Opinió
-
Una proposta concreta als diputats catalans
Vicent Partal
26.06.2012
-
La Mediterrània: un desastre que estem vivint
Vicent Partal
26.06.2012
-
Eurovegas: el dret a la discrepància
Vicent Partal
25.06.2012
-
Quan pensem com si fórem esclaus
Vicent Partal
22.06.2012
-
Fuster és un internauta
Vicent Partal
21.06.2012
-
No ens tenen respecte
Vicent Partal
20.06.2012
-
Europa: m’equivoque?
Vicent Partal
19.06.2012
-
Aniran de pressa, però quant duraran?
Vicent Partal
18.06.2012
-
Què hi ha en joc avui a Grècia?
Vicent Partal
17.06.2012
-
Nosaltres no som ells (Carta als amics europeus)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Nous ne sommes pas eux (Lettre à nos amis européens)
Vicent Partal
15.06.2012
-
We are not them (Letter to our European friends)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Això és un desastre (versió 2)
Vicent Partal
14.06.2012
Vicent Partal
22.02.2013
No som Escòcia
La primera prova del referèndum escocès ha estat un petit desastre. Ahir un 62% dels membres de la Universitat de Glasgow va votar contra la independència en una consulta popular que volia imitar les consultes catalanes i preparar així el camí del referèndum oficial que es farà l'any vinent. Referèndum que tots els observadors, dissortadament, coincidim a pronosticar que serà una derrota del nacionalisme escocès.
Sap molt de greu que això siga així, però, poc acostumats com estem a prendre'ns seriosament a nosaltres mateixos, potser que ho aprofitem per remarcar algunes notables diferències entre aquell procés i el nostre. Dues de molt notables: la pluralitat de la base social que l'impulsa i l'àmbit d'on sorgeix la proposta. Des de dalt en el cas escocès, des de la base en el cas català.
És cert, i evident, que l'actitud diferent del govern britànic i de l'espanyol ens afavoreix a nosaltres. Però això no ho explica tot. A Escòcia el procés pràcticament el mena tot sol el Partit Nacional Escocès, que té davant una coalició ideològicament molt variada que s'hi oposa i que reivindica la transversalitat de la societat escocesa. A Catalunya en canvi, i això va quedar clar en les darreres eleccions, la ciutadania vol que aquest procés no siga dirigit per un sol partit ni per un sol líder, i demana la pluralitat ideològica i partidista, la transversalitat de l'independentisme. Que és més complicada de gestionar sempre, però que també és molt més robusta.
I a Catalunya, a diferència del que ha passat a Escòcia, l'independentisme és en primer lloc i per damunt de tot un moviment nascut des de la base, que ha arrossegat els partits polítics i els ha anat obligant a prendre una posició cada volta més clara. No és pas cap càlcul polític de ningú, ans una necessitat col·lectiva que ha estat encapçalada per la societat civil a còpia d'iniciatives de gran èxit, des de les consultes a les manifestacions, per exemple.
A Escòcia els independentistes hauran de treballar molt si volen guanyar el referèndum, i ara com ara la missió sembla molt difícil. Cosa que a mi em fa pensar dues coses. La primera, que és millor que ací fem el referèndum abans que ells; i la segona, que ja seria hora que, sense cap falsa modèstia, valoràssem positivament tot el camí fet fins ara amb tant d'encert. I de passada potser que perdem les poques pors que encara ens queden sobre la nostra capacitat de guanyar el futur.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015