Opinió
-
Una xiqueta que és un país
Vicent Partal
29.02.2012
-
Guerra de banderes
Vicent Partal
28.02.2012
-
Mòbils o Eurovegas?
Vicent Partal
27.02.2012
-
Quan Pujol abjura
Vicent Partal
24.02.2012
-
Nosaltres, els enemics
Vicent Partal
23.02.2012
-
El règim trontolla
Vicent Partal
22.02.2012
-
La primavera valenciana i l’hivern espanyol
Vicent Partal
20.02.2012
-
L'alerta letona
Vicent Partal
20.02.2012
-
Per què tanta violència a València?
Vicent Partal
17.02.2012
-
Quina vergonya!
Vicent Partal
16.02.2012
-
El PP a escena
Vicent Partal
15.02.2012
-
Tant se val mandinga com català
Vicent Partal
14.02.2012
-
Grècia: el fracàs d'Europa
Vicent Partal
13.02.2012
Vicent Partal
09.06.2014
Els fets, Duran...
L'any 2001 Jordi Pujol va nomenar Artur Mas conseller en cap. Duran, que feia catorze mesos que era conseller de Governació i Relacions Institucionals, va plegar, indignat. Va convocar una conferència de premsa amb caràcter urgent i va dir que abandonava el càrrec per dedicar-se només al partit, Unió. Va insinuar que el nomenament de Mas havia estat decidit per Pujol contra ell; va afirmar, obertament, que allò trencava l'equilibri de la coalició; i va deixar entendre que Unió faria el seu camí, tot sol. Tretze anys després és obvi que no l'ha fet.
Les raons són evidents: no hi ha camí per a Unió tota sola. El país sencer sap que Unió fracassarà si es presenta bo i sola, i encara més si el cap de llista és Duran. Ho sabíem fa tretze anys i ho sabem més bé avui, quan Unió és una caricatura d'allò que havia arribat a ser i el control de Duran sobre el partit, a diferència d'aleshores, és molt més que discutible.
No dic que Duran no se n'anirà mai. Dic que ell sap millor que ningú que o bé Unió no el segueix i acaba expulsant-lo o bé això és el final del seu partit. I, per tant, evitarà tant com puga la decisió, com ho ha fet aquests darrers tretze anys. Un home que és capaç de dir en públic que no podria viure amb el sou d'un professor d'escola el podem qualificar de mil maneres però no li direm valent. Ho ha demostrat de sobres tot aquest temps. Fa dos anys, l'11 de setembre, la gent, la seua gent, li tirava monedes als peus pel carrer. Quin polític aguanta una humiliació personal d'aquest nivell sense fer ni un sol gest de dignitat? He presenciat actes públics de CiU on Duran ha estat tan escridassat que Mas en persona ha hagut de demanar una mica de silenci perquè pogués parlar. I ell ha parlat, obedient, com si no passàs res.
És possible doncs, que un personatge així finalment faça el pas que no ha estat capaç de fer en dècades? És evident que Duran viu molt enutjosament la situació actual del país i que probablement haver d'abstenir-se en la votació sobre Felipe li representa una incomoditat personal enorme. I ja veurem què fa. Propose que primer esperem a comprovar si s'absté o no, que no seria la primera volta que organitza un titular escandalós simplement per fer veure que no li agrada de votar allò que finalment, de manera obedient, vota. Les paraules i els gests de Duran tenen una credibilitat molt limitada. Els fets, jo vull veure els fets…
L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)
Josep Guimerà:
En Duran i Lleida és d'aquella mena de polítics que per la seva arrogància, a voltes grolleria, l'evident displicència vers la crítica, el seu festeig no gens dissimulat amb els poders fàctics espanyols, la seva manipulació dels mitjans afins i els temerosos causen rebuig per una bona part de la població fent-lo allunyat del sentir de la gent i del Poble.
Les seves immadures rebequeries, les seves falses amenaces de retirar-se quan no assoleix les seves aspiracions el proclamen com aquella mena de polítics que no són compatibles amb la República d'un nou Estat Català on una nova manera de fer la política és fonamental per a la llibertat desitjada.
Potser la seva experiència en la vella i corcada política li anuncia el seu fracàs definitiu malgrat que la seva altivesa encara el faci amenaçar-nos amb una candidatura per unes hipotètiques eleccions plebiscitàries. Ho farà amb els suport dels unionistes del PP, PSOE, C'S, etc...? En té prou amb seguir posant bastons a les rodes? O és una altra manifestació paranoica?
Josep Usó:
Sembla que, de Duran i Lleida ens podem esperar qualsevol cosa. Però cal pensar que ara mateix, segurament una de les seues possessions més preuades és aquell passaport diplomàtic que té. I que li'l faran guanyar.
Moltes coses a la vegada, em semblen: incomoditat per haver-se d'abstenir, o per votar que sí o per votar que no. Això només pel que fa a la votació del Borbó. Després, que si abandona el partit, que si no repeteix, que si...
Massa coses, torne a dir.
Personalment, crec que l'únic que li importa és poder mantindre un ritme de vida que no podria dur de cap altra manera que conservant uns privilegis totalment immerescuts. Ell farà el que calga per tal de conservar-los.
Altrament, la gent del seu partit n'ha d'estar fins al capdamunt d'ell. Tal vegada no caldria deixar-li fer més declaracions d'aquesta mena. És possible que el millor que se li podria dir fóra que se n'anés. Pot ser una bona manera seria allò de: "mira; si et presentes tu, nosaltres no anirem. Ja t'ho faràs".
Tal vegada això ho entengués. Però coincidisc amb Vicent Partal. Ja veurem què fa, a l'hora de la veritat. O què li fan fer. Cada vegada sembla més un ninot en mans d'uns i altres.
Jaume Vall
Una pregunta innocent. Per què serveix en Duran? Vull dir, si fos un polític útil i capaç, en aquests trenta anys i més que porta a la política, n'haguèssim sabut algun triomf. Alguna actuació memorable, al faristol del Congreso de los Diputados, o en l'assoliment d'alguna llei justa per a Catalunya. N'hi ha?
Algú pot estirar d'hemeroteca o de memòria i explicar: -Sí , mira en Duran tal dia de tal any va aconseguir aquest traspàs, aquesta llei, aquesta transferència de diners, a base de convèncer el govern-. Si és així, ja no dic res més.
Però si no? Què ha fet de profit el noi? De profit pel país, vull dir, no per ell mateix. Si no ha fet gaire cosa, tant de conspiració, tant de portada a LaVanguardia, tant de Majestic, tant de foto parlant amb líders socialistes i populars, realment ha valgut la pena?
Després de tants anys aquest polític pot regenerar alguna cosa? A quina societat serveix, quan es permet amenaçar la coalició que li dona de menjar? On és la seva dignitat? Cal tenir la pell tan dura per ser polític? Si es té la pell tan dura, no hauria de servir per batre's el coure davant els contrincants, davant els problemes? Tenir la pell endurida únicament per no haver d'envermellir en rebre diners no merescuts? No s'assembla massa aquesta manera de fer les coses a la de caducs i abdicats monarques enriquits sospitosament? En fi, massa preguntes, quan només en volia fer una d'innocent: Per què serveix en Duran? Finalment, A qui serveix?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015