Que el parlament parle clar

Avui comença al parlament de Catalunya el debat de política general. Per als grups sobiranistes és una gran oportunitat de fer un pas endavant, i ja circulen esborranys i propostes de declaracions. Espere que tot plegat es concrete en alguna cosa interessant, però avui, abans que s’obri la sessió, voldria compartir públicament alguns neguits que tinc i que espere que acaben essent mancats de fonament.

Espere i vull que el parlament siga tan clar i contundent com el carrer. La nova situació política que viu el Principat ve de la manifestació independentista de l’Onze de Setembre, una manifestació que va demanar la independència com a projecte a curt termini, plural i concret. Espere, doncs, que el parlament estiga a l'altura de l’envit.

No pas amb retòrica, sinó amb fets. Es tracta de declarar la independència, o si més no, de sotmetre-la a referèndum, i de fer-ho immediatament. En aquest sentit una possible resolució sense un calendari concret, de l'ordre que siga, a mi em semblarà una estafa i un indici preocupant. Sobretot, si el president Mas imposa finalment als altres aquest eufemisme de l’estat propi. Perquè una resolució que no parle d’independència i que a més no pose terminis seria una pèrdua de temps monumental.

I ací he d'exposar un altre neguit: que el cap de CiU no vulga emprar la paraula ‘independència’, que era la reivindicació explícita dels manifestants, em fa desconfiar. No em serveix el seu argument que en el món ningú no és independent. D’acord, però en tot cas no vull ni una ombra de dubte sobre el fet que ser no-independent com ho és Dinamarca o el Japó, no té res a veure amb ser-ho com Grenlàndia o Hong Kong. I no deixa de resultar-me sorprenent que un polític que ha parlat amb tanta claredat de la crisi i que ha adoptat tantes decisions impopulars sense dubtar ni un moment, ara dilate i estire el debat, insinuant que no pot molestar una part de la població.

Vejam què diu, tanmateix. Caldrà veure quina és la proposta concreta que Mas fa i en quins termes. És possible de dir independència sense dir-ho, però, contràriament al que podria semblar, això obliga a parlar molt més clar encara i d'una manera molt més concreta. Proclamar un nou estat d’Europa seria segurament una precisió suficient, sempre que no es prestàs a interpretacions.

Perquè la credibilitat personal és ara mateix el principal problema de Mas. El president ho ha fet bé, molt bé i tot en alguns moments, i s’ha guanyat el respecte de tothom. Però aquell pacte amb Zapatero a l'esquena del país i del parlament pesa molt en el seu historial. I també que no participàs en la manifestació. I la seua obsessió a no dir mai independència. I les referències a Massachussets, que no pot negar, o a Puerto Rico, que no sé si són veritat o intoxicació.

Tenim tres dies davant nostre que ens aclariran moltes coses. I de la mateixa manera que he exposat els neguits vull exposar també la il·lusió que hi pose. I manifestar obertament que res no em plauria tant com haver de dir divendres que tots els meus neguits eren infundats i que el camí cap a la independència no solament és una aspiració popular sinó també un veritable mandat polític.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La credibilitat personal és ara mateix el principal problema de Mas.