Quan decideix Madrid

La societat valenciana assisteix aquests dies perplexa a l'espectacle de les negociacions per a formar govern. Vull pensar que al final el PSPV, Compromís i Podem trobaran la manera d'entendre's. Però el fet és que la picabaralla ja és, ja ha estat, espectacular i depriment alhora.

La gran alegria que es va escampar per tot el país el 24-M a la nit s'ha transformat de sobte en preocupació, desil·lusió i fins i tot irritació. Els socialistes miren de culpar-ne Compromís i Podem, mentre Podem i Compromís n'acusen els socialistes. El fet és que els uns pels altres i els altres pels uns sembla que faran impossible allò que tothom, absolutament tothom, s'imaginava que passaria quan la nit de les eleccions va eixir al carrer a celebrar el final d'una era. I això, la frustració d'aquest somni compartiti, té una conseqüència terrible: els quatre anys que havien de ser d'esperança o bé s'esfumen o bé queden greument danyats. Si acaben governant junts, després d'aquest numeret, és evident que la desconfiança serà extrema. 

Tot plegat alimenta un cert fatalisme valencià que sempre he avorrit i combatut però que tant de mal ens ha fet aquests darrers anys. Com si estiguéssem condemnats a patir i a passar-ho malament. Com si hi hagués una condemna històrica que ens impedís de fer net i de retornar la dignitat al país.

Evidentment, no és així. Els valencians som gent normal que podem aspirar, amb normalitat, a tot. Però hi ha una condició: per a aconseguir-ho, per a poder aspirar a tot, abans que res hem de ser subjectes del propi destí i governar-lo sense interferències. Cosa que, tal com es veu de nou en aquestes negociacions, és molt complicada. Es fa difícil de no pensar que el PSPV maniobra condicionat per la política espanyola, que vol posar el futur govern valencià al servei de l'estratègia socialista per a arribar a la Moncloa i que el flirteig amb Ciutadans té a veure amb el pacte andalús i els altres pactes. I resulta igualment incomprensible, i potser més preocupant i tot, que Mónica Oltra se'n vaja a Madrid a pactar amb Podem, sense ni tan sols explicar-ho als seus companys de Compromís, hipotecant la coalició mentre tensa la corda del pacte. Per aquest camí, el que transiten l'un i l'altra, no anem bé. I mentre no resolguem això, mentre no entenguem que el marc de decisió política ha de ser el País Valencià, em tem que una vegada i una altra ensopegarem amb la mateixa pedra.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Octavi Monsonís

Tot i considerar legítim que cada partit vulga traure el màxim profit de la situació generada per les eleccions, als valencians conscients ens costa d'entendre que no s'haja arribat encara a cap acord. Sembla que Compromís no accepta un principi bàsic de la democràcia: el partit més votat és qui té l'obligació d'encapçalar el nou govern si té els suports suficients. Sobre la base que és, per tant, a Ximo Puig a qui correspon buscar els suports (té cinc diputats més que Mònica Oltra), els acords només poden centrar-se en qüestions de continguts polítics. Aquest aspecte ha de ser el punt de la negociació.
En cas contrari, el PSPV cercarà altres suports, la qual cosa allunyarà la visió nacionalista del futur govern valencià. Ximo Puig és el mal menor només en el cas que hi haja acord amb Compromís. És un mal terrible per a la llengua i el País si pacta amb Ciutadans. I cas de no sumar, el PP tornaria a governar amb minoria. Amb la qual cosa, tot l'esforç realitzat haurà estat inútil.
Això de banda, tant la ciutat de València com la majoria de ciutats grans i mitjanes passaran a mans de Compromís o del PSPV si hi ha pactes locals. Ara per ara, els pactes locals estan aturats a l'espera del que es decidesca a la Generalitat. No serà solament, doncs, la Generalitat la que cauria a mans del PP, sinó totes les ciutats grans i mitjanes, ja que en quasi totes ha guanyat el PP.

Senyors de Compromís, els hem votat perquè pensem que encapçalareu un canvi real al nostre País, no perquè deixeu que tot seguesca en mans del PP, de Rita a l'ajuntament, de Fabra a la Generalitat. Ja podeu plegar veles si això ocorre. No vos tornarà a votar ni déu.

Maria Gil

El més greu de tot és que molta gent vam votar als uns i als altres, sense que els matisos tingueren massa pes. La il.lusió de que un canvi de color era possible feia que cadascú triara segons les circumstàncies del seu poble, però sempre confiant en que un diàleg posterior, basat en trobar punt d'entesa, faria possible el miracle de retornar-nos la dignitat. Però després de l'eufòria inicial, els valencians estem presenciant atònits com les ambicions personals estan sobreposant-se al bé comú. I d'això ja n'estem farts. "Vergonya, cavallers (i dames), vergonya! "

Josep Usó

Em resulta especialment dolorós veure com Ximo Puig té el valor d'aparèixer a les fotografies somrient mentre anuncia que trenca les negociacons amb Compromís i Podemos per llençar-se en braços dels dubtosament presentables de Ciudadanos amb la benedicció dels corruptes del PP. Mentre, la Guàrdia Civil, com per recordar-li que la realitat és tossuda, regira, entre d'altres, els ajuntaments de Castelló o el de Gandia. Si pinta tan poc en el seu partit que per a fer un pacte amb unes forces més de centre que cap altra cosa, ha de demanar permís a Madrid, ja li puc avançar el resultat del seu partit a les eleccions del novembre. De quarta a cinquena força, al País Valencià. I si encara no ho han entés, ja no ho entendran. Al capdavall, Sánchez tampoc sembla el més llest de la classe.

Tot això, sense comptar que, per a necessitar el recolzament del PP (i el necessita i molt), segurament, Fabra vodrà ser ell, el President. Si Puig no en sap, que n'aprenga. Els empipats, cada vegada en som més.

Roger Mira

Un altra editorial valenta, contundent i independent. El marc territorial ha de ser valencià per la senzilla raó de que així ho varen decidir, no solament els 456.000 votants de Compromís, sinó que de debò també una gran majoria dels qui confiarem en el PSPV, en Podem i en EUPV.

Possiblement cap de les quatre formacions imaginava els resultats que s'han produït i que, a la fi, ben poc tenen a veure amb enquestes internes i externes. Esperem i confiem en uns negociadors que deurien d'haver acordat uns mínims ja abans del 24-M. Pensem també en el trellat d'uns líders que sempre ens han parlat d'anteposar per damunt de tot els interessos generals d'un poble valencià escanyat econòmicament i amb amples sectors de la població (depenents, desnonats, aturats...) patint una crisi social desconeguda des de l'arribada de la democràcia.

La situació que s'està visibilitzant està decebent els votants de totes les forces de progrés, i el més greu de tot: alimenta d'incerteses l'opinió pública i carrega de munició la dreta espanyolista i reaccionària. I així ni s'hi construeix ni s'hi fidelitza el vot.

Andreu Rubio

Efectivament, jo tenia il.lusió en veure un País Valencia sobirà, lliure, en el que es consolidés un pacte de govern progressista, d'esquerres...;  però els senyors del PSPV ens estan posant  entrebancs i també la tossuderia de Mónica Oltra que vol ser presidenta i a part, va a Madrid a parlar amb els de Podemos pel seu propi risc, ha fet que  açò perille.
Serem  prudents  i  esperem que  regne el sentit  comú  en  pro dels i les valencians i valencianes.

Pep Agulló

En una terra tan aixafada pels anys sota l’espoli, l’arrogància, la negoció de la identitat per part del govern del PP com és el País Valencià, la pujada de Compromís demostra la voluntad de resistència del poblé i és motiu d’esperança. Res no serà fácil atès que tots els partits estatals, espanyols, siguin d’extrema dreta o d’esquerres que es mengen el món, per res els importa políticament el País Valencià si no és en referència al centre. Amb aquests aliats ja veurem la capacitat de maniobra de Compromís. El desafortunat viatge de l’Oltra a Madrid expressa aquestes dificultats i una certa impotència d’aquesta closca de nou en el mar de les aliances que és Compromís.

Oriol Gordó

Aquest trist espectacle recorda molt a alguns altres que hem viscut al Principat no fa pas gaires mesos. Els personalismes i els partidismes per sobre l'ideal i el bé comú. Res de nou sota el sol. M'ha sorprès una mica que el paper més intransigent, en aparença, l'hagi fet la Mònica Oltra, però fins a un cert punt.

Cal dir que és cert que els socialistes no són garantia de res, però també ho és que els de Podemos tampoc. La impressió que tinc és que Compromís -o part d'ell- no està disposat a entrar al Govern i per això fa demandes inassumibles al PSPV. És evident que el proper president de la Generalitat valenciana no tindrà un panorama massa bonic, i que el seu marge de maniobra serà tendent a zero. Potser algú vol abocar el PSPV als braços de Ciudadanos per tal que quedi clar que de valencianistes només en tenen el nom. Però, mentrestant, i la gent què?

Una reflexió final. Això ens passa per tenir sistemes polítics on els partits dominen els candidats i els electes. En sistemes de tall anglosaxó això no passa tant, ja que allí o t'elegeix el poble o no t'elegeix ningú, i els partits són organitzacions al servei dels electes.

Josep Selva

No se'm acudeix un qualificatiu mes adient que "esperpèntic" per descriure aço de València. Jo soc partidari que, per llei, hagin de pactar govern els partits mes votats que sumats puguin formar majoria, sigui quina sigui la seva ideologia. Si aço vol dir PP+PSOE a la Generalitat de Baix i PP+Compromis a l'Ajuntament de València doncs endevant. Mentre no es pregunti a la papereta de vot amb qui no vols que pacti el partit que votes, aquesta es la lectura de la voluntat democràtica dels electors. Descabellat? No, racional.  Nosaltres fem la nostra feina votant i els politics la seva pactant amb qui els hem manat. Si en un temps raonable no es posen d'acord, que ho intenten els que els ha tocat opsició. Tindriem sorpreses, n'estic convençut, i ens estalviariem espectacles Valleinclanescos

Jaume Jose Orianes

El camí cap a la democràcia és lent. I més quan fa tants anys que aquesta democràcia ha estat segrestada (per dir-ho d'alguna manera). Els socialistes i Podemos tenen el poder de decisió a Madrid; per tant no és estrany que hagi consultes a les cúpules d'aquests poders. Hi ha cops que cal preguntar directament a l'amo. De tota manera en lloc d'entristir-se per aquestes consultes jo m'alegro que el PSPV prengui decisions independentment d'allò que disposin per al Levante.
Ens esperen quatre anys vertiginosos on la societat valenciana, i especialment la ciutadania, tindrà ocasió per a reflexionar i els partits decidir a qui volen aixoplugar.
Coratge

Linus Fontrodona

Jo crec que no és pas “com si hi haguera una condemna històrica que impedís fer net i retornar la dignitat al país”, és que la condemna històrica hi és. Es diu “España”, tal com tothom hauria de saber només de treure el nas a aquest món, si ho fa en qualsevol racó dels Països Catalans, i molt especialment al País Valencià. Però molts, per naps o per cols, no ho arriben a saber mai. I fins que un nombre suficient de gent no sàpiga això (incloent na Mònica Oltra, és clar) i els dolgui com una pedra grossa al fetge, no hi haurà res a fer. Res de res.

Josep Albà

Tot plegat és efectivament lamentable i decebedor. Ignoro que mou a Compromís a actuar com està actuant, però, en tot cas, queda clar una vegada més que l'eix principal de tot plegat no és el de dreta-esquerra.
Queda clar que tots i cadascun dels vots que va recollir el PSPV (PSOE) són vots per la España de la transició, la mateixa España que vol el PP, la mateixa España vetusta, immobilista i cavernícola que ha tractat el País Valencià com una colònia des de fa més de trenta anys, amb governs del PP i amb governs del PSPV.
I per aconseguir seguir manant tant el PP com el PSOE, on convingui, trobaran la crossa de Ciudadanos, ridícul eufemisme de Falange Española de las JONS. Els vots al PSPV, per desgràcia, van ser vots al continuisme més destructiu. Ho sento molt, però ja és hora que us caigui la bena dels ulls. 

Josep Blesa

Ací molt poca gent s’ha adonat que els valencians tenim uns paràmetres usuals d’estat igual o superiors a més d’un terç dels estats pertanyents a la U.E. o dels que en poc se n’adheriran. Tenim eixos paràmetres (PIB, població, extensió, nivell educatiu, índex de benestar, salut, xarxa viària, etc.), tanmateix ens manca autoreferenciar-nos com a tal. Per primera volta en 308 anys el “mainstream” d’una decisió política ha estat conduit per ell. I això li ho devem a Compromís. I l’autocentrament en les polítiques valencianes. Malgrat que sempre juguem en camp de l’adversari , que és l’estat espanyol. Que el País Valencià siga una “peça” de l’escaquer dels partits d’obediència espanyola, és el més normal. Com ho és qualsevol colònia sota ell. Que part de l’acord d’Andalusia entre el Psoe i  Ciudadanos tinga “simpatia i influx” en d’altres llocs és normal.  No oblidem que la socialdemocràcia està ferida de mort a tot Europa. El trànsit a la seua desaparició total és qüestió d’una dècada, si n’arriba. No es pot estar en missa i repicant alhora en la societat avançada actual.   A què s’ha dedicat la sucursal balenziana del psoE i Podem(os)-PV? Re: a copiar el programa ad hoc de Compromís pel País Valencià. Amb variacions textuals i de forma. Resultat: plagiant-li-ho. Per això hi havia certa confluència ideològica.

Si no, de què? Per això aquestes passades eleccions han estat el punt d’inflexió de la sinusoide d’una funció social. Aquella que té la rama baixa en les mentalitats ancestrals i l’altra ascendent incardinada en la contemporaneïtat. Que en bona mesura encara cal anar a intercanviar opinió a Madrid, no és objecte d’escarafalls. També han estat anant anys i panys els de CiU. I no-cap s’escarotava. Encara hi ha un 45 % de valencians que ha votat opcions subalternes.  Tampoc podem perdre de vista que qui està negociant del costat de la sucursal balenziana del psoE són eixes joves  promeses com Ximo Puig, Cebrià Ciscar i J-M Orengo Pastor.  Per tant, se’ls veu poc experimentats i és lògic que allarguen l’agonia. Una altra cosa és que qui negociàs fóra en Manolo Mata, l’etern competidor de l’statu quo contra el sector oficialista. En dos dies tancat.

Açò no deixa de ser un part una mica complicat, entre d’altres raons, per la manca de perícia. Després de 35 anys xuplant banqueta, sols faltava que tinguérem el mateix nivell de pactisme que els polítics “poltronaires”. No patiu que a final de setmana Joan Ribó, batle de València..i a les acaballes del mes en curs, en Joaquim Puig i Ferrer, president de la Generalitat Valenciana, i de vici-presidenta o Honorable Consellera en Cap, Mónica Oltra.

I quant més triguen a tancar l’acord, més llençols perden en la sucursal balenziana del carrer de la Blanqueria. Cada dia que passa és una palada a la seua tomba.  Llur atzucac. O pactaran amb Ciudadanos i el PP s’abstindrà?

Avís de política d’internacional feta per valencians:  Pedro Sánchez difícilment serà primer ministre espanyol en aquesta dècada.    

Joan Santanach

Penso que, després de tres-cents anys de colonialisme i altres dos-cents (des del Patriarca i Germana de Foix) de progressiva infiltració cultural espanyola, a molts valencians els costa desfer-se d'un sentiment més o menys intens de supeditació al poder espanyol. És natural que el pateixin, perquè les generacions sotmeses han estat moltes. Certament, en alguns casos, és interessadament acceptat, però, segurament, amb gran freqüència deu ser inconscient. Però qui vulgui esdevenir lliure, no té altre remei que adonar-se de la tutela mental espanyola. Si no se n'adona, mai no podrà desfer-se'n.     

Salvador Rofes

Valencia=Catalunya. No anem gens bé.

Joan Rubiralta

Com és possible que l'esperança que hi havia arreu del País Valencià després de les eleccions hagi  desaparegut per mor d'un polítics que no pensen en el país sinó en ells mateixos i en els seus partits, però que a més, per arribar a un pacte, han d'anar a Madrid a demanar permís. S'ha equivocat Mònica Oltra i s'ha equivocat Ximo Puig i el resultat és que el poble valencià tornarà a estar en el pou on es trobava, perquè si fossin polítics de veres, s’haurien d’haver conjurat fins arribar a un acord de totes totes, i negociant fins a l’extenuació si fos necessari.  Per tenir uns líders polítics així, millor canviar-los i substituir-los per altres formacions. Quan de mal ha fet el PP en tots aquests llargs anys que ha estat governant que el mal s'ha enganxat en el polítics que creiem honestos. Tot plegat una gran desgràcia i una gran decepció!

Quan assumiran els polítics del poble valencià que per lluitar per la seva llibertat i pel seu benestar han de ser ells mateixos qui prenen les decisions i quan aprendran a consensuar, que vol dir cedir tot abandonat la intransigència, d'una vegada per totes?

director@vilaweb.cat

Mentre no entenguem que el marc de decisió política ha de ser el País Valencià, una vegada i una altra ensopegarem amb la mateixa pedra.