Opinió
-
Una xiqueta que és un país
Vicent Partal
29.02.2012
-
Guerra de banderes
Vicent Partal
28.02.2012
-
Mòbils o Eurovegas?
Vicent Partal
27.02.2012
-
Quan Pujol abjura
Vicent Partal
24.02.2012
-
Nosaltres, els enemics
Vicent Partal
23.02.2012
-
El règim trontolla
Vicent Partal
22.02.2012
-
La primavera valenciana i l’hivern espanyol
Vicent Partal
20.02.2012
-
L'alerta letona
Vicent Partal
20.02.2012
-
Per què tanta violència a València?
Vicent Partal
17.02.2012
-
Quina vergonya!
Vicent Partal
16.02.2012
-
El PP a escena
Vicent Partal
15.02.2012
-
Tant se val mandinga com català
Vicent Partal
14.02.2012
-
Grècia: el fracàs d'Europa
Vicent Partal
13.02.2012
Vicent Partal
21.09.2012
Porta tancada vol dir camí obert
Ahir va ser un altre dia per a la història. Un dia que segurament els llibres esmentaran com la jornada en què es va visualitzar formalment que no hi havia més camí a fer amb Espanya. Rajoy, amb el suport de Rubalcaba, es va comportar com tots esperàvem: dient que no a tot. I Mas va superar les expectatives amb una conferència de premsa memorable.
Hi va dir que la porta era tancada. Hi va dir que cap constitució no podia impedir a Catalunya que triàs el seu camí. I hi va dir que el futur del país anava vinculat a la Unió Europea. Ho va dir amb destresa, sense estalviar explicacions, parlant clar i sense embuts i fins i tot deixant anar un parell de comentaris sobre Juan Carlos pujats de to.
Però va dir, sobretot, una cosa que és, a parer meu, la més important de totes. Va dir que ell no volia anunciar cap decisió perquè les proposaria al parlament la setmana entrant. Se'n pot deduir que el govern provarà de bastir una proposta tan unitària com siga possible. Una resposta catalana, o si més no catalanista, a l’envit. I si és així, em semblarà la millor reacció imaginable.
Ara, és especialment important que no es perden les formes. I l'escena de la plaça de Sant Jaume va acostar-se, en aquest sentit, just al límit. Perquè no necessitem un superpresident, sinó un líder capaç de bastir acords amb la resta dels partits, amb el parlament i sobretot amb una societat tan plural com la nostra.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015