Opinió
-
Una proposta concreta als diputats catalans
Vicent Partal
26.06.2012
-
La Mediterrània: un desastre que estem vivint
Vicent Partal
26.06.2012
-
Eurovegas: el dret a la discrepància
Vicent Partal
25.06.2012
-
Quan pensem com si fórem esclaus
Vicent Partal
22.06.2012
-
Fuster és un internauta
Vicent Partal
21.06.2012
-
No ens tenen respecte
Vicent Partal
20.06.2012
-
Europa: m’equivoque?
Vicent Partal
19.06.2012
-
Aniran de pressa, però quant duraran?
Vicent Partal
18.06.2012
-
Què hi ha en joc avui a Grècia?
Vicent Partal
17.06.2012
-
Nosaltres no som ells (Carta als amics europeus)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Nous ne sommes pas eux (Lettre à nos amis européens)
Vicent Partal
15.06.2012
-
We are not them (Letter to our European friends)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Això és un desastre (versió 2)
Vicent Partal
14.06.2012
Vicent Partal
20.11.2012
I de la dimissió de Fernàndez Díaz, no n'hem de parlar?
El Mundo fa dies que interfereix la campanya electoral. A base de publicar històries a les quals jo, personalment, no done gens de credibilitat. Ni pel que explica, ni per la mena de proves que diu que té, ni per l'oportunitat d'ensenyar-les just ara, ni, sobretot i molt important, per l'historial del diari en casos anteriors.
Però no és una qüestió de fe això: cal aclarir-ho. I l'aclariment té dues cares. Per una banda, cal que els acusats es defensen, cosa que ja han fet. Molta gent els ho ha demanat: que diguen que les acusacions són falses i fins i tot que es querellen. I han fet totes dues coses.
Però hi ha un altre aclariment que em sorprèn que no es demane amb la mateixa intensitat des de l'opinió pública i sobretot des de la classe política. I és l'aclariment que hauria de fer la policia espanyola i més concretament el ministre d'Interior, Jorge Fernàndez Díaz.
Perquè El Mundo diu que basa les seues informacions en un esborrany de la policia. I això significa moltes coses, suposant que siga veritat. En primer lloc, que la policia ha investigat la vida privada d'Artur Mas i de més persones sense permís judicial --i cal recordar ací que el jutge del cas Millet ha dit de seguida que ell no en sabia res, d'aquesta investigació. Això havent-hi un procés judicial en marxa és molt greu. A més, si haguessen descobert, diguem-ne circumstancialment i sense voler, alguna cosa nova, la seua obligació era de posar-ho en coneixement del jutge, cosa que evidentment no han fet. I per si no n'hi havia prou, ho filtren a un diari. I ho filtren en plena campanya electoral amb l'ànim evident de ferir.
Segons com, parlem de quatre delictes comesos per una sola unitat policíaca. I com hi reacciona el ministre d'Interior? Doncs dient que ell no pot controlar tots els papers que fa la policia i obrint una investigació fantasma que no aclarirà res abans de les eleccions.
És evident que un ministre no pot controlar tots els papers. Però també és evident que ell té una responsabilitat política sobre tots els papers i sobre el comportament dels seus subordinats. I que si no aclareix amb la rapidesa necessària què ha passat, aquesta responsabilitat l'ha de demostrar dimitint. Per tots els delictes ja comesos i per una cosa més: per haver posat l'aparell de l'estat al servei de la campanya electoral del seu propi partit. Que no és poca cosa.
PD. 1. Sempre m'he manifestat en contra de les querelles judicials contra mitjans, siga el que siga que publiquen. Avui també, doncs. Tothom demanava querella i querella han posat però en els països més avançats hi ha mecanismes d'intermediació que les eviten i que acaben sent molt més eficaços per a tothom. M'agradaria que fora així en el meu també.
PD. 2. I si les acusacions foren veritat? Doncs si es pot demostrar en tornarem a parlar, evidentment en uns altres termes radicalment diferents cap a CiU però iguals cap a la policia espanyola. Perquè una cosa no treu l'altra. En els països seriosos, de nou, l'ús malvat de proves, l'ús intencionant per una funció que no és la judicial, les anul·la. La policia té unes regles i les ha de complir, sempre i en tot moment. Sense ni una excepció.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015