Opinió
-
Una proposta concreta als diputats catalans
Vicent Partal
26.06.2012
-
La Mediterrània: un desastre que estem vivint
Vicent Partal
26.06.2012
-
Eurovegas: el dret a la discrepància
Vicent Partal
25.06.2012
-
Quan pensem com si fórem esclaus
Vicent Partal
22.06.2012
-
Fuster és un internauta
Vicent Partal
21.06.2012
-
No ens tenen respecte
Vicent Partal
20.06.2012
-
Europa: m’equivoque?
Vicent Partal
19.06.2012
-
Aniran de pressa, però quant duraran?
Vicent Partal
18.06.2012
-
Què hi ha en joc avui a Grècia?
Vicent Partal
17.06.2012
-
Nosaltres no som ells (Carta als amics europeus)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Nous ne sommes pas eux (Lettre à nos amis européens)
Vicent Partal
15.06.2012
-
We are not them (Letter to our European friends)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Això és un desastre (versió 2)
Vicent Partal
14.06.2012
Vicent Partal
25.07.2012
El país que vull
Avui hi ha una sessió molt important al Parlament de Catalunya. L'aprovació de la proposta de Pacte Fiscal, tal com van les coses a Madrid, segurament que no passarà d'un brindis al sol. Però marca una etapa nova en què els catalans proposem, diga què diga Espanya.
El Pacte Fiscal no és un pas cap a la independència. Però el tarannà que hi ha al darrere ho podria ser. I ho dic en condicional perquè no entenc com es pot conciliar amb l'anunciada acceptació del rescat de Madrid.
En tot cas avui no crec que siga un dia per a tirar aigua al vi. Si el parlament aprova el pacte fiscal, no seré pas jo qui esguerre la festa, ben altrament: els partits que l'han fet possible tenen el meu aplaudiment. Però sense renunciar en cap moment a deixar clar quin és el país que vull.
Perquè jo vull un país sobirà. Però no com una hipòtesi de futur, sinó immediatament. No comptant en anys, sinó en mesos, i amb propostes concretes sobre la manera d'arribar-hi. Crec que som molts els ciutadans que ens posem nerviosos de tant esperar i això és perillós.
I jo vull un país just. On no siga concebible de resoldre els problemes de la nació sense resoldre els problemes de tots els nacionals. I en què la nació no siga res més ni res menys que la suma dels homes i dones que la formen.
I vull un país digne. On el debat i la discrepància no siguen qüestionades en nom de res. I on la gent no es deixe arrossegar per la desesperació o pel populisme. I encara menys per l'odi o per la por.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015