TV3 en perill

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és una eina fonamental per al país. No crec que ningú ho puga discutir, això. Podem criticar aquest aspecte o aquell altre del funcionament i de l'actuació de l'ens, però sense la Corporació aquest país no seria com és. I és des d'aquest reconeixement que expresse la meua preocupació pels fets que l'envolten ara mateix. Perquè les escenes viscudes ahir han encès molts senyals d'alarma. 

És evident que la situació ha degenerat molt ràpidament. Direcció i treballadors han arribat a un punt d'enfrontament que no s'havia vist mai. En són proves clares la proposta de vaga indefinida que es podria votar dijous i divendres o les tenses escenes que es van viure ahir davant la porta de la direcció general. Podem especular molt sobre com s'hi ha arribat, però aquesta és la situació i més val tenir-ho en compte.

Els defectes del model són visibles. En totes direccions. Des de les externalitzacions incomprensibles, com ara la recent de la publicitat, al gigantisme de l'estructura, clarament inassumible. Vull pensar, per això, que tothom és conscient de la gravetat de la situació i que el diàleg acabarà imposant-se. Un diàleg que és necessari per a resoldre el conflicte actual però sobretot per a no fer caure la Corporació en un pou del qual no sap ningú si podria tornar a eixir.

I no ho dic pas com a periodista, sinó com a ciutadà. Encara que haja treballat la major part de la meua vida en mitjans privats, sempre he defensat que els mitjans públics són una part indispensable de la societat del benestar, oimés en una cultura com la nostra. I per això preservar-los i mantenir-ne el nivell de dignitat i eficàcia just és una obligació del govern, de les forces parlamentàries i dels treballadors de l'ens. TV3, Catalunya Ràdio i la resta d'organismes de la Corporació ens són necessaris a tots i res ni ningú no hauria de posar-los en perill.

L'opinió dels subscriptors

(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Oriol Nubiola:  Com a treballador de TV3 però sobretot com a ciutadà, voldria fer algunes puntualitzacions, en especial quan fas referència al gegantisme de l'estructura:

Al Regne Unit el nombre de treballadors de la televisió pública és de 22.000, a Alemanya de 23.000 i a Itàlia de 13.000. TVC, amb menys de 2.000 treballadors, produeix internament el 70% de la producció. Algun cop s'ha fet la comparació amb les privades espanyoles (Tele 5 i Antena 3 tenen entre 1.400 i 1.800 treballadors), però és enganyosa; la major part dels seus serveis i de la seva producció és subcontractada i, òbviament, es tracta de models molt diferents al dels mitjans públics.

L'aportació de la Generalitat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és de 34 € per habitant i any. Dinamarca, un país de mida semblant, inverteix als seus mitjans públics 160 euros per habitant/any, Suïssa 157, Irlanda 83, Finlàndia 77 i Bèlgica 69.

Amb aquests 34 € es paguen tots els canals de TVC (TV3, 3/24, Esport3, i Super3-33), els de Catalunya Ràdio i els portals d'internet. El 20% dels diners que rep TV3 es destina a empreses audiovisuals catalanes i a promoure el cinema.
Els darrers anys la CCMA ha fet un esforç considerable per reduir costos. S'han suprimit delegacions i canals més enllà del que a mi em sembla raonable. Les retallades de sou han afectat els treballadors en uns percentatges molt superiors als de la resta de l’Administració pública, i ja s'acosten al 30%. Ara, després d'un ERO de 250 persones ens volen treure un 13% més, amb la qual cosa hi haurà algunes categories que no arribaran a mileuristes. Tot plegat ja afecta la qualitat dels nostres programes, i la pèrdua d'alguns professionals valuosos comença a ser evident.

Finalment, més enllà d'un conflicte laboral més o menys sorollós com tants d'altres, el que resulta preocupant és aquesta aparent voluntat de desmantellar una Corporació que –amb defectes, segur– ha estat una eina de qualitat, fonamental per a construir el país. Ara que és l'hora de les estructures d'estat em pregunto, quina mena de mitjans públics vol el nostre govern?

Antoni Elias:  Vaga contra els ciutadans (ara està de moda). I el què és pitjor: vaga contra el país ? Tant que hem hagut de lluitar, ara que la tenim en primer lloc del rànking d’audiència i amb una qualitat envejable. Indignadíssim !

Ramon López Ayats: Em sembla que aixó de TV3 i tots els mitjans de la corporació, cada cop és un monstre que va a la seva, cada cop s' assembla mès a la gegantina TVE de fa dècades. Espero la independència ens porti una TV privada potent (no com la del Comte) per què TV3 no segueixi exercint aquest xantatge emocional. Si  parléssim d' una altra empresa , ni que fos pública, no hi hauria aquest xantatge.A questa gent va estar a punt de no trasmetre la Via Catalana i fer vaga el 11 de setembre, penso que son ells els que no saben la seva funció o ho saben massa i se n'aprofiten. Em sento xantajejat com a català.

Josep Usó: Espere pel bé de tots que s'arribe a un bon acord per mantindre TV3. Al meu parer, possiblement la unica televisió pública de tot l'Estat espanyol decent. 

A més, fa una tasca molt important. Jo, que ja tinc els fills majors, recorde que ells han crescut mirant les sèries infantils i no tan infantils. I els ha anat bé. Molt bé, per a la seua vida. No estem en condicions de prescindir d'una estructura d'estat d'aquesta magnitud. Des de la distància i la foscor que impera al País Valencià, no puc seguir l'assumpte amb tot el detall que voldria, però espere que es resolga. I que siga per a bé.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Vull pensar que tothom és conscient de la gravetat de la situació i que el diàleg acabarà imposant-se.