Opinió
-
Una xiqueta que és un país
Vicent Partal
29.02.2012
-
Guerra de banderes
Vicent Partal
28.02.2012
-
Mòbils o Eurovegas?
Vicent Partal
27.02.2012
-
Quan Pujol abjura
Vicent Partal
24.02.2012
-
Nosaltres, els enemics
Vicent Partal
23.02.2012
-
El règim trontolla
Vicent Partal
22.02.2012
-
La primavera valenciana i l’hivern espanyol
Vicent Partal
20.02.2012
-
L'alerta letona
Vicent Partal
20.02.2012
-
Per què tanta violència a València?
Vicent Partal
17.02.2012
-
Quina vergonya!
Vicent Partal
16.02.2012
-
El PP a escena
Vicent Partal
15.02.2012
-
Tant se val mandinga com català
Vicent Partal
14.02.2012
-
Grècia: el fracàs d'Europa
Vicent Partal
13.02.2012
Vicent Partal
26.03.2012
L’independentisme de CDC
Convergència Democràtica ha fet aquest cap de setmana un pas que, no per esperat, és menys important. Ha assumit, sota la pressió directa de les bases, que aconseguir l’estat ‘propi’ per a Catalunya és el seu objectiu. I això, tenint en compte els trenta-vuit anys d’història del principal partit nacionalista català, no és un canvi banal. Gens ni mica.
Convergència sempre ha tingut un olfacte privilegiat per a localitzar la centralitat del país i aquest seu moviment cap al sobiranisme es pot interpretar, fet i fet, com un reflex d’això mateix. CDC es mou com es mou el país, i aquesta és la primera cosa a tenir en compte.
L’independentisme tradicional veu aquest pas en una doble direcció. D’una banda, hi ha qui certifica l’èxit de la proposta independentista, ara encarnada en el partit més gran del país. Però també hi ha qui creu que tot plegat és mer oportunisme i li retreu com és possible parlar d’independència i, alhora, pactar amb el PP.
Certament, els pactes amb la dreta espanyola són l’element de l’estratègia convergent que més grinyola. Ells es defensen dient que no tenen cap més alternativa i que és, en tot cas, el PP qui ha d’explicar com és que pacta amb un grup independentista. Això és cert, però si, aquests mesos vinents, CDC no sap eixir d’aquest cercle infernal que interessa tant el PP com l’oposició d’esquerres, la seua credibilitat i la credibilitat de la seua proposta poden ressentir-se’n.
Ara, negar a CDC el valor del pas que ha fet i no voler reconèixer la importància i transcendència que té, em sembla insensat. La independència és a tocar, però necessita tothom, tota la gent possible. Com qualsevol partit, CDC haurà de demostrar, quan serà el moment, si això que ha inscrit en el seu programa és retòrica o no. Mentrestant, no veig en què pot fer mal a l’independentisme que CDC assumesca públicament aquesta condició. Ben a l’inrevés. Me n’alegre i molt. També pels independentistes de llarga trajectòria, que durant anys han treballat des de dins de CDC per fer possible aquest moment.
Únicament em preocupa una cosa: CDC deté el govern, i això li confereix ara una doble responsabilitat que no és fàcil de tirar endavant. Evidentment, la seua primera obsessió ha de ser de fer eixir el país de la situació dramàtica en què es troba. I ho ha de fer pensant en el conjunt dels ciutadans, en tots. Però CDC també ha de moure el país en el sentit dels seus objectius programàtics.
Espere, doncs, que els convergents siguen conscients que les seues decisions de govern també poden influir des d’ara, positivament o negativament, el procés independentista. No és un moment senzill i la corda ja s’ha tibat molt, massa potser, amb la política d’austeritat. Artur Mas ha d’assumir, per tant, que, a partir d’ara, les seues decisions també seran decisives a l’hora de sumar més ciutadans en favor de la independència o... contra.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015