Fabra, la sargantana

Gerrymandering. 'Gerry, fent la sargantana.' Aquest és un terme molt precís en ciència política, i designa la creació de districtes electorals manipulats per tal d'afavorir un resultat concret. Pren el nom del governador de Massachusetts Elbridge Gerry, que fou el primer de pensar que podia prefabricar els resultats unint artificialment districtes electorals. Volia aconseguir que la majoria d'un barri quedàs en minoria, després d'haver-la dividida en circumscripcions absurdes. Algunes d'aquestes peculiars circumscripcions tenien forma de sargantana, i d'ací ve el nom.

Els valencians en sabem molt, d'aquests jocs de mans. Durant decennis, i avui encara, hem aguantat i aguantem una barrera del 5% del vot pensada contra les minories, i específicament contra el valencianisme. Es va dissenyar amb l'objectiu de fer del País Valencià un país bipartidista PP-PSOE i va costar molt de superar. I per això, ara que l'ascens electoral de Compromís i Esquerra Unida l'han fet inservible, sorgeixen noves idees per a atènyer el mateix resultat. I són obra de Fabra.

Fabra vol fer de sargantana, també. Acaba de proposar que una part substancial de les corts siga escollida en representació directa del territori. De manera que una comarca, per exemple, tinga un diputat que la represente. És a dir, vol que una part dels diputats de les Corts Valencianes puga ser escollida com fins ara, per províncies i representant partits diversos, i una altra part per demarcacions més petites on només s'elegiria un diputat, el que quedàs primer. Que seria generalment del PP o del PSOE.

Personalment, sempre he defensat que el sistema mixt és millor i ho crec així. I per tant m'avindria amb la proposta. Però si use el condicional és perquè resulta massa evident què cerquen i quin és el parany. Volen implantar el sistema mixt just al País Valencià i precisament quan totes les dades donen per fet que el PP hi perdrà el poder i que la suma dels diputats de PP i PSOE serà la més baixa de la història del parlament? Això és molt descarat, massa.

Fabra no pretén res més sinó assegurar-se que el màxim nombre possible de diputats siga forçosament del PP o del PSOE i, per tant, vol disminuir el paper important que Compromís i Esquerra Unida han de tenir en la pròxima legislatura –potser també UPyD–. Aquesta és la raó d'una proposta que el president ven com a innovadora i regeneradora, però que en realitat és tan sols una manera d'intentar, a la desesperada, que pervisca l'antic règim.

L'opinió dels subscriptors

Àlfons Sànchez: Tramposos. Eixa és la única paraula que defineix el que estan tractant de fer. La llei d'Hondt, el 5%, la reducció de diputats i, ara, la representació directa dels diputats. I compte, que els beneficiats són també els socialistes pel que presumiblement estarien a favor, encara que donar suport públicament els enfonsaria més.

És eixa característica tan... marcaespanya (com definir-la si no) que tan alegrement usen els polítics com si fórem cecs i no ens adonàrem. Com quan manipulen el càlcul de l'IPC, o el deute, o el número d'aturats, o el mètode per calcular les balances fiscals, o centenars de casos més.

Són tramposos compulsius que el nostre sistema polític està optimitzat per catapultar-los fins que arriben a dirigents i així s'explica la baixa puntuació que tots reben en les enquestes.

Joan Guasch: Jo tinc una pregunta: Quin entramat de servilisme tant potent ha creat el PP valencià  per que, tot i haver arruïnat econòmicament, socialment i cultural el País Valencià, encara hi puga haver tanta gent que el vote? Tan bèstia és la potència del caciquisme? Tant poc s'estimen la seua terra alguns valencians com per preferir més arrossegar-se per la misèria que provar de canviar les coses? A tot arreu hi ha persones amb més o menys autoodi, però en tanta quantitat com sembla al PV?

Josep Usó: Quan he escoltat la proposta de Fabra, he recordat la meua infantesa. En aquell temps, els "diputados a las Cortes del Parlamento Orgánico" es triaven per terços. I es votava el Terç familiar. Els altres dos terços els nomenava directament el Caudillo Franco, directa o indirectament. Disculpeu la batalleta, però és que és aquesta, la idea que m'ha vingut a la memòria. I allò era, ni més ni menys una estafa.

Evidentment, Fabra, a qui ningú ha votat, ha comprovat en carn pròpia que es pot ser President de la Generalitat Valenciana sense que ningú et vote. I li agradaria repetir. Això si; amb els escuders del PSOE, que tan bé farien el seu paper. 
Crec que el que se li ha d'anar demanant primer i exigint més tard, vist el seu historial de greuges, nefasta gestió, liquidació d'estructures, menyspreu a la ciència, la cultura i els treballadors en general (per no anomenar res més) és que se'n vaja. Que plegue i que convoque eleccions anticipades quan abans millor. Ací, al País Valencià, no se'ns ha acabat la crisi. Ni de bon tros. 

De manera que ja es pot deixar de remodelar el paisatge electoral del seu parlament farcit de corruptes. Només faltaria, que la colla d'aprofitats, corruptes, pressumptes i demés, votaren, ells entre ells, a qui es podrà triar i a qui no. I que els que ells decidesquen, puguen tornar a entrar al pessebre sense passar per caixa. 

De cap manera.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Fabra no pretén res més sinó assegurar-se que el màxim nombre possible de diputats siga forçosament del PP o del PSOE