De legalitats, consultes i presidents

Ho diré només començar: és normal que ens posem nerviosos. Però no és necessari. Els missatges que arriben sobre la consulta poden ser entesos com a contradictoris. Si votarem o deixarem de votar segons el que l'estat diga. Ahir Artur Mas va tornar a usar l'argument de la legalitat catalana com a base de la convocatòria, però va afegir que aquesta legalitat dependria de l'opinió d'Espanya, concretament del seu Tribunal Constitucional. I se li va entendre que si el Constitucional impugnava la consulta, doncs no n'hi hauria. Dic que se li va entendre perquè no va parlar prou clar com per a ser entès, fet que dissortadament ens obliga a continuar parlant en abstracte.

Anem per parts. En primer lloc, hi ha un full de ruta que ningú no discuteix i que arriba fins al decret de convocatòria de la consulta, probablement a principi d'octubre. Això és complirà. 

Però cal tenir en compte també que abans que arribe aquesta data passaran, com a mínim, dues coses importants: l'11 de setembre i el referèndum d'Escòcia. Importants per raons diverses. L'11 de setembre és la clau de tot; si la mobilització és equiparable als dos anys anteriors, i això només depèn de cadascú de nosaltres, provocarà el mateix efecte que en els dos anys anteriors: obligar els partits polítics a anar més enllà del que havien calculat. Pel que fa al referèndum escocès, és evident que una victòria del sí galvanitzaria encara més l'opinió pública catalana i segurament obligaria la Unió Europea i els seus dirigents a deixar de fer pallassades, vista la imminència dels fets reals.

El president Mas parlava ahir com si aquestes coses no tingueren importància ni estigueren en el radar. Ignore si fa pronunciaments tàctics per a acorralar Madrid, si segueix un pla o si és que el seu pla real és suspendre la consulta en cas que Madrid la suspenga. Però si és aquest segon cas, si creu que a principi d'octubre podrà decidir ell sol que la consulta no la fem, hauria de saber que en aquell moment serem tots plegats en una posició molt distinta de la d'ara --superat l'11 de setembre, el referèndum escocès i les maniobres diverses que el govern espanyol posarà en marxa per dinamitar-ho tot.

L'octubre del 2014 no serà l'agost del 2014 i potser el president també haurà d'adoptar una posició diferent de la que s'imagina ara. Especialment tenint en compte que és molt difícil d'imaginar que suspenga la consulta sense l'acord d'ERC, ICV-EUiA i la CUP. I encara és més difícil i tot d'imaginar que els seus socis parlamentaris estiguen d'acord a suspendre-la.

Crec, per tant, que cal esperar a veure què passarà, per molt nerviosos que això ens pose. Calma. Especialment perquè el president Mas és ben conscient que si suspèn la consulta i al mateix temps el govern no anuncia una alternativa vàlida i immediata es produirà la seua mort política, probablement la desaparició de CDC i segurament la fi de l'actual procés. I la pregunta, simple, és: per quina raó això hauria d'interessar-li? 

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Lluís de Yzaguirre

Crec que no s'ha emfasitzat prou que l'actitud de Rajoy de dir que la consulta no es farà perquè no és legal evidencia que no sap què són ni la democràcia ni la separació de poders.

1) l'article 122 de l'estatutet del 2006 no va ser ribotejat pel diguem-ne tribunal diguem-ne constitucional i, doncs, és perfectament legal, segons les lleis de l'única monarquia bananera del món, que el nostre parlament aprovi una llei de consultes;

2) ni el govern del senyor Rajoy ni el partit en què es basa tenen cap possibilitat d'influir en les majories parlamentàries que aprovaran la Llei de consultes, de manera que l'actitud de Rajoy és una intromissió flagrant en el poder legislatiu d'un àmbit de sobirania diferent del del govern central;

3) en el supòsit que, un cop aprovada, la Llei no complagui el senyor Rajoy, tindrà tots els mecanismes per impugnar-la i fer-la suspendre cautelarment; però d'ací a pressuposar, des del poder executiu, que el poder judicial ja té presa la decisió seria una ofensa a la democràcia si no fos que no en tenim i que les sentències del diguem-ne tribunal diguem-ne constitucional les redacten militants del PP que no reunien els requisits formals per ser-ne membres, però sí el més important: la seva catalanofòbia exacerbada.

O potser el senyor Rajoy té una bola de vidre on pot anticipar que realment la llei de consultes no s'aprovarà, la bola que li va permetre saber que la marea negra eren rajoylins de plastilina i que en el seu mandat l'atur creixeria un 4% després que ell va prometre que crearia llocs de treball  i que apujaria els impostos que havia promès retallar. Senyor Partal, no patiu per la bola del Rajoy.

Geoffroy Lourdou:

Efectivament la clau que obrirà la porta de la gàbia serà l'onze de setembre. Cal només mirar una mica enrere ver adonar-se que en 2012 la manifestació més gran de l'historia de Catalunya va ensenyar el camí als polítics i en 2013 la Via Catalana, consolidant el procés, va fer callar i desmoralitzar els "dependentistes" que donaven per mort el que deien el "suflé"... l'única força que tenim és la suma de les nostres voluntats individuals, la mobilització del nostre poble. Sigui quina sigui l'estratègia de Mas una mobilització massiva aquesta diada l'empenyerà o el recolzarà (segons les intencions que li prestem) amb una legitimitat imparable i li donarà totes les opcions tàctiques per derrotar Rajoy i portar-nos cap a la independència. Podem pensar el que volem de Mas, però crec que és una persona prou ambiciosa per no voler quedar davant la història com un botifler.

Dolors Gimbert

No sé que em passa, o no sé el que passa als altres. M'explico: només parlaré de la consulta i per molt que m'hi esforço no us entenc: al President sempre li he sentit dir el mateix "democràcia, legalitat i diàleg", convocaré la consulta el 9N es farà i serà legal... Però si el govern espanyol la porta al constitucional , si la suspen...

A veure, senyor Partal (i a tots els periodistes que diuen el mateix): què més voleu que digui el President Mas? voleu que digui el que passarà? però què passarà? algú ho pot dir? algú ho sap? Ell no ho pot dir perquè no sap que faran els que governen a l'Estat espanyol i ell només diu el que sap. Què voleu que digui? el que li sembla? Llavors, quina credibilitat tindria?

De veritat que no entenc aquesta mania de buscar-li  "tres peus al gat". Ho sento, però ja m'agradaria que tots el presidents dels altres partits fossin tan clars i tan coherents com és el President Mas.

M'agradaria que preguntessiu a tots els presidents dels partits de la oposició si creuen que el President Mas (i el govern és clar) des de que governa ha fet alguna cosa bé. Perquė llegeixo moltes vegades que Catalunya va endavant, que som transparents, que tenim mecanismes per sortir-nos-en sols etc. i en canvi per l'oposició sempre ho fa tot malament...

I pregunto a la oposició: senyors, de tot el que fa malament digueu-me si us plau com ho faríeu vosaltres amb el mateixos recursos que tenim i sense endeutar més el País? Algú se'n recorda que aquí es van fer moltes coses endeutant-se fins més amunt de les orelles?

Una mica de coherència, si us plau , fets (que encara els patim)  i no paraules buides. Ara és L'hora de fer País, no partit.

Pep Agulló

Sembla que Mas actui més tàcticament de cara a Madrid i Europa,fent pronunciaments, cada cop més perillosament suggerents i explícits, que no pas reforçant els vincles amb els socis del 9-N que és el que demana el seu compromís històric. Ho veig més perillós per a la coalició d'ERC, ICV-EUiA i la CUP atès que pot fer saltar espurnes que posin en perill el mateix referèndum que no pas per als moviments ciutadans que se saben els veritables protagonistas  Ho tenim molt clar. Mas es un convers, però un polític fet en la política autonómica i francament no l’he vist mai capaç d’emular Companys. Sempre partidari de fer-ho tot dins la legalitat espanyola, la de l’Estat, i el 9-N demana a crits l’ enfrontament.  El 9-N no será un dia qualsevol,  pendrem els carrers  Aquest exercici democràtic, legítim però no legal l’espanta. Si no es veu capaç, que sigui clar i deixi pas a altres, en cas contrari seria una traició que no li perdonaríem. Aquest 11-S definirà l'escena i els actors.

Josep Usó

Realment, el President mas ha parlat amb una ambigüitat que sembla molt calculada. Però estic segur que ell n'és plenament conscient que ell, com la resta de polítics professionals, en aquest procés van darrere del poble. No encapçalen el moviment. Corren per no quedar enrere. De fet, ja fa dies que hem entrat en els darrers cent dies abans del referèndum. I, lògicament, ara es quan s'han de produir el moviments decisius. 
Estic completament d'acord en que l'onze de setembre és la clau de tot. A menys de seixanta dies del 9 de novembre, una mobilització de la mida de la de l'any passat o l'altre, serà pràcticament imparable per a tothom. Per contra, una punxada seria fatal per a tots. Més enllà dels dubtes, dels indecisos de les pors i de tota la resta, cal omplir la V majúscula. I cal inscriure's, per tal que els organitzadors disposen de dades inquestionables.
Per a la resta, és com el final en alt d'una etapa del Tour. Els moviments decisius, es faran en el darrer port (el nou de novembre). Però abans, s'ha de prcurar deixar enrere els rivals en el penúltim port. Una manifestació multitudinària en la Diada, serà inqüestionable fins i tot per Europa. No cal dir ja per una espanya paralitzada per la por (podríem dir espant) que li produeix la certesa que sense el Principat, serà del tot inviable. Això, sense tindre en  compte l'evolució del País Valencià i les Illes.
De moment, tranquil·litat. Be calm and inscribe you in the great V.

Jaume Sans

Trobo que l'editorial d'avui introdueix una certa dosi de pesimisme, malgrat el tradicional missatge d'optimisme que transmet. Imaginem un altre escenari, amb una suspensió de la consulta per les raons exposades i amb un anunci de convocatòria d'eleccions autonòmiques pel 2015 o el 2016, això sí disfrasades de "plebiscitàries". En aquesta situació ni suicidi politic de Mas, ni desfeta de CiU (mes enllà de la ja esperada). La gent ho entendrà i ho comprarà. Inclosos l'ANC i Omnium. I això si que serà un suicidi per part d'aquestes dues organitzacions.

El que sí esta molt clar es que hem de demanar a la gent un petit esforç més i que l'11S sortim massivament al carrer per tercer any consecutiu, demanant clarament la independència. Parlant mes clar que el nostre president: no una consulta, ni un estat propi. La INDEPENDÈNCIA. Pensem que a la tercera va la vençuda i que, com a minim, sortirem al llibre Guiness dels rècords.

Víctor Serra

Si l'Estat suspèn la consulta , s'hauria d'activar el pla B. No podem repetir el referendum d'Arenys, per entendre'ns.
Aquest pla B tothom diu que no existeix, però jo crec que sí que l'han de tenir preparat.
Tens raó en que l'11 de setembre és molt important i ho pot condicionar tot. Per tant , no podem fallar.

No ens oblidem que l'objectiu final és l'Estat propi, la consulta només és un mitjà per obtenir-lo, i això comportarà encara molta feina i algun entrebanc que haurem de superar amb determinació

Josep Blesa

Abans que qualsevol altra consideració demanar que estiguem tranquils. Fa anys pujàvem els vídeos de la independència dels EUA. I hi vèiem com la colònia de NY s’abstenia en darrera instància a l’aguait del que se’n fera a posteriori. Fa poc, Vicent, explicaves l’anècdota de Ramon y Cajal bonegant els científics suecs per permetre independitzar-se Noruega. Però la realitat és que el govern suec demanà actuar l’exèrcit suec i “reconquerir” Noruega. I no va fer-ho per la sola raó que els comandaments de l’exèrcit suec estava copat per noruecs.  Amb això vull dir que la realitat és més complexa que la que expliquem per tal de sintetitzar periodísticament. Com els comentaristes no som periodistes vos peguem “la pebre” amb més anecdotari per a perfilar el quadre que estem pintant entre tots. Els qui ens delim amb la sola idea de poder practicar la llibertat i la democràcia i els qui se n’oposen. El M.H.President Mas en la primera part ens ha recordat la figura d’un gran estatista alemany en eixir de la 2ª Guerra Mundial. Després (mireu des del minut 1:00 al 1:06...Rajoy està tranquil?..resposta: ”Fortalesa psicològica” i “Força de caràcter de la gent”...). El dia 11 de setembre serà un altre èxit perquè depén de nosaltres. I el que passe a Escòcia, pot afavorir-nos o no. Però cal bandejar-lo de la nostra ment. Neutralitzant l’efecte –possible-- negatiu de bestreta. Que des de l’estat espanyol paralitzen la consulta, es passa al punt següent. Eleccions “refrendatàries” i DUI. En cas de suspensió de l’autonomia es tractaria d’anar a picar la porta de l’ONU i l’U.E. o allà on calga amb el CATN per davant. Per tal d’evitar els errors precedents dels anys del president Wilson i els de 1932-36 d’internacionalitzar el conflicte d’alliberament nacional. Realment qui estan nerviosos i desanimats són els “espanyols professionals” i els brètols que envien a tocar-nos els testes. Ja siga pintant de blau el monument d’Estellés o esbucant el de Companys.

I faig una crida de despertament per a que hom pose a lloc el que hem estat suportant a la part de la Catalunya Tropical des de fa 40 anys. El que ens passa ara al principat tan sols és un “vermutet”. Perquè sempre “ens passa” a tots: ja siga a Elx, a Salses, a Calaceit o a Ciutadella. Tranquils i endavant que la llibertat està a tocar. “Seny, pit i collons” que deia el gran Tito Vilanova.

 

Josep Arranz

D'acord en que el procés està prou avançat i és prou generalitzat, majoritari i transversal. D'acord.
D'acord en que la Consulta/Referèndum es convocarà, ja ningú es pot fer enrere, en tingui ganes o no. D'acord.
D'acord en que les possibiitats de que l'11S i la "V" sigui un èxit són molt altes, molta gent hi estem treballant perque sigui així i la gent és molt conscient de que som en el tram final d'un moment històric, no patim per això més del compte i seguim treballant. D'acord.
D'acord en que el país està preparat i madur per al 9N, que logísticament i mentalment tots és a punt i fins i tot que el Sí_Sí té bastant més que garanties de ser majoritari si es continua treballant i fent-ho bé. D'acord.
D'acord que fins ara, i suposo que fins el dia que signi la convocatòria, les maneres i el fons de tots els moviments del president Mas han estat molt més que dignes i eficients i en compliment del full de ruta acordat. D'acord.

Però allò que realment no està clar, gens clar, ho sento, no és res de l'esmentat anteriorment. Res del que ens afecta com a població, com a societat, com a votants. No som subjectes del dubte.
Els dubtes venen, dia rere dia, de saber si el 9N es posaran les urnes a lloc, sí o no. Independentment de què digui i faci l'estat espanyol. Aquesta és l'única pregunta que es fa la gent sobre el procès. Aquesta és l'única qüestió que et plantejen gent de llocs i móns diversos una vegada i una altra, "però, el 9N es farà o no?". I aquesta és l'única pregunta que no he vist respondre amb la contundència deguda i requerida al nostre president, ni tans sols a una part de la societat civil que fa veure que "això no toca", quan de fet, en aquests moments, és el que més "toca".
Hi haurà valentia per posar les urnes a lloc el 9N sí o no?. Aquesta és la qüestió, la qüestió més important.

El que genera desànim, dispersió, nervis i cabreig és la falta de determinació i el temor a la baixada de pantalons del darrer moment. Venim d'on venim i el que més i el que menys tenim una certa edat i una mica de memòria.

Que si els demés partits "deixarien" que el president es fes enrere?, doncs dependria dels seus càlculs electorals, ja estem veient els moviments ondulants d'alguns i que a la mínima deixarien de ser fins i tot federalistes...
Que perquè li pot interessar a en Mas fer-se enrere?. Som en un moment en què el factor personal pesa i pesarà molt. I que les decisions més trascendentals acabaran sent personals per molt que no ens pugui agradar. Tots sabem que l'actual moment històric del país no era l'escenari buscat per l'actual president, s'hi ha trobat i no en dubto que ha agafat el lideratge del procés amb honestedat i amb convenciment. Però l'èpica no forma part del seu ADN. Pot acabar cedint per por. Pot acabar cedint perquè a base d'anar sembrant dubtes acabi dient que com que hi ha dubtes, que no se sent amb prou suport. Ho pot acabar disfressant del que vulgui... i acabar no fent possible la consulta del 9N i embolicar-se en unes eleccions falsament plebiscitàries. Ja hauríem perdut.

És ara que hem fet entre tots que el tren ens passi per davant de la porta i l'únic que ens falta en aquest punt del procés és la determinació del nostre president de posar les urnes a lloc el dia 9N. Ara, només ens falta això.
Si surt i fa unes declaracions en aquest sentit i demostra fermesa, ja haurem fet un pas de gegant cap a l'objectiu. Cada dia que passa i no ho fa i introdueix nous dubtes, interpretacions, cessió de decisions, etc, són llençols perduts en una bugada que no està per perdre'n gaires.

La societat està a punt i el nostre president ha de complir.
El 9N el govern català ha de posar les urnes al carrer.

Daniel Franch

Tothom sap que tots el països que s'han independitzat ho han fet fent una "dui" i en tot cas després es fa un referendum per reafirmar-ho. Tal com està plantejada la consulta, amb els requisits per votar, amb la doble pregunta trampa i el paper d'Unió i Iniciativa , està feta per perdre. Llavors tan de bo no s'arribi a fer, tal com està pensada. El problema és quants diputats sumen per la dui? no ho tinc clar i aquest és el drama

director@vilaweb.cat

Mas és conscient que si suspèn la consulta i no anuncia una alternativa vàlida això serà la seua mort política