Opinió
-
Elogi del dissident Pastor
Vicent Partal
13.06.2012
-
Espantar els grecs, com siga
Vicent Partal
12.06.2012
-
L’orgull ferit del govern espanyol
Vicent Partal
11.06.2012
-
Rescatats els bancs, ara podem parlar de nosaltres?
Vicent Partal
09.06.2012
-
El populisme feixistoide de Bauzá
Vicent Partal
08.06.2012
-
La gent que fa el país
Vicent Partal
07.06.2012
-
La guerra de la Mediterrània
Vicent Partal
06.06.2012
-
Bausset: homenatge a un home lliure
Vicent Partal
04.06.2012
-
Amagar el cap sota l'ala no porta enlloc
Vicent Partal
01.06.2012
-
Abans de l'agost
Vicent Partal
31.05.2012
-
Que algú ensenye el bazuca
Vicent Partal
30.05.2012
-
No saben on van
Vicent Partal
29.05.2012
-
Bankia: això ho han de pagar
Vicent Partal
28.05.2012
Vicent Partal
01.10.2012
El suïcidi del PSC
El Partit dels Socialistes de Catalunya ha optat pel suïcidi polític. És difícil d'entendre que un partit que durant dècades ha volgut formar part de la centralitat ara, de sobte, vulga marginar-se com fan els socialistes catalans. Sens dubte, la pugna interna deu tenir-hi molt a veure, però no crec que siga únicament això.
El PSC ha estat un partit clau fins ara al Principat. Igual que el vell PSUC, els socialistes van impedir que el lerrouxisme arrelàs al país els primers anys de la transició. Amb els seus batlles els socialistes van ensenyar el camí de la modernitat i van saber bastir una alternativa sociològica i cultural a CiU. I amb Pasqual Maragall foren capaços d’integrar tota l’esquerra amb un discurs renovador sobre la nació i sobre la política. Però tot això sembla que haja deixat de tenir importància, de sobte. I ells s’han enfonsat.
S’han enfonsat segurament per por de ser coherents. Per por de seguir la nova centralitat que la societat catalana ha forjat i que per al sector més espanyolista del partit és un roc de mal mastegar. Però també s’han enfonsat perquè els famosos capitans que van prendre el poder al congrés de Sitges han demostrat aquests darrers anys que la seua capacitat i la seua cultura política eren ben limitades.
Això no s’ha acabat encara, és cert. Personalment, crec que, de les restes d’aquest PSC i d’alguns altres partits de l’esquerra, és imprescindible que n'isca una socialdemocràcia catalana que necessitarem més que mai a l’hora de construir les bases de la república catalana. No sé si això serà possible, ni si hi haurà manera de fer-ho. Però sí que és ben clar que el PSC que ix d’aquest cap de setmana és una autèntica ruïna.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015