L’independentisme de CDC

Convergència Democràtica ha fet aquest cap de setmana un pas que, no per esperat, és menys important. Ha assumit, sota la pressió directa de les bases, que aconseguir l’estat ‘propi’ per a Catalunya és el seu objectiu. I això, tenint en compte els trenta-vuit anys d’història del principal partit nacionalista català, no és un canvi banal. Gens ni mica.

Convergència sempre ha tingut un olfacte privilegiat per a localitzar la centralitat del país i aquest seu moviment cap al sobiranisme es pot interpretar, fet i fet, com un reflex d’això mateix. CDC es mou com es mou el país, i aquesta és la primera cosa a tenir en compte.

L’independentisme tradicional veu aquest pas en una doble direcció. D’una banda, hi ha qui certifica l’èxit de la proposta independentista, ara encarnada en el partit més gran del país. Però també hi ha qui creu que tot plegat és mer oportunisme i li retreu com és possible parlar d’independència i, alhora, pactar amb el PP.

Certament, els pactes amb la dreta espanyola són l’element de l’estratègia convergent que més grinyola. Ells es defensen dient que no tenen cap més alternativa i que és, en tot cas, el PP qui ha d’explicar com és que pacta amb un grup independentista. Això és cert, però si, aquests mesos vinents, CDC no sap eixir d’aquest cercle infernal que interessa tant el PP com l’oposició d’esquerres, la seua credibilitat i la credibilitat de la seua proposta poden ressentir-se’n.

Ara, negar a CDC el valor del pas que ha fet i no voler reconèixer la importància i transcendència que té, em sembla insensat. La independència és a tocar, però necessita tothom, tota la gent possible. Com qualsevol partit, CDC haurà de demostrar, quan serà el moment, si això que ha inscrit en el seu programa és retòrica o no. Mentrestant, no veig en què pot fer mal a l’independentisme que CDC assumesca públicament aquesta condició. Ben a l’inrevés. Me n’alegre i molt. També pels independentistes de llarga trajectòria, que durant anys han treballat des de dins de CDC per fer possible aquest moment.

Únicament em preocupa una cosa: CDC deté el govern, i això li confereix ara una doble responsabilitat que no és fàcil de tirar endavant. Evidentment, la seua primera obsessió ha de ser de fer eixir el país de la situació dramàtica en què es troba. I ho ha de fer pensant en el conjunt dels ciutadans, en tots. Però CDC també ha de moure el país en el sentit dels seus objectius programàtics.

Espere, doncs, que els convergents siguen conscients que les seues decisions de govern també poden influir des d’ara, positivament o negativament, el procés independentista. No és un moment senzill i la corda ja s’ha tibat molt, massa potser, amb la política d’austeritat. Artur Mas ha d’assumir, per tant, que, a partir d’ara, les seues decisions també seran decisives a l’hora de sumar més ciutadans en favor de la independència o... contra.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Espere que els convergents siguen conscients que les seues decisions de govern també poden influir des d’ara, positivament o negativament, el procés independentista.