Opinió
-
Una proposta concreta als diputats catalans
Vicent Partal
26.06.2012
-
La Mediterrània: un desastre que estem vivint
Vicent Partal
26.06.2012
-
Eurovegas: el dret a la discrepància
Vicent Partal
25.06.2012
-
Quan pensem com si fórem esclaus
Vicent Partal
22.06.2012
-
Fuster és un internauta
Vicent Partal
21.06.2012
-
No ens tenen respecte
Vicent Partal
20.06.2012
-
Europa: m’equivoque?
Vicent Partal
19.06.2012
-
Aniran de pressa, però quant duraran?
Vicent Partal
18.06.2012
-
Què hi ha en joc avui a Grècia?
Vicent Partal
17.06.2012
-
Nosaltres no som ells (Carta als amics europeus)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Nous ne sommes pas eux (Lettre à nos amis européens)
Vicent Partal
15.06.2012
-
We are not them (Letter to our European friends)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Això és un desastre (versió 2)
Vicent Partal
14.06.2012
Vicent Partal
27.05.2013
Preocupat per Iniciativa
He defensat tantes vegades que Iniciativa per Catalunya és transcendental per al procés sobiranista, que no crec que calga repetir-ne els arguments. Ara fa poc més d'un mes que vaig publicar aquest editorial que continue subscrivint de cap a cap: Iniciativa, un espai necessari. I per això els fets de la darrera setmana em causen preocupació. No solament com a sobiranista sinó també, si m'accepteu la fórmula, com a amic d'Iniciativa per Catalunya des de fa molts anys.
Ja ho deia en aquell editorial, que el debat sobiranista no és l'espai més còmode per a una coalició com ICV, tan plural, tan diversa. I que els eco-socialistes necessitaven temps per a poder anar aclarint encara més la seua posició. Aleshores remarcava que havien fet un camí molt llarg i enriquidor des d'aquella vella posició de crossa insubornable del PSC fins això que ja són ara, un projecte autònom i únic. I que jo, i crec que molta gent, donava un gran valor a aquesta evolució.
Però aquesta darrera setmana han multiplicat declaracions i preses de posició en què és molt difícil de no veure-hi un canvi de rumb. Un canvi que desfà o, si més no, qüestiona una part d'aquest camí. Ignore les raons finals de tot plegat, per bé que comprenc les més evidents, però no per això deixa de preocupar-me. Si ICV se separa del bloc sobiranista i torna a bascular cap a un PSC més enfonsat que mai i més allunyat de la realitat que mai jo crec que hi perd el país, molt, però que també hi perden ells, Iniciativa.
Pense que el país hi perd perquè ICV dóna al procés sobiranista una legitimitat superior que cap força no hi pot afegir. No tan solament per la història i la dignitat del vell PSUC, sinó també per la valentia dels darrers anys i la racionalitat amb què s'han acostat al debat. No ens enganyem: si ICV abandona el vaixell del dret de decidir, això serà més complicat. Sincerament, no crec que puguen canviar gran cosa ni originar cap daltabaix real. Estic segur que el procés sobiranista continuarà endavant també sense ells. Però no em reca de reconèixer que això no serà igual. Ni per a aconseguir la independència ni, sobretot, per a dibuixar el procés constituent posterior.
Entenc que estan molt molestos amb la manera com s'ha anat portant tot plegat i amb la manera com, de vegades, són tractats --que crec que massa sovint no és ni justa ni constructiva--. Entenc que voldrien que fos d'una altra manera, però també que el seu perfil ideològic marca molt i els dificultat molt les coses quan es tracta de donar suport al president de la Generalitat, ni que siga per afegir-se a la protesta contra la llei Wert. I supose que les enquestes els posen nerviosos.
És evident que tenen tot el dret del món de prendre qualsevol posició que creguen convenient. S'ho han guanyat a pols, amb tenacitat i rigor. Però abans de travessar cap ratlla que els allunye massa d'allò que avui és el corrent central majoritari de la societat catalana m'agradaria molt, i ja ho sé que és únicament un desig, que s'ho pensassen dues vegades. Per tots nosaltres, però també per ells.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015