Opinió
-
Una xiqueta que és un país
Vicent Partal
29.02.2012
-
Guerra de banderes
Vicent Partal
28.02.2012
-
Mòbils o Eurovegas?
Vicent Partal
27.02.2012
-
Quan Pujol abjura
Vicent Partal
24.02.2012
-
Nosaltres, els enemics
Vicent Partal
23.02.2012
-
El règim trontolla
Vicent Partal
22.02.2012
-
La primavera valenciana i l’hivern espanyol
Vicent Partal
20.02.2012
-
L'alerta letona
Vicent Partal
20.02.2012
-
Per què tanta violència a València?
Vicent Partal
17.02.2012
-
Quina vergonya!
Vicent Partal
16.02.2012
-
El PP a escena
Vicent Partal
15.02.2012
-
Tant se val mandinga com català
Vicent Partal
14.02.2012
-
Grècia: el fracàs d'Europa
Vicent Partal
13.02.2012
Vicent Partal
19.04.2012
I si intervenen la Generalitat Valenciana, què pot passar?
El ‘més que un rumor’ circula de fa dies. L’estat sospesa la possibilitat d'intervenir una comunitat autònoma per veure si amb aquest gest es guanya la confiança dels mercats que fins ara no ha sabut captar. I la llista és clara: Andalusia, Castella-La Manxa o, atenció!, el País Valencià.
Ahir fins i tot The Guardian en parlava obertament, adduint fonts de l’administració espanyola. I es referia als tres casos amb raons objectives, perquè han demanat a l'estat que els cobreixi les obligacions de pagament. La Generalitat Valenciana demana 4.205 milions d’euros, Andalusia 2.736 i Castella-La Manxa 2.510. Al darrere hi ha, per cert, el Principat, amb 1.984 milions. El secretari d’Estat d’Administracions Públiques, a més, ho ha dit amb totes les lletres: ‘Arribarem a la intervenció de les administracions públiques que no satisfacen la reducció del dèficit.' I el rumor ha passat a ser alguna cosa més.
Qui té més punts? La meua aposta és que Castella-La Manxa. Andalusia em sembla impossible, políticament. Que el govern del PP intervinga la nova junta del PSOE-IU, després de perdre les eleccions, tindria una lectura molt polèmica. Segurament, per volum, és la decisió de més calat, però, sincerament, no els veig capaços de forçar fins a aquest extrem l'arquitectura institucional de l’estat.
El País Valencià també pot ser, és clar. No debades és qui demana més diners. Però, pel PP, els valencians som un territori important en vots i en presència i saben, a més, que el seu partit ha començat la via electoral pendent avall. Una intervenció seria reconèixer d'una manera indiscutible el seu fracàs de vint anys i potser daria ales a l’oposició. Massa risc.
Castella-La Manxa, en canvi, és un territori ideal per a fer-hi un cop de força. El deute per càpita hi és encara més gros, i el PP tan sols hi governa des de fa un any. Encara podria carregar la culpa al govern socialista anterior, doncs. A més, algunes de les infrastructures més criticades per la premsa internacional –l’aeroport de Ciudad Real i els TGV buits–, són allà. Els titulars i les explicacions li anirien de primera, al govern espanyol, que podria fer el valent en un territori que és motiu de sorpresa i de broma pertot arreu.
Vol dir que descarte que siga la Generalitat Valenciana, la que acabe essent intervinguda? No. Pot passar i crec, sincerament, que tots plegats hauríem d’anar pensant què farem, si al final passa.
Perquè, a diferència de la intervenció d'un estat per la troica, no hi ha precedents, ni idees, sobre la intervenció d’una autonomia. No sabem si seria una intervenció comptable o una suspensió de l’autonomia. No sabem si deixarien d’existir el Consell i les Corts. No sabem si tot, el país sencer, passaria a ser governat i administrat des de Madrid. I vist des d'aquesta perspectiva, és evident que la sotragada podria fer història.
(PS. Per als escèptics, cal recordar que l’article 155.1 de la constitució espanyola obre la porta a suprimir una comunitat autònoma ‘si actua de manera que atempte greument contra l’interès general d’Espanya’.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015