Opinió
-
Llenya al BBVA
Vicent Partal
30.04.2015
-
No són llistes fantasma. Són llistes estafa
Vicent Partal
29.04.2015
-
Doncs sembla que no podran…
Vicent Partal
28.04.2015
-
I si no votem exactament el 27-S, què passa?
Vicent Partal
27.04.2015
-
Quan Rita es mira a l'espill
Vicent Partal
24.04.2015
-
Si no vols pols no vages a l'era
Vicent Partal
23.04.2015
-
Poc pont
Vicent Partal
22.04.2015
-
Respecte
Vicent Partal
21.04.2015
-
O independència o Rivera fent de Berlusconi
Vicent Partal
20.04.2015
-
Percebre la corrupció
Vicent Partal
17.04.2015
-
La lliçó de Teresa Rebull
Vicent Partal
16.04.2015
-
Va, Pablo, abraça’l
Vicent Partal
15.04.2015
-
Amb Galeano, contra Camacho
Vicent Partal
14.04.2015
Vicent Partal
31.03.2015
Un acord polític sòlid per la independència
CDC, ERC i les principals entitats sobiranistes del país van presentar ahir un pre-acord on s'estableix com creuen que hauria d'avançar el país a partir del 28 de setembre. Amb aquest text, CDC i ERC es comprometen a completar el procés d'independència en un període màxim de divuit mesos si el 27 de setembre les forces independentistes guanyen les eleccions. Des d'ahir, per tant, hi ha una data final marcada al calendari i hi ha també un camí conjunt pactat per una part substancial de la política catalana, amb la intenció d'arribar a la proclamació de la independència.
La notícia, l'acord, és molt important, transcendental. Ara caldrà fer-lo evolucionar i que més forces polítiques el discutesquen i s'hi sumen. És prou obert per a permetre-ho i és prou concret alhora per a no témer que quede aigualit de cap manera. Hi ha temps i carretera per a recórrer, especialment si el país torna a pressionar els polítics com ho ha fet fins ara.
Per als més dubitatius, cal dir que és un acord transparent: parla d'independència i dibuixa una manera d'aconseguir-la. Això no ho pot posar en dubte ningú. És un acord polític, per a fer política: és la concreció d'allò que tanta gent ha impulsat aquests darrers anys. I no hi ha ambigüitats respecte de res. Implica, això és obvi, la necessitat de guanyar les eleccions i de guanyar-les amb claredat i contundència. Però després tot s'explica sol i nítidament.
Pel que fa al temps que marca, ja hi ha qui s'ha afanyat a dir que s'hi amaga un nou ajornament. Potser els mesos que vivim ara sí que són un ajornament que ens hauríem pogut estalviar, però amb el calendari que ens dibuixa l'acord el procés de divuit mesos passat el 27-S no ajorna res, sinó que fa real la independència. El procés de redacció de la constitució republicana és clau, és la volta central sobre la qual es dreçarà l'edifici republicà. Per això aquest és un procés que no es pot fer abans de guanyar les eleccions. El fet que la ratificació de la constitució també ratifique la independència té molta importància, perquè vincula indestriablement la independència amb la renovació radical de les institucions. I marca, d'aquesta manera, un terreny de joc molt favorable al país que, pròpiament, ja significa la desconnexió de l'estat espanyol.
Hi ha un darrer element a tenir en compte, que és que facilita el reconeixement europeu. El reconeixement del nou estat es juga a Brussel·les i la tenacitat demostrada en dos anys i tres processos electorals pel poble català hi enviarà un missatge impossible de passar per alt. El poble de Catalunya s'haurà pronunciat el 9 de novembre de 2014, fent una demostració única i extraordinària de sobirania i d'estabilitat. S'haurà expressat el 27 de setembre de 2015 demostrant de manera inequívoca i contrastable que hi ha la majoria social per a la independència que justifica el procés mateix. I finalment s'haurà d'expressar a principi de 2017 ratificant la nova constitució. Si superem les tres proves amb èxit, i estic segur que ho farem, Europa no podrà dubtar gens ni mica que té davant un procés sòlid i ferm. Un procés que reclama una solució política que Espanya no pot aportar. Després de tot això, ningú no podrà invocar des de Brussel·les la casualitat, la moda o l'anècdota i serà a partir d'aquell moment que la necessitat d'una solució en l'àmbit de la Unió Europea i no en el d'Espanya caurà pel propi pes. I significarà la victòria definitiva.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015