Opinió
-
Una proposta concreta als diputats catalans
Vicent Partal
26.06.2012
-
La Mediterrània: un desastre que estem vivint
Vicent Partal
26.06.2012
-
Eurovegas: el dret a la discrepància
Vicent Partal
25.06.2012
-
Quan pensem com si fórem esclaus
Vicent Partal
22.06.2012
-
Fuster és un internauta
Vicent Partal
21.06.2012
-
No ens tenen respecte
Vicent Partal
20.06.2012
-
Europa: m’equivoque?
Vicent Partal
19.06.2012
-
Aniran de pressa, però quant duraran?
Vicent Partal
18.06.2012
-
Què hi ha en joc avui a Grècia?
Vicent Partal
17.06.2012
-
Nosaltres no som ells (Carta als amics europeus)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Nous ne sommes pas eux (Lettre à nos amis européens)
Vicent Partal
15.06.2012
-
We are not them (Letter to our European friends)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Això és un desastre (versió 2)
Vicent Partal
14.06.2012
Vicent Partal
16.08.2012
Assange no és Pinochet i la Gran Bretanya té un gros problema
La crisi internacional oberta per la concessió de l’asil polític a Julian Assange --amb tantes arestes i tan complicades-- no és en cap cas un tema menor. No ho és perquè pot ser el motiu d'un autèntic incendi en l’Amèrica Llatina, però sobretot perquè pot significar un gest de menyspreu més de les normes democràtiques i de la legalitat internacional, de conseqüències imprevisibles.
La demanda d’Assange ha estat estudiada amb detall per l’Equador i els arguments del país americà són raonables. Que l’extradició a Suècia per aquell estrany cas d’atac sexual és un pas previ a enviar Assange als Estats Units és una presumpció més que probable. Suècia no ha volgut donar garanties que no seria així i, per tant, hem de pensar que el govern suec actua en aquest cas de còmplice del govern dels Estats Units.
I enviar Assange als Estats Units, que el reclama per les filtracions de Wikileaks, seria greu. No solament perquè el jutjarien per un afer indiscutiblement vinculat a la llibertat d’expressió i d'informació al món, sinó sobretot perquè les garanties judicials dels Estats Units en tot allò que fa referència a la seguretat nacional són molt deficients. N'hi ha prou de recordar l’escàndol del penal de Guantànamo. És difícil d'imaginar que Assange tindria un judici just als Estats Units i és greu d'acceptar que puga ser jutjat com a instrument d’unes filtracions d’indubtable interès polític a tot el món.
Finalment, que la Gran Bretanya pense a assaltar l’ambaixada equatoriana de Londres, on és ara Assange, és simplement intolerable. Una ambaixada és inviolable i, si bé és cert que el seu estatus és revocable pel país que l’acull, també ho és que això enmig d’un conflicte com aquest seria una greu violació de l’esperit de la diplomàcia. Molt greu.
Dit això, l’Equador és un país on la premsa no gaudeix de la llibertat necessària i Assange és un egòlatra que ha destruït, tot sol, Wikileaks.
Però aquests arguments no poden prevaler sobre el altres i, a més, si la Gran Bretanya ataca l’ambaixada equatoriana encendrà l'Amèrica llatina. La seua enemistat amb l’Argentina pel conflicte de les Malvines sumada a un atac a l’Equador, en un moment en què la integració del con sud creix i es fa visible, atiarien una reacció a la contra de conseqüències imprevisibles.
Especialment perquè encara pesa en el record que el Regne Units fou extraordinàriament permissiu amb Pinochet en una situació semblant. Quan va ser detingut a Londres perquè Espanya el reclamava per jutjar-lo la Gran Bretanya no va consentir a extradir-lo i va acabar deixant-lo tornar a Santiago, en aquell vergonyós viatge tan difícil d’oblidar. I ara l’ombra del dictador xilè és una herència feixuga.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015