Opinió
-
Una xiqueta que és un país
Vicent Partal
29.02.2012
-
Guerra de banderes
Vicent Partal
28.02.2012
-
Mòbils o Eurovegas?
Vicent Partal
27.02.2012
-
Quan Pujol abjura
Vicent Partal
24.02.2012
-
Nosaltres, els enemics
Vicent Partal
23.02.2012
-
El règim trontolla
Vicent Partal
22.02.2012
-
La primavera valenciana i l’hivern espanyol
Vicent Partal
20.02.2012
-
L'alerta letona
Vicent Partal
20.02.2012
-
Per què tanta violència a València?
Vicent Partal
17.02.2012
-
Quina vergonya!
Vicent Partal
16.02.2012
-
El PP a escena
Vicent Partal
15.02.2012
-
Tant se val mandinga com català
Vicent Partal
14.02.2012
-
Grècia: el fracàs d'Europa
Vicent Partal
13.02.2012
Vicent Partal
08.11.2011
No és igual Rubalcaba que Rajoy. No. I a mi què?
El debat cara a cara entre dos dels candidats a les eleccions espanyoles no crec que haja aportat gran cosa. Rubalcaba va acorralar Rajoy amb una certa eficàcia, però Rajoy va aconseguir de no eixir del guió. A les xarxes socials, mentrestant, el rembombori contra l'espectacle era difícil de no sentir.
Els socialistes catalans, ben descol·locats, insisteixen aquests dies a fer una campanya al vell estil, repetint només que no és pas igual votar Rajoy que Rubalcaba. Segons que es va sentir ahir al vespre, és cert, i no em reca gens reconèixer-ho.
Rajoy va tenir una actuació molt pobra, obsedit a llegir fins i tot les respostes contràries i a evitar relliscades. I sobta pensar que aquest home serà, més que probablement, el pròxim primer ministre del regne d'Espanya --vuit anys després d'aquella enorme mobilització dels sms que aleshores va evitar-ho in extremis.
D'acord, doncs. Rubalcaba no és Rajoy. Però i què? Entre tots dos Rubalcaba sembla millor --únicament entre tots dos.
Perquè aquest és el problema principal: molts no ens en sentíem gens representants ni pel format del debat ni per allò que els candidats deien o callaven. I que conste que callaven molt. Ni una paraula sobre la relació entre el nostre país i Espanya, ni una paraula sobre la corrupció, ni una paraula sobre els indignats, ni una paraula sobre el procés de pau al País Basc. Per exemple.
PD. A tall d'anècdota, però significativa, el moderador va saludar en italià i en portuguès al principi, perquè hi havia gent d'Itàlia i de Portugal que seguien el debat. Costava tant de saludar també en català, per exemple?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015