Opinió
-
Una xiqueta que és un país
Vicent Partal
29.02.2012
-
Guerra de banderes
Vicent Partal
28.02.2012
-
Mòbils o Eurovegas?
Vicent Partal
27.02.2012
-
Quan Pujol abjura
Vicent Partal
24.02.2012
-
Nosaltres, els enemics
Vicent Partal
23.02.2012
-
El règim trontolla
Vicent Partal
22.02.2012
-
La primavera valenciana i l’hivern espanyol
Vicent Partal
20.02.2012
-
L'alerta letona
Vicent Partal
20.02.2012
-
Per què tanta violència a València?
Vicent Partal
17.02.2012
-
Quina vergonya!
Vicent Partal
16.02.2012
-
El PP a escena
Vicent Partal
15.02.2012
-
Tant se val mandinga com català
Vicent Partal
14.02.2012
-
Grècia: el fracàs d'Europa
Vicent Partal
13.02.2012
Vicent Partal
02.02.2012
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Mas es va entrevistar ahir amb Rajoy a la Moncloa i no va menar gens de pressa al president espanyol. El pacte fiscal pot esperar un any, es veu, i la transició nacional ni se sap quan es posarà sobre la taula. Ara diu que la prioritat són les mesures econòmiques en què l'un i l'altre s'entenen tan bé que sembla que siguen del mateix partit.
Al Principat CiU tiba la corda pertot arreu amb el pacte fiscal: és la seua gran eina, el seu gran argument, la seua forma de posar qui siga contra la paret. I per això resulta tan curiós que el president siga, en canvi, tan tou en la primera reunió amb Rajoy. Més que curiós, molest. Que la crisi és important, ningú no ho posa en dubte. Que Europa colla, és evident. Que la Generalitat de Catalunya ha optat per la via de l'èpica churchilliana, ja es veu clar. Que Mas és un home disposat a aguantar què calga en aquest terreny, també. Cap mena de dubte sobre tot això.
Però cal recordar que CiU governa des de fa un any. Que fa un any va dir que per a presentar les qüestions de fons, ni que fóra el simple concert econòmic, calia esperar un canvi de govern a Madrid. I ara ens diu que cal deixar-los un any --fent una aposta, diu--, abans de parlar amb contundència.
Doncs, fet i fumut, hauran passat dos anys amb bona part del país esperant solucions urgents a una situació d'urgència.
Potser és que el rellotge del president va a un ritme diferent. O potser és que no va a l'hora.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015