Opinió

 

<64/169>

Vicent Partal

23.10.2012

Els valencians podrem demanar un passaport català?

S'ha obert la polèmica inevitable: els valencians conscients de la nostra catalanitat tindrem, quan es proclame la república catalana, el dret de ser comptats com a 'nacionals' de la nova república? O siga, en tindrem el passaport? Ep!, i qui diu els valencians diu, evidentment, tota la resta: els de la Pobla i d'Elna, els de Vallderoures i els de Canillo...


No és cap cosa estranya això, ni cap debat surrealista. Oferir passaport als compatriotes incardinats als estats veïns ho fan els hongaresos i els irlandesos; n'ofereixen els alemanys als connacionals de Polònia i a les restes de l'enorme Drang nach Osten; n'ofereixen els polonesos als seus compatriotes situats a Lituània, i els lituans als seus de més enllà; n'ofereixen els grecs a tota l'extensíssima diàspora i els turcs a banda i banda de la mar. De fet, pràcticament tots els estats del món tenen clàusules que asseguren que tractaran amb deferència el seu irredemptisme particular. Espanya també: poca gent ho sap, però la llei espanyola preveu un procediment expeditiu perquè qualsevol sefardita passe a ser espanyol sense haver de barallar-se amb la burocràcia com si fóra un 'estranger' qualsevol. Per més allunyat que haja viscut de la península, per més segles que la seua família haja anat voltant pel món.


No seria cap proposta estranya, doncs, que la república catalana reconegués els qui, tot i no ser del Principat, ens sentim igualment catalans. I tampoc no causaria sorpresa que ens oferissen la possibilitat de tenir passaport o la doble nacionalitat. També, encara que no exclusivament, com a instrument de defensa: a un guàrdia civil poc amic de la diversitat traure-li un passaport o un altre pot fer la diferència entre l'insult i la contenció. A la Pobla i a Bétera, a Vallderoures i al Carxe.


Ara, a parer meu el debat ha d'anar més enllà, si volem que siga realment interessant. El passaport pot ser el símbol d'una voluntat, però també pot ser la tapadora d'un abandonament. La pregunta a respondre és: la república catalana sap que la nació i l'estat no coincideixen necessàriament i que els seus límits només són una (discutible) marca administrativa? I la república està disposada a admetre que fora dels seus límits alguns ens reconeixem com a catalans? Ho som.


Segons què responga la Catalunya independent, haurà de decidir si concilia les seues obligacions internacionals com a estat amb la defensa de tots els catalanoparlants o si simplement es tanca en si mateixa i ens deixa de banda. Si ho posem en eixe marc, en un debat que no solament obligue els polítics, sinó sobretot la gent, la qüestió del passaport serà l'anècdota final. Important i molt simbòlica, sí, però anècdota. I a mi, m'interessa la substància.

Mail Obert