Opinió

 

<65/169>

Vicent Partal

30.05.2014

Torna la policia espanyola?

Lituània va proclamar la independència, unilateralment, l'11 de març de 1990. El 6 de setembre del 1991, un any i mig més tard, la Unió Soviètica la reconeixia diplomàticament i Lituània passava a ser a tots els efectes un nou estat. Però, atenció, el darrer soldat soviètic va abandonar el territori de la Lituània independent el 30 d'agost de 1993, o siga, tres anys llargs després de la independència i dos anys després del reconeixement. Durant dos anys el món havia convingut que Lituània era un país independent, però pels carrers encara era possible de veure-hi vehicles militars de l'antiga potència. 2.400 soldats soviètics van abandonar el país el darrer dia. Dit altrament: s'hi van estar fins el darrer dia.
 
Això ve a tomb de la presència de policia espanyola a Calella, detectada ahir. No sabem si són els dos-cents que el govern espanyol reconeix oficialment haver enviat a Catalunya aquestes darreres hores o si són uns altres. No ho sabem nosaltres i segurament no ho sap la Generalitat. La fotografia ha causat un impacte notable i tot de comentaris sobre una hipotètica reentrada de la policia espanyola a Catalunya. És un fet important, però que cal posar en context.
 
En primer lloc, de policia espanyola, a Catalunya, no havia pas deixat d'haver-n'hi. A les fronteres, al port i l'aeroport, en un grapat de comissaries i a càrrec teòricament de competències que són exclusives de l'estat. També vigilant les instal·lacions estatals. Que no siguen gaire visibles pel carrer no vol dir que no hi siguen.
 
I cal dir també que el desplegament dels mossos d'esquadra és fruit d'un acord polític que no impedeix en cap moment la presència de les forces espanyoles. Molt abans de començar el procés d'independència, el desplegament dels mossos va ser una qüestió gairebé utilitària: a l'estat no li calia invertir en policia a Catalunya i la part més feixuga del desplegament diari l'assumia la Generalitat. Però ara és diferent. Amb el procés d'independència activat, Espanya acumularà tants policies dels seus com puga a Catalunya. Per si de cas. Per si de cas què? Simplement per si de cas. Espanya no sap què passarà aquests mesos vinents, però és conscient que cada policia que té ací dins és un més i que l'amenaça és més creïble si es fa veure. Ni que siga fer veure uns antiavalots que tenen molt poca feina a fer ara mateix.
 
No ens enganyem, doncs, i això tinguem-ho clar: ells no se n'aniran immediatament després de la independència, com no passà a Lituània. I, per tant, i molt menys encara, perdran cap oportunitat d'entrar ara. Ho faran tan llarg com sabran i si, amb qualsevol excusa, s'hi poden estar uns quants anys més s'hi estaran. Com els russos a Lituània, que el món funciona així. Ho faran fins que ja siga totalment impossible de justificar-ho, però pensant sempre que ensenyar la bandera que duen al braç és una manera de negar una realitat que no els agrada. Cosa que, per cert, ja fan ara mateix a Calella. Preneu-ho, doncs, com un bon indicador.



L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)



Josep Blesa: El primer que va detectar la guerra bruta al seu compte de twitter fou n’Alfons López-Tena que advertí la crema de furgona de TV3 i atacs a seus convergents. Lluís de Patraix ha penjat açò: 'Se ocasione algún tumulto por parte de gente en Cataluña y con este pretexto se meta nuestra gente' recomanació del Comte-duc d’Olivares al rei Felip IV. L’ombra de la 'Batalla de València' és allargassada. Veient la darrera final del Champions League vam poder comprovar quan l’equip que anava guanyant amb un estret 1-0 va retardar les seues línies al seu camp, aleshores l’esquadra de l’equip guanyador final va embotellar-lo a la seua àrea fins capgirar el partit i baldar-los amb un 4-1 final. Des de fa 38 anys sabem que la pilota ha d’estar permanentment a l’àrea petita de l’equip contrari. A BCN, d’això no se’n tenia consciència però ara comencen a fer la descoberta. El que cal és que algú estiga permanentment creant-li conflictes als adversaris amb els seus enemics que deuen ésser aliats ocasionals nostres. Alguna cosa que els mantinga sense poder concentrar-se en atacar-nos. Ells tenen serveis d’intel·ligència. I nosaltres, no? I volem tindre un estat?   I volem ésser si més no com la defensa de l’estat d’Israel? ....a qui corresponga...que comence a fer-los la vida impossible i que no donen l’abast de desgràcies. Així s’escapolí Portugal. I nosaltres en restàrem dins de la gàbia.  Tot i arribar a la consulta del 9-N i a la vista de les combinacions veig força difícil treure l’aigua clara. La partida aquesta es guanya amb la tenalla de la pròpia força i el rebuig del veïnat que l’assimila a un equip que és un estat erm. I qui vulga entendre, que entenga.



Blanca Serra: També cal malpensar de les últimes decisions de la presidenta del P.P. en el sentit de prescindir dels Mossos d'Esquadra per a la seva protecció i  substituir-los per la policia espanyola i, si cal, per la Guàrdia Civil de la seva infància; la recent trifulga viscuda a Vilanova i la  Geltrú a causa que els escortes del ministre Montoro i els seus xofer van ignorar les indicacions de seguretat del dispositiu dels Mossos és també una altra evidència que busquen l'enfrontament i que la desqualificació de la feina de la policia catalana és una de les seves prioritats. Per això resulta inquietant que els Mossos d'Esquadra i, en concret, la Brigada Mòbil estigui desenvolupant un  currículum d'actuacions plenes de desmesura i desencerts per dir-ho suaument. Veure la policia catalana implicada en la mort de detinguts i en ferides greus a ciutadans i ciutadanes no es pot consentir si volem un cos de seguretat ben entrenat i al servei de la protecció de la gent i del país; no és cap consol pensar en l'actuació denigrant i criminal de la Guàrdia Civil a Melila, contra immigrants indefensos que no ha merescut, no obstant, els esgarips i les manifestacions que provoca l'actuació igualment denigrant d'alguns elements indesitjables de la Brimo. Com a mínim el sr. Prat s'ha vist obligat a dimitir, cosa que no ha fet fins ara l'impagable sr. Fernàndez Díaz.


Jordi Camprubí: Tot plegat forma part de la política de provocació del Govern Espanyol, i te l'efecte d'espantar la  gent que sempre te aquell punt d'indecisió a l'hora de concretar el seu vot. Això no ens convé pas, com tampoc ens convé la proliferació dels actes vandàlics d'aquests últims dies. Sembla que aquests actes són l'excusa per portar a Catalunya efectius de la policia espanyola. De tot plegat seria interessant conèixer la opinió del Miquel Sellarés. 


Pep Agulló: Si com sembla s’ha explicitat que Madrid ha enviat aquest policies posant-los a disposició d’Espadaler per tal de contenir la violència generada arran del tancament i enderroc de Can Vies, la tesis de que el CNI té algun protagonisme en tots aquest afers foscos es va fent més plausible. Els fets prenen més sentit quan aquestes accions de visualització de la polícia espanyola coincideixen en unes actuacions nefastes del mossos i dels seus caps (si s’entrenessin no ho farien pitjor), amb la consegüent desmoralització per l’oposició d’una bona part de la ciutadania. ¿Estan preparant la seva “rendició” i relleu en mans de la policía española? ¿El 9-N (en teoria) els mossos serien els encarregats de fer complir les ordres de Madrid i no se’n refien? Després de la independència que hi hagi qui vulgui, és abans el que em preocupa perquè no només volen intimidar-nos, volen impedir el 9-N.


Josep Usó: Fa molts anys jo vivia just al davant de la comisaria de la policia nacional del meu poble. Encara anaven de gris. I va haver una manifestació per tal d'aconseguir que es desviés la N-340 que partia la Vila en dos i que, a més a mes, tenia un revolt molt tancat amb una mitjana de quasi deu morts per any. Corria l'any 1977, no us dic més.
Jo, des de la finestra de ma casa, vaig veure arribar aquestes grans rengleres de furgonetes blindades. Feien por. 
Més tard, a la manifestació, del tot pacífica, ells es van deixar anar i van estovar a tots aquells que van trobar. Fins i tot ma mare, que mai havia vist antiavalots, va haver de córrer. Molts detinguts, molts ferits, moltes corredisses i molts blaus per exhibir com a ferides de guerra.Però, cosa curiosa. Només quatre mesos després d'allò, començaren les obres de la variant de la N-340. I les negociacions duien anys i panys encallades. Fins aquell moment.Pot ser sí que necessiten que els vegen, però també cal que vagin amb compte. Qualsevol error, els pot accelerar el procés. I els espanyols mai s'han caracteritzat per les seues bones formes. Probablement, no passarà res, però cal continuar amb la gràcia del moviment independentista. Pacífic, democràtic i festiu.


Joaquim Suquet: El que ha passat a can Via pot haver estat fortuit. Ja és coincidència que passes l'endemà de les eleccions. Serà un canvi d'etapa en elProcés d'emancipació...de l'escarni a la por i d'aquesta a una repressió més violenta - de baixa intensitat, es clar, perquè som Europa i una democràcia on no es permet tot - per arrugar-nos. Vidal Quadras va dir que amb 400 guàrdia civils n'hi havia prou per espantar catalans. Cañas va anunciar l'Ulster i Fisas que durant la campanya van patir tanta violència moral i fins i tot fisica (?). Morago fa poc que ha anat a Rússia, potser per seguir Ucraïna de prop ?. S'equivoquen si pensen que Europa permetrà el mateix que passa allí en un context confús. Els detalls que van sortint de can Via per twitter de ser certs son eloqüents : encaputxats cremen una furgoneta de TV3, bé públic i d'informació amb incoherència total a la reivindicació, es repeteixen incidents amb escalada de violència que dóna la volta al món i ens culpa de desori. Éstem en una còpia burda d'una Setmana Tràgica de laboratori ?  Deducció Barcelona és impossible i capital de nou de l'enrenou anarquista. Com als 30... Desconeguts arriben amb furgonetes a manifestar-se. La violència com sempre passa al final amb incontrolats, Violència a les seus de CIU quan l'ordre prové del jutjat. S'esten arreu emparats amb la convocatòria (Franco en deia "tontos útiles")  Desprestigi dels Mossos que fan nosa, potser perden algun moment la serenitat. Arriba la policia per ajudar-los "solidàriament"...Ara veuen per les eleccions que el Procés es consolida i no és un conflicte induit per pocs, En tot cas represnta la dèria de tot poble humiliats que ha pres seriosament un camí i -pensen - que s'ha d'avortar com sigui.  Empraran tots els mitjans a l'abast. Pero nosaltres Keep Calm, Smile i Endavant. Tenim una cita el 9N, ens veiem aquell dia.


Octavi MonsonísEn el procés de la independència s'ha dit fins a l'esgotament que l'estat jugarà totes les cartes per impedir una Catalunya-estat independent. Això inclou també les cartes brutes, contra les quals s'haurà d'oposar la voluntat de no aturar el procés i el seny, sobretot el seny.

Dit això, hem d'estar amatents a no caure en la paranoia de veure tothora la mà de l'estat en qualsevol mena d'acció política i social conflictiva o que pot donar mala imatge de la societat catalana i del procés en si.

Ve a compte aquest comentari per l'augment dels números de la policia a Catalunya. Tot i l'alta significació política d'aquest fet, cal aclarir si és habitual aquest anar i venir policies d'Espanya a Catalunya i a l'inrevés. Com és que la Generalitat no ho sap, això? Qui decideix que n'hi vinguen i en quina quantitat? No s'ha de justificar davant de la Generalitat la necessitat de la vinguda de més policies? No pinta res el govern català en aquestes qüestions? Són preguntes que ens fem els ciutadans i que caldria que algú les aclarira, per tal de fer-nos una idea més exacta del poder real de la Generalitat.

I en el context de l'afer can Vies, més policia espanyola equival a dir que el conflicte a Catalunya és una realitat visible, que els catalans són incapaços de mantenir uns mínims d'ordre públics, que els governants catalans són uns incompetents, i que allà són ells, els espanyols, a punt per restablir l'ordre públic tot i que els ineptes governants catalans independentistes preferesquen els aldarulls abans de demanar ajut policial espanyol. Avís, això és el que us espera si us independitzeu.

Si aquesta és la conclusió, potser sí que els aldarulls no siguen només la protesta pel desallotjament de can Vies, potser hi haja també elements interessats a fer-la ben grossa. Potser.

I això no ho podia haver pensat l'Ajuntament de Barcelona? Calia enderrocar de seguida? Calia provocar d'aquesta manera? Calia crear les condicions ideals perquè algú encenguera l'esca del foc i la revolta?
Reflexionem, i que cadascú assumesca les seues responsabilitats.

Mail Obert