Benvinguts els nervis

Tot això que ha passat aquestes últimes hores al voltant del 9-N em sembla que és un procés inevitable, que causa molts nervis però que a la llarga serà molt clarificador i positiu. Perquè ja no som en el moment d'especular, sinó de concretar. I, per tant, ningú no pot eludir la seua responsabilitat. Els càlculs i les ambigüitats ja no hi caben, i aclarir-nos i aclarir quin és el centre del debat i com ens comportarem és el més necessari.

Resulta absolutament incomprensible el missatge confús que envien alguns membres importants del govern de Catalunya. Després de la reunió a Madrid amb Rajoy, Artur Mas va ser molt contundent quan va demanar que no hi hagués especulacions i va afirmar que la consulta es faria el 9-N.

L'única cosa, doncs, que havien de fer la vice-presidenta Ortega, el conseller Vila i el senyor Rigol era fer pinya amb el president de la Generalitat. Per què no ho fan? Ells són els que han de respondre. Ells i, en tot cas, el president Mas. Perquè si vol el país unit al seu voltant, el primer que ha de fer és unir CiU al seu voltant.

Dit això, he de comentar que la reacció generalitzada ha estat la que podíem esperar i ha situat al centre del debat, en unes poques hores, el tema clau de les pròximes setmanes: que la consulta del 9-N s'ha de fer, diga què diga el Tribunal Constitucional espanyol. Ho han afirmat ERC, EUiA, la CUP i les organitzacions integrants de la campanya Ara és l'hora. I crec, sincerament, que això coincideix amb el que pensa CDC, deixant de banda les actituds personals d'alguns dirigents. Aprofitem-ho, doncs; aprofitem aquesta unanimitat perquè s'escampe ja la boira.

Perquè aquest és el tema: cal eliminar l'ambigüitat. Ortega, Rigol i Vila l'han posada a primera línia i ara l'hem d'eliminar tots. I no se m'acut una manera més clara de fer-ho que prendre el carrer en massa l'11 de setembre. Per deixar clar al govern espanyol i a tots aquells que encara dubten que aquest país està disposat a votar. El 9-N. I que no tolerarà cap més interferència.

Ara és l'hora d'això. Alguns polítics volien que la boira continués durant setmanes, però em sembla que han errat el càlcul. Felicitem-nos-en, doncs, i posem el debat allà on realment ha de ser. Deixem d'especular, de fer voltes sobre nosaltres mateixos, i que l'11 de setembre quede ben clar que no tolerarem que ningú ajorne el referèndum.

Perquè aleshores serà l'estat espanyol qui es veurà obligat a explicar al món com pensa impedir que els catalans votem democràticament el 9-N. I aleshores sí que tindran bons motius, ells, per a posar-se nerviosos.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Octavi Monsonís

La nostra fermesa a realitzar la consulta el 9N és la nostra victòria, perquè no veig exactament què podria fer el govern espanyol sense desacreditar-se internacionalment. Diguem-ho ben alt i ben clar, la nostra fermesa posa nerviós Rajoy i l'impedeix prendre cap mesura homologable contra la consulta. Això és el que crec.

Pep Agulló

Quan aquests porucs dirigents de CDC que formen part del govern que ha de cumplir amb el mandat d’una ampla majoria perquè els catalans puguem votar el 9-N, diuen el que diuen, m’he de guardar la meva visceralitat pels cercles més íntims. Els demanarem responsabilitats, que ho sapiguen (seria bo que dins CDC també ho fessin).

A les envistes del gran canvi, tots tenim pors. Ells, però també nosaltres. Encara una part de la nostra consciència està ancorada en el passat i no ens donem compte de l’enorme poder de capital humà que hem acumulat. Som els veritables protagonistes posem-nos-ho al cap. Com deia el líder sindical irlandès Jim Larkin «Els grans no és que sigui grans, és que nosaltres estem de genolls. Aixequem-nos, doncs.» Aquest és el missatge. Als polítics acovardits els arrabassarem de les seves poltrones si no saben estar a l’alçada dels aconteixements. Res més, i força l’11-S.

Jaume Sans

Jo fa temps que demano al nostre President, al Govern i als partits que li donen suport (CDC, UDC) que parlin clar, sense eufemismes. El problema es que, quan ho fan sembla que parlin a titol personal: recentment tant el conseller Vila com la VP Ortega. Suposo que els motius per a fer-ho poden ser variats: desde poder marcar unes opinions personals dins una coalició on no hi ha una estratègia clara i única envers el futur del pais, fins a possibles pressions del mateix grup que va treure a la llum els negocis bruts de la familia Pujol. Segurament hi ha més coses que haurien de veure la llum i que encara s'utilitzen per a pressionar a gent que no te la consciència del tot neta.Sigui el que sigui, es evident que l'11S hem d'omplir els carrers i sortir a exigir que tant CiU, com ERC, ICV i CUP compleixin el que van prometre. Ara bé, hi ha moltes possibilitats que no s'arribi a la quantitat de manifestants dels darrers anys. Per raons diverses: tres anys sortint massivament al carrer, amb pocs o nuls resultats, son molts anys i no podem demanar a tothom una fe cega i infinita. No em sembla just que, mentre els nostres representants no fan més que dubtar, es demani a la gent que mostri una ferma disposició a reclamar allò que es just. Serà aquest el darrer cop o encara hi haurà més processons, marxes, vies, etc ? Estarà el nostre President al davant de la V o es quedarà a casa com a mostra de la seva neutralitat en allò que pertoca als actes reivindicatius del pais ? L'avantatge es que aquestes i altres preguntes tindràn ben aviat una resposta
 

Josep Jallé

Son dies d’agost. D’anar, alguns, fent la viu viu. Especialment la gent del sector Duran a UDC i alguns escaladors a CDC que sempre han identificat el pujolisme com una manera d’anar fent, un cop a poder. Però com be apuntes, benvolgut director, és hora de tancar files al voltant dels homes que està fent de la Generalitat, del Parlament, pals de paller del procés. No hi ha dubtes de que votarem, sigui com sigui, el 9N però a 100 dies els cagadubtes i els vividors de l’anar fent (peix al cove) van fent l’estiu. Serem nosaltres, el poble, qui seguirem empenyent el procés i la gent honesta que hi ha en el món polític, poca si es vol però n’hi ha, la que està fent tots els passos que cal fer abans: des de visitar al president del govern espanyol, fins a acabar la redacció i ajustos a la llei de Consultes, per a llur aprovació el 19S, passi el que passi a Escòcia el 18, publicable al butlleti el 22, impugnada al Constitucional, etc .... però anant deixant als polítics habituals, els de les declaracions d’estiu, a banda, per les voreres del camí cap a la llibertat. Indesinenter.

Maria C. Colomer

I per què s'expressen així la Joana Ortega d'UDC, en Joan Rigol d'UDC i el conseller Vila, que va votar no a la supressió de les "corrides" de toros, mentre el MHP fa vacances?

No és moment d'ambigüitatz, tothom s'està posicionant. És que també es posicionen aquests? I per segar les herbes al govern i al poble? Que ens ho esclareixin. No poden anar tan per lliure. el govern ha d'anar a la una i en Rigol no coordina el pacte del Dret a Decidir? dons que faci la seva feina i be. 

Maria Rosa Guasch

No puc entendre com ara ens tirem enrere. Bé, no som nosaltres, és clar, tornen a ser alguns dirigents d'Unió i de Convergència. Que estrany? No gens, ja ens tenien acostumats a això. Però el President Mas es mostrava ferm en tirar el procés endavant, fins i tot em va agradar molt com va respondre després de la reunió amb Rajoy. I ara que el Duran estava callat i no s'hi ficava pel mig.
A Madrid no hi trobarem amics. Ni ens donaran la ma. Ja hem dit moltes vegades, ho sabem, que els poders de l'Estat ens volen perjudicar tant com puguin, i tot just acaben de començar.
Si-us-plau! feu cas al poble de Catalunya que us demana votar el dia 9N i si no pot ser, perquè no pot ser de cap manera, doncs us demanem que feu una Declaració Unilateral d'Independència. Aquest és el següent pas, després de la Declaració de Sobirania. Només podem anar endavant.

Antoni Carol

Aquests dies he recordat aquella pregunta del monarca: “¿Por qué no te callas?”. M’hagués agradat adreçar-la a uns quants dels nostres polítics (l’editorial d’en Vicent ho diu prou clar). Dels polítics espanyols ja sabem què en podem esperar; també què no en podem esperar: una “catifa vermella” per a un referèndum i/o procés d’autodeterminació. ¿És que el TC algun dia beneirà l’autodeterminació de Catalunya? ¿Que no tenim un president compromès amb els líders dels altres partits pro-referèndum? Aleshores, ¿por qué no te callas?

Però “no hi ha mal que per bé no sigui”: aquelles paraules inoportunes i desconcertants (segons el meu parer), han estat seguides d’una formidable reacció popular que ha contribuït a escalfar l’ambient de cara l’11S: comentaris dels usuaris en els mitjans digitals, la reacció contundent de l’ANC i d´Òmnium, el clarivident escrit d’en Pere Aragonès publicat ahir per VilaWeb (“Referèndum, referèndum, referèndum”; si no l’has llegit encara, clica aquí)... i ara aquest magnífic editorial d’en Vicent. “Ja no estem en el moment de les especulacions sinó en el de les concrecions”. Ara És L’Hora! 

Joan Goma

Com ja és habitual sembla que la vàlua més feble del procés cap a la independència són els nostres polítics. No ens pot sorprendre i hem d'assumir-ho i compensar-ho amb la força del poble començat per l'11-9.

Penso que en aquesta qüestió estan cometent dos errors greus. Un de comunicació i un altre de manca d'imaginació. 

En la meva opinió l'error de comunicació es basa en acceptar que es posi en dubte la legalitat de de la consulta del 9-11. Penso que haurien d'explicar clarament la situació legal perquè sigui la opinió pública qui jutgi qui estaria cometent la il·legalitat. Tal com jo ho veig, la Generalitat té competències exclusives per organitzar consultes populars en afers de l'àmbit de les seves competències i la Generalitat té competències, tant per iniciar el procés de reforma de l'estatut, com el de reforma de la constitució. Per tant, la consulta serà perfectament legal, fins i tot amb el més escrupolós punt de vista de la legalitat espanyola. El govern espanyol farà trampa i dirà que les competències per iniciar el procés de reforma de l'estatut i/o la constitució no estan al capítol de l'estatut on es defineixen les competències de la Generalitat. Però aquesta trampa és ridícula. La competència per iniciar la reforma de l'estatut no és en el capítol de competències perquè té tot un capítol específic i la competència per iniciar el procés de reforma de la constitució no és a l'estatut, ni cal que hi sigui, perquè és a la pròpia constitució que és una llei de rang superior. 

Trobo a faltar una defensa de la legalitat de la consulta, pel capbaix tan contundent, com la que el govern espanyol fa de la seva il·legalitat. Evidentment el govern espanyol amb la complicitat del TC tenen els mecanismes per suspendre la llei i/o el decret. Però si ho fan, ha de quedar clar davant de l'opinió pública que estaran prevaricant i que qui estarà comentent una il·legalitat són ells. És com si en una junta general d'accionistes, un accionista presenta denuncia falsa conta un l'altre i un jutge prevarica dictant un aute de detenció per impedir que acudeixi a la junta i que així l'altre obtingui el resultat de la votació que li és favorable.

L'error de manca d'imaginació és el de plantejar les eleccions com a alternativa a la consulta i menystenir fórmules tipus Arenys de Munt. El referèndum d'Arenys va ser convocat per particulars i va obrir una fórmula que el govern espanyol no pot impedir. Igual com ho varen fer particulars anònims ho podrien fer a títol particular tots i cadascun dels parlamentaris catalans partidaris del referèndum. En la meva opinió, si tots aquests diputats es comprometen a vincular el seu vot al parlament al que en resulti del referèndum estarien convertint el referèndum en vinculant. La població se sentiria cridada a votar en massa perquè del resultat en quedaria vinculada una majoria qualificada dels vots del parlament. La comunitat internacional tindria el mandat popular tant directe de la ciutadania donant el mandat als seus representants com la dels representats electes dins de la legalitat espanyola. Els partits indefinits al segon "sí" es trobarien amb el compromís d'acatar la voluntat popular, un compromís molt més fàcil d'acceptar que no pas haver-se de mullar a priori. Tots els partits s'estalviarien l'espectacle lamentable de lluites caïnites entre partidaris de la independència i amb partidaris d'esotèriques terceres vies. 

Aquest referèndum vinculat es pot convocar pel mateix 9-N si el govern espanyol amb la complicitat del seu TC comet la il·legalitat d'impedir la consulta. Així els partits poden garantir el compliment del seu compromís de que es pugui votar i posen contra les cordes al govern espanyol. Ha d'escollir entre tolerar una consulta no vinculant o cometre una il·legalitat i violar massivament el dret a la llibertat depressió dels catalans, per acabar trobant-se amb un referèndum vinculant que no podrà impedir.

Josep Usó

En efecte. Als qui pretenguen, a aquestes alçades, mantindre un bon nivell d'ambigüitat, cal respodrel's immediatament, amb claredat, contundència i educació. Sense fer remossos, que diuen al meu poble.

Xavier Arenas

És molt senzill saber el per què de tot plegat. Pregunteu-li a l'amic Monzó, pero sobretot al CNI .
Si si, Rigols , Ortegas i companyia.
El poble parlarà, i vosaltres, politics irresponsable,  esperem que no volgueu seguir llepant del pot la melmelada.
Tic tac tic rac. Quina sort tenim. Ja queda menys  per que us perdem de vista.

director@vilaweb.cat