Opinió
-
Elogi del dissident Pastor
Vicent Partal
13.06.2012
-
Espantar els grecs, com siga
Vicent Partal
12.06.2012
-
L’orgull ferit del govern espanyol
Vicent Partal
11.06.2012
-
Rescatats els bancs, ara podem parlar de nosaltres?
Vicent Partal
09.06.2012
-
El populisme feixistoide de Bauzá
Vicent Partal
08.06.2012
-
La gent que fa el país
Vicent Partal
07.06.2012
-
La guerra de la Mediterrània
Vicent Partal
06.06.2012
-
Bausset: homenatge a un home lliure
Vicent Partal
04.06.2012
-
Amagar el cap sota l'ala no porta enlloc
Vicent Partal
01.06.2012
-
Abans de l'agost
Vicent Partal
31.05.2012
-
Que algú ensenye el bazuca
Vicent Partal
30.05.2012
-
No saben on van
Vicent Partal
29.05.2012
-
Bankia: això ho han de pagar
Vicent Partal
28.05.2012
Vicent Partal
08.02.2011
Aparcar la poesia
Les campanyes electorals es fan amb poesia, però governar es governa en prosa. La vella dita es pot aplicar a la primera reunió entre el president Mas i el primer ministre Zapatero. Poc se'n podia esperar i res que mogués a l'emoció. Potser perquè no toca.
Tothom sap que les finances de la Generalitat es troben al límit. I que l'única manera de refer-se'n ara mateix requereix un pacte amb el govern espanyol. No pot sorprendre, doncs, que Mas vaja a la Moncloa amb un objectiu directe i concret. N'ha tret, sembla, uns quants milions d'euros dels que ningú no discuteix que ens devien i, sembla també, l'autorització per a fer una emissió de deute. Prosa. Inevitable i necessària, imprescindible, però prosa al cap i a la fi.
I la poesia, mentrestant, resta desada. Aquell concert econòmic o pacte en la línia del concert econòmic que va ser la proposta estel·lar de la campanya s'haurà d'esperar. Ni més ni menys.
Podem convenir que és massa d'hora encara per a saber si som davant una simple aturada tàctica, forçada per les circumstàncies. Que no sabem si, recuperada una certa normalitat, d'ací a uns quants mesos, es recuperaran també objectius més ambiciosos que no el d'arribar a final de mes. Però és ben clar que, considerant les coses que hem sentit dir a Convergència aquests últims anys, saben de sobres que la malaltia que ens rosega no s'arregla amb aspirines, que poden fer passar un momentani mal de cap, sinó que requereix una intervenció a fons i dràstica.
De moment, esperem.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015