Opinió
-
Una proposta concreta als diputats catalans
Vicent Partal
26.06.2012
-
La Mediterrània: un desastre que estem vivint
Vicent Partal
26.06.2012
-
Eurovegas: el dret a la discrepància
Vicent Partal
25.06.2012
-
Quan pensem com si fórem esclaus
Vicent Partal
22.06.2012
-
Fuster és un internauta
Vicent Partal
21.06.2012
-
No ens tenen respecte
Vicent Partal
20.06.2012
-
Europa: m’equivoque?
Vicent Partal
19.06.2012
-
Aniran de pressa, però quant duraran?
Vicent Partal
18.06.2012
-
Què hi ha en joc avui a Grècia?
Vicent Partal
17.06.2012
-
Nosaltres no som ells (Carta als amics europeus)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Nous ne sommes pas eux (Lettre à nos amis européens)
Vicent Partal
15.06.2012
-
We are not them (Letter to our European friends)
Vicent Partal
15.06.2012
-
Això és un desastre (versió 2)
Vicent Partal
14.06.2012
Vicent Partal
03.07.2012
+VilaWeb us espera
Ara fa un any, el juliol del 2011, posàvem en marxa +VilaWeb. Ho vam fer amb una certa precaució per si algú interpretava que allò era l'anunci d'una mort imminent, quan era tot el contrari. Un any després, sense cap possible equívoc i quan ja prop de mil vuit-cents lectors han decidit sumar-s'hi, ens sembla que és el moment de parlar encara més clar: sense lectors compromesos amb la informació no serà possible mantenir els mitjans, ni aquest ni pràcticament cap altre. I és exactament això el que heu de saber que està en joc.
+VilaWeb és el projecte central de VilaWeb. Portem dèsset anys oferint al país informació seriosa, responsable, de qualitat, lleial i solvent. Volem seguir fent-ho durant dècades i anar a més, omplir més espais encara. Però només ho podrem fer si reinventem el diari i l'adeqüem en tots els sentits a l'exigència del moment. Exigència que reclama més participació però també un compromís de pagament pel treball que oferim. No aspirem que això ho facen tots els lectors, és clar, però sí que aspirem que ho feu molts més dels que fins avui ho han fet ja, lectors als quals agraïm de tot cor el seu gest i la seua implicació.
VilaWeb, i tots els digitals, s'han finançat amb publicitat fins ara. Però la publicitat baixa i seguirà baixant, això ho sabem tots. I fer informació de qualitat val diners, reclama equips potents i una infrastructura digna. VilaWeb, dèsset anys després, continua liderant els diaris digitals del país i és l’únic digital que competeix en xifres d'audiència i en reconeixement amb els diaris de paper o els serveis televisius. Ho fem amb una infrastructura i uns mitjans molt inferiors però també amb una visió del país i del món amb la qual moltíssima gent se sent representada i que ens fa diferents. Pensem, però, que en un moment en què els mitjans tradicionals són amenaçats, nosaltres som més necessaris que mai. I hem de ser més del que som.
El tot és gratis d'internet és una condemna a mort per als mitjans. Ho hem sabut sempre però no sabíem fins a quin punt seria ràpidament cert. Per això avui, quan ja tothom assumeix que cal pagar, nosaltres ens sentim orgullosos d'haver estat, de nou, els qui hem marcat un camí. Fa un any just vam demanar als lectors que pagaren un preu pel diari (com a mínim setze cèntims al dia) i ara més de mil vuit-cents lectors ho fan. La xifra és equivalent a la dels subscriptors de la majoria de les revistes catalanes (poca, per tant, però gens negligible). Sobretot, però, és un crit d'avís col·lectiu: o els lectors assumeixen també la seua responsabilitat amb els mitjans o els mitjans, i no només els tradicionals, desapareixerem.
Vivim un moment clau per al país, a tot arreu i en tots els territoris. I VilaWeb vol ser molt més fort encara del que és. Per a poder ser de forma eficaç la veu que tanta gent reclameu que siga, que a tanta gent us agrada que siguem. Nosaltres hi som, compromesos, i no defallirem, us ho hem demostrat durant prop de dues dècades. Però ha arribat el moment en què us hem de demanar una reflexió a cadascú de vosaltres també: penseu d'apuntar-vos a +VilaWeb, per a preservar i enfortir aquesta veu sense la qual els vostres matins, les vostres vesprades o les vostres nits segurament no serien iguals.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015