Opinió
-
Elogi del dissident Pastor
Vicent Partal
13.06.2012
-
Espantar els grecs, com siga
Vicent Partal
12.06.2012
-
L’orgull ferit del govern espanyol
Vicent Partal
11.06.2012
-
Rescatats els bancs, ara podem parlar de nosaltres?
Vicent Partal
09.06.2012
-
El populisme feixistoide de Bauzá
Vicent Partal
08.06.2012
-
La gent que fa el país
Vicent Partal
07.06.2012
-
La guerra de la Mediterrània
Vicent Partal
06.06.2012
-
Bausset: homenatge a un home lliure
Vicent Partal
04.06.2012
-
Amagar el cap sota l'ala no porta enlloc
Vicent Partal
01.06.2012
-
Abans de l'agost
Vicent Partal
31.05.2012
-
Que algú ensenye el bazuca
Vicent Partal
30.05.2012
-
No saben on van
Vicent Partal
29.05.2012
-
Bankia: això ho han de pagar
Vicent Partal
28.05.2012
Vicent Partal
24.09.2010
Margarit
El pregó de la Mercè resultà ahir un espectacle extraordinari i un indici igual de revelador. Veure Joan Margarit com es feia seu el Saló de Cent recitant poesia, reclamant la seua Barcelona més íntima, fou un esclat d'excel·lència emocionant. I veure Joan Margarit reivindicant la independència en l'acte que obre les festes a la Casa Gran va valer per mil explicacions sobre tot això que ens passa.
La Barcelona que fa sentir-te orgullós es féu present ahir en el pregó. De la mà d'un home armat de la paraula exacta, minuciosament pensada. De la mà d'un poeta espectacular que prenia i dominava l'espai amb uns fulls agafats ara amb la mà dreta, ara amb la mà esquerra. L'obra de Margarit, treta dels llibres i posada en la seua boca, va inundar el Saló de Cent en un dels pregons més bells imaginable.
Una ciutat que gosa fer així el pregó de la festa major és, de bell nou, aquella ciutat oberta, innovadora, captivada per la cultura i volgudament inconformista que, a tants, ens va enamorar i que sovint pensem que s'ha perdut.
Però, no solament no s’ha perdut, sinó que se sap i es reivindica cap i casal del país en un moment clau i en la veu d'un pregoner que no va defugir de ser la veu de molts, de moltíssims, de nosaltres. Margarit hi va reivindicar 'amb educació' la llengua i la independència del país i ho va fer convertint-se ell mateix en el millor exemple del país que volem: culte, lliure, desvetllat i, per què no?, feliç.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015