet que vol salvar els negritus i, de pas, Espanya sencera. Des d'aquí més o menys hem estès què volia dir, però l'ha traït el subconscient i la realitat és la que és. Insultar els catalans és una cosa que dóna bons rèdits a espanya, i això ho sap perfectament el PP que ja ha sacrificat Catalunya, i una cosa molt diferent és que un català (el que diem, que ell ho és encara que no ho vulgui) insulti, en aquest cas als andalusos. Senyor Rivera, el món de Ken i Barbie no existeix i trepitjar el carrer és molt dur, per a algú que vol viure de la política. Els andalusos ja saben pescar i si tenen problemes amb les seves elits i amb els seus lladres de la cosa pública, són ells els que han de fer la revolució que tenen pendent, no un català ex-treballador de La Caixa. 

Josep Joan Aguilera

Quin bagatge parlamentari aporta aquest orador mediàtic? 
Menyspreu a la llengua... anticatalanisme... Alguns companys singulars.....No se m'acut res més.  (!?) 
Jo no l'hi dedicaria ni espai ni temps, ja s'ho faran, que tenim feina.

Josep Usó

La pífia d'Albert Rivera és molt bona. Però, certament, la reacció a les xarxes socials va més adreçada al fet de ser català que al que ha dit. En aquest sentit, -es interessant que ell mateix s'haja afanyat a recordar que els seus quatre avis són nascuts a Andalucia. Pot ser també li caldrà canviar el Albert per Alberto. Però, malauradament no pot evitar ser català. I això, gràcies a ell mateix i a d'altre com ell, a Espanya es un greuge molt gros. Farà bé d'anar amb compte, d'ara endavant. I, possiblement, allà ja ho té tot quasi fet. De moment, no té ni canya, ni peixos ni alumnes disposats a aprendre d'ell. Mala peça al teler.

director@vilaweb.cat

Quan fas política pensant només en la televisió aquestes coses passen.

Això que ara ha dit Rivera ho va dir Puigcercós fa anys i aleshores Rivera mateix se li va tirar al damunt com un llop.