La gent vota allò que vol

Qualsevol analista polític ha de tenir en compte uns principis molt bàsics del funcionament de la cosa pública, gairebé una caricatura, que mai no es poden oblidar. El primer i principal és que en una democràcia la gent vota allò que vol. Exactament allò que vol. I, en conseqüència, que canviar la percepció diguem-ne epidèrmica que la població té d'un polític o d'un partit és una tasca clau per a poder alterar majories. Però sempre tenint en compte que és molt més fàcil que un polític perda part del seu rèdit que no que el guanye el contrari. Generalment, els canvis polítics al món occidental sempre corresponen a ensorraments de la imatge de qui hi ha al poder. Ensorrament que després, això sí, algú amb el talent i les eines necessàries pot aprofitar.

A València, aquestes eleccions tenen una diana clara: Rita Barberà. Evidentment, desallotjar el Partit Popular de la Generalitat és el gran objectiu, però Rita Barberà és la gran prova a l'hora de saber si ha canviat res o no. Les enquestes són molt ajustades. Malgrat els constants i lamentables espectacles que fa, no és gens clar que ningú altre siga el batlle de la ciutat d'ací a dues setmanes. Aquests dies han aparegut enquestes que han despertat una gran il·lusió perquè indiquen que Joan Ribó, el candidat de Compromís, és la persona més ben situada per a succeir a l'actual batllessa. No cal ni dir quin canvi tan gran, enorme, no seria això des de qualsevol punt de vista! Però alerta, que Barberà continua tenint molts punts i això, només això, ja fa pensar. Tota sola no podrà revalidar el càrrec, però l'oportuna crossa de Ciutadans la hi podria mantenir.

Si passa, que espere que no passe, haurem de tornar a la casella d'eixida i recordar que la gent vota allò que vol. La política no és cap ciència exacta. No es computa què ha fet hom de profit i què ha balafiat, es posa en una balança i s'adjudica un guarisme. La gestió de Barberà és impossible que siga pitjor. Però a un sector de la societat valenciana no sembla importar-li. Ara, ella està més nerviosa que mai i això podria ser clau. Des del penós incident de la Crida no ha parat d'acumular situacions tenses, ridícules o perilloses. Ahir no es va presentar al debat on havia estat anunciada i es va barallar al mercat d'Algirós amb unes joves que li retreien el seu estil i la seua forma de fer.

Potser la clau està ací, en aquesta pèrdua evident de l'autocontrol que ja no sap amagar. Perquè aquesta és una altra de les coses elementals, gairebé caricatura, a què feia referència a l'inici: la política també ens ensenya que sovint és el comportament personal, més que no la dissecció del programa electoral, que acaba enfonsant un candidat. Les males cares, la crispació, els nervis, la descortesia, el menysteniment, les paraules grolleres… ve un dia que tenen un preu i tomben qualsevol candidat. Pel bé de València, esperem que aquest dia siga d'ací a dos diumenges.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Josep Usó

Pense que Rita Barberà no repetirà com alcaldessa. Ja fa uns dies, va reconèixer que li caldria l'ajut d'algú. Per exemple Ciutadans. Però aquests, que el que volen és el seu lloc, li ho posaran molt car, perquè saben que esta molt necessitada. Això, si al final opten per recolzar-la. Perquè hem de tindre en compte que tant C's, com Podemos són arribistes i el millor per semblar nets és ser caïnites i enfonsar més encara el qui hi ha ara. És a dir, ella, Rita. 
Els darrers gestos de pèrdua d'autocontrol em sembla que indiquen que aquest és l'escenari que ella mateixa, i els seus, preveuen. De fet, dia rere dia, se sent a més gent que em consta que han votat PP anys i panys, afirmar que no els votaran. I això no passava, fa quatre dies. Sembla que el "caloret" fou el primer dispar de la darrera mascletà de Rita. Així ho espere. De tota manera en menys de dues setmanes ja ho sabrem.

Octavi Monsonís

El programa electoral, al meu entendre, no té gaire importància en la recollida de vots dels partits, si exceptuem una minoria que almenys diu que sí que en fa cas. Com a molt, i no sempre, l'elector llegeix el fullet de propaganda electoral: quatre propostes mal comptades i de cap manera explicades.

L'exemple més clar del que dic és Podemos i Ciutadans, tots dos partits amb molt bones expectatives electorals abans i tot que tingueren elaborat el ditxós programa. En aquests dos casos ha estat la televisió la que els ha fet atractius i des d'aquest mitjà han repetit fins a l'esgotament uns quants eslògans generals i summament parcials.

Què fa, doncs, que la gent vote a uns o altres partits? Segurament la resposta és múltiple i no estaria de més que els politòlegs ho explicaren des de les pàgines de Vilaweb. Esperem-ho!

Joan Rubiralta

Com que sóc optimista de mena, crec que el diumenge al vespre hi haurà a València una altra persona amb possibilitats de ser alcalde que l'actual. Evidetment que hi ajudarà l'actitud xulesca, provocadora i inculta de Barberà, però la bona gent de València ciutat ja no podrà aguantar més una situació municipal insostenible. Espero que els valencians de la capital  no permetin que continuï la lamentable situació actual i sigui un inici d'un canvi de cicle i el País Valencià torni a ser la terra de progrés, llibertat i valencianitat, que equival a catalanitat, que mai no hauria deixat de ser. Ara bé, el vot és lliure, i cadascú ha de ser responsable dels seus actes.

Josep Blesa

Açò és un advertiment – amb relats verídics- de com podem perdre davant del tàndem Popular-Ciudadanos:

-Dissabte nit, a Gata de Gorgos (Marina alta) : míting de Compromís amb actuació d’Andreu Valor. A una plaça han habilitat una sèrie de panells informatius on els partits polítics poden penjar les seues propostes, pòsters, etc. A la localitat EUPV-ERPV-AS-Verdes no s’hi presenta a la batlia, i no té “panell” propi. Per contra,  sí es presenta a la Generalitat la candidata Esther López Barceló per la “província” d’Alacant .

Sabeu sobre el panell de quin partit o coalició van adherir els militants d’EUPV-ERPV-AS-VERDES?

Re: Exacte, l’heu encertat, sobre els de Compromís pel País Valencià. No sobre els del PP, no sobre Siudadanos, no sobre el de Pablemos, no sobre cap que tinga la seu central a Madrid.

 Curiós, eh Nàssio Blanco i  Giner, a que sí ?

 A l’endemà, diumenge, aprofitem per a avançar un treball que tinc a Cullera, dinar i pujar al Castell:

Prenent fotografies de l’edifici objecte del treball hi observe que els cotxes tenen octavetes i pasquinets sota les escombretes dels parabrises dels cotxes en el carrer on tinc la faena. 

Me n’adone que en tenen dues, de paperetes: la de Siudadanos i les del Partit Popular. Una mica estrany  i molt democràtic!

N’observe que o se n’han col·locat simultàniament o el segon ha respectat el primer sense esgarrar-la o n’eliminar-la.

Una gran lliçó de les forces polítiques colonitzadores.  

Avís per a vianants!

director@vilaweb.cat

Desallotjar el Partit Popular de la Generalitat és el gran objectiu, però Rita Barberà és la gran prova a l'hora de saber si ha canviat res o no.

Rita Barberà està més nerviosa que mai i això és una dada que podria ser clau.