Opinió
-
Una xiqueta que és un país
Vicent Partal
29.02.2012
-
Guerra de banderes
Vicent Partal
28.02.2012
-
Mòbils o Eurovegas?
Vicent Partal
27.02.2012
-
Quan Pujol abjura
Vicent Partal
24.02.2012
-
Nosaltres, els enemics
Vicent Partal
23.02.2012
-
El règim trontolla
Vicent Partal
22.02.2012
-
La primavera valenciana i l’hivern espanyol
Vicent Partal
20.02.2012
-
L'alerta letona
Vicent Partal
20.02.2012
-
Per què tanta violència a València?
Vicent Partal
17.02.2012
-
Quina vergonya!
Vicent Partal
16.02.2012
-
El PP a escena
Vicent Partal
15.02.2012
-
Tant se val mandinga com català
Vicent Partal
14.02.2012
-
Grècia: el fracàs d'Europa
Vicent Partal
13.02.2012
Vicent Partal
26.05.2013
Una possible tradició, a La Vanguardia
Fa molts anys, vaig coincidir amb Ibàñez Escofet en uns quants programes de Catalunya Ràdio. Jordi Vendrell tenia el costum d'ajuntar-nos gent diversa a veure què passava. En un d'aquells programes, el vell director va explicar una anècdota sobre els Godó que em va semblar única. Manuel Ibàñez Escofet havia dirigit el TeleExpress fins que el cor li havia dit prou. Abans havia tingut ocasió de defensar-ne un dels periodistes: Manuel Vázquez Montalbán.
Vázquez Montalbán era comunista. I quan l'amo de La Vanguardia se'n va assabentar --parle encara del franquisme-- va cridar Escofet per dir-li que Vázquez havia de deixar d'escriure-hi. Escofet explicava l'escena d'una manera particularment viva. Ell, que havia entès que el comte li ordenava de despatxar-lo, demanava clemència, tot dient que Vázquez ho passaria molt malament. Però la resposta del Godó el va deixar bocabadat: 'He dit que no escriga, no pas que no cobre.'
Encara tinc al cap les rialles de l'Escofet quan explicava aquest final insòlit i sociològicament impagable. Rialles que em retornaren convertides en alguna cosa més agra quan Xavier Montanyà em va explicar que ara --i parle del 2013, no dels primers setanta del segle passat-- La Vanguardia li havia ofert a ell de cobrar aquest dossier que li havien encomanat, però perquè no es publicàs.
Deu ser cosa de la tradició...
(Evidentment, quan Montanyà ens va demanar si publicaríem nosaltres aquest dossier no vam tenir ni un moment de dubte. Per això el teniu ací.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015