Opinió
-
Elogi del dissident Pastor
Vicent Partal
13.06.2012
-
Espantar els grecs, com siga
Vicent Partal
12.06.2012
-
L’orgull ferit del govern espanyol
Vicent Partal
11.06.2012
-
Rescatats els bancs, ara podem parlar de nosaltres?
Vicent Partal
09.06.2012
-
El populisme feixistoide de Bauzá
Vicent Partal
08.06.2012
-
La gent que fa el país
Vicent Partal
07.06.2012
-
La guerra de la Mediterrània
Vicent Partal
06.06.2012
-
Bausset: homenatge a un home lliure
Vicent Partal
04.06.2012
-
Amagar el cap sota l'ala no porta enlloc
Vicent Partal
01.06.2012
-
Abans de l'agost
Vicent Partal
31.05.2012
-
Que algú ensenye el bazuca
Vicent Partal
30.05.2012
-
No saben on van
Vicent Partal
29.05.2012
-
Bankia: això ho han de pagar
Vicent Partal
28.05.2012
Vicent Partal
12.10.2009
Aquella cosa d'allà a darrere...
L'acumulació de greus irregularitats financeres, del cas Gürtel al cas Millet, deixa mal regust a tothom. De sobte és com si tota la societat semblara tacada per aquests actes delictius. Cal no exagerar, però no es pot ignorar que hi ha coses estranyes que mereixerien explicacions contundents que no tenim. Per què Hisenda ignorava advertències concretes? Com és que, en cada cas, l'entorn callava, tot i ser evident que alguna cosa estranya ocorria? Com és que tanta gent deia o opinava una cosa en privat i en feia o deia una altra en públic? Segur que hi ha moltes respostes, però crec que una certa cultura de l'adoració del ric hi té a veure. També.
En aquest país, si una persona es fa rica, molt rica, sovint és objecte d'enveja, però sempre d'admiració. Les preguntes sobre el com i el quan només apareixen si, per alguna raó, cau en desgràcia i comencen a esquerdar-se les imatges i les posicions socials aconseguides. El cas Millet és paradigmàtic. Ara hi ha qui, per exemple, veu en les noces de la seua filla una megalomania indicadora que tot plegat no era normal. No ho era, és evident. Cobrir la platea del Palau per fer-hi el casament de la filla és d'un nepotisme inaudit. Però, d'això, ja se'n devien adonar prou els convidats. Doncs, com és que molts d'aquests han callat tants anys i ara n'hi ha que s'exclamen? Els rumors i les diendes sobre els estranys comportaments de Millet eren públics i notoris; no eren demostrables però sí que dreçaven una barrera d'ombra davant el personatge. Però això no impedia pas que el país oficial continuara fent totes les alabances imaginables (com ho demostra patèticament la Gaseta Municipal de Barcelona recollint ara els elogis desmesurats d'alguns polítics a Millet, un dia abans de l'entrada de la policia al Palau).
En el cas Gürtel els signes eren encara més clars. No solament això: una bona part de la societat valenciana denuncia des de fa anys els robatoris i les operacions il·legals que alguns membres del PP han practicat sense aturador. Fins i tot hi ha enregistraments d'Eduardo Zaplana en què aquest diu que es va ficar en la política 'para forrarse'. I tanmateix s'ha hagut d'arribar a una situació crítica per tal que algú prenguera alguna mesura (i no se sap si tindrà cap efecte electoral).
Una part de la qüestió és la dels diners desviats, dels robatoris que amb el codi a la mà es poden perseguir. Però ací no s'acaba tot, perquè hi ha també un aspecte moral i de moralitat. D'un llistó massa baix a l'hora de criticar els rics. Si més no, alguns.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015