Quaranta-vuit hores

Estic molt encuriosit per la posició del govern espanyol sobre el 9-N. Perquè de moment mostra una calma que contrasta enormement amb l'actitud anterior i que a mi, si més no, em sobta molt. Per això avui cal seguir molt atentament el seu consell de ministres i, sobretot, la conferència de premsa de després. Hi ha molt en joc.

Què diran i sobretot què faran sobre el 9-N? Als efectes polítics, i malgrat tota la picabaralla local, una fortíssima participació —dos milions i mig de votants o tres milions— és evident que seria un cop mortal per a ells. I de moment no troben la manera d'aturar-ho, això. Avui alguna cosa, forçosament, deuen haver de dir. De manera que molta atenció.

Atenció perquè si tornen a la via agressiva, el debat local s'alterarà completament. Si decideixen d'anar a totes per a impedir el 9-N, aquest 9-N també prendrà una altra dimensió.

Però encara seria més interessant si aquest capteniment que han adoptat, com displicent, avui es fes oficial. Si el govern espanyol decidís de no fer res contra el 9-N ens oferiria una oportunitat única. Però caldrà demanar-se el perquè. I a mi se m'acudeixen tres arguments.

Hi ha qui diu que això és la prova que aquest 9-N és una farsa. És una probabilitat que no em crec. Si no va a votar ningú, efectivament, tot serà una farsa, però si hi van milions de persones per a ells serà un problema ben greu. Ho saben.

Hi ha qui diu que Rajoy simplement està descol·locat. No sé què dir, sobre això. També em sorprendria, perquè Rajoy té assessors pertot arreu i vinga gent que l'envolta i sobretot té tot l'aparell de l'estat a la seua disposició. Si amb tanta gent treballant-hi ell encara està descol·locat, certament té un problema important.

I hi ha una tercera hipòtesi que m'arriba per diversos costats. Rajoy té el coll agafat simultàniament per dues mans. D'una banda, la FAES i d'una altra, la comunitat internacional, molt particularment la Unió Europea. Quan ell va respondre a la convocatòria de la consulta sentia només la pressió de la FAES, però la seua resposta, de tan dura, va desconcertar la comunitat internacional. Que al seu torn va començar a collar també.

No perquè vagen a favor nostre, en absolut. Sinó perquè la de Rajoy no és una manera d'encarar enraonadament un problema polític, al segle XXI. Europa no vol més inestabilitat i ara és Rajoy qui l'origina en el cas català, optant per un únic camí: la repressió. I els articles de Bloomberg, Financial Times, The Guardian…, apuntant tots amb contundència a la incapacitat política del govern espanyol per a resoldre el problema, al capdavall només són la punta visible de l'iceberg.

La mà de la FAES, franquisme rocallós, colla fort. Però la que ofega de veritat, la que fa mal de debò, és la d'Europa. I és possible —solament possible— que el canvi de format del 9-N haja donat a Rajoy l'oportunitat de rectificar. Recordeu que fa pocs dies us parlava de Suntzi i l'error d'acorralar completament. Doncs qui sap si no era aquesta l'eixida…

Sabent, això sí, que en qualsevol cas el 9-N d'avui no és tan presentable internacionalment com l'anterior. Encara que políticament li pot fer el mateix mal. I esperant, segurament, que les nostres picabaralles salven la situació i que el resultat no siga el que podria ser si no ens dedicàssem a tirar-nos els plats pel cap amb tantes ganes. 

Avui doncs, serà un dia clau: sabrem si no ens hem mogut de lloc o si Rajoy definitivament canvia d'actitud i, per tant, s'obre una possibilitat que fa una setmana semblava impossible. 

I diumenge serà clau també: sabrem si l'ANC i Òmnium són el poble en moviment o si de sobte perden la independència i passen a ser l'instrument dels uns contra els altres. En quaranta-vuit hores, doncs, de migdia de divendres a migdia de diumenge, tindrem dues respostes molt importants.

--L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Oriol Gil Sanchis

Suposo que quan es parla de llista unitària de la societat civil, cal entendre que els partits sobiranistes hi donarien suport des de fora, sense formar-ne part, i que no es presentarien a les eleccions sinó que recomanarien el vot a favor d'aquesta candidatura unitària... i que un cop declarada la independència pel Parlament resultant, aquest convocaria un referèndum de ratificació i immediatament es dissoldria i convocaria eleccions constituents, a les quals SÍ que es tornarien a presentar els partits.

Si no és així, malament rai!

Josep Jallé

Pel camí que anem i vistos els esdeveniments, d’altre part previsibles o cantats abans d’hora, cal seguir el full de ruta previst: autonòmiques avançades, punt sobre l’Estat propi comú a les ofertes (partidàries, uni partidàries, uni socials i partidàries), constitució del nou Parlament i, amb la majoria a favor, declaració unilateral d’independència. Posteriors reconeixements, negociacions, acords de desvinculació i referèndum final a la decisió del Parlament. Després la forma d’estat, els nous partits, les seves propostes culturals, econòmiques, socials, etc .... Però desrpés. Ara, com molt be recordes director, el que aquell periodista va dir: llums llargues i deixem-nos de filigranes tàctiques, curtes ... com sempre. Aquest cop, prou.

Josep Usó

Certament, aquest final de setmana serà molt intens. Molt. A mi, l'efecte que em fa és que la comunitat internacional ha pressionat molt el govern de l'Estat Espanyol. Tant,  que no tenen cap més remei que afluixar la pressió sobre el Govern de Catalunya. Fins i tot, Mariano Rajoy ha parlat vagament (com ho fa gairebé sempre) de "propostes". I, d'altra banda, està clar que el Franquisme enquistat en Espanya continua empenyent-lo cap a un abisme on molt difícilment podrà evitar caient, al final de tot.

En mig, un parell de signes positius. CDC i Esquerra sembla que estan disposats a treballar plegats en favor d'una llista unitària constituent i Omnium i l'ANC sembla que donaran suport a la nova convocatòria del 9N. Pareix que les ferides es curen i el sentit d'estat s'imposa.

I, al final, els deures. D'acord que la convocatòria no té la mateixa força que tenia la primera versió de la consulta. Però l'important és el gest. El fet que milions de catalans vagen a votar. I que hi haja observadors internacionals. I, si l'Estat decideix impedir la consulta de totes totes, que es veja clar a tot el món.

Per Espanya, el fet no és que es vote Sí-Sí. Ni que les urnes siguen de cartró. Ni que es faça segons una llei o una altra. No. Per a ells, el que és impossible de coure és que es vote. Que la sacrosanta "Unidad de Destino en lo Universal" es puga votar. Això és el que no poden concebre. I, a vint-i-tres dies de la consulta, han de fer alguna cosa. No fer res, com li agradaria a Mariano Rajoy no farà contents ni la FAES ni la Comunitat Internacional. I això  ja no s'ho pot permetre. A favor juga que, històricament, han segut molt dolents prenent decisions.

Ja queda un dia menys. Ànim i el 9N, tothom a votar. Sí, sí. Us ho dic seriosament.

Pep Agulló

Jo aposto per l’opció tercera, la tenalla entre la Faes i Europa. En aquest marc i en la seva lògica, el 9-N actuaran intentant fer por a alguns ciutadans per evitar la massiva participació, de forma subtil, amb la presència imponent i provocadora de policies o guàrdies civils, això sí, presentant-ho com un "control preventiu de l'esdeveniment per evitar accidents" i així homologar-se amb Europa. Un cop més fracasaran perquè ja no els tenim por, tenim tot el coratge al nostre costat i la voluntat de votar inalterable.

Ramon Perera

Penso que estem en un moment molt interessant i que ens permet especular tranquil·lament després del neguit d'aquests quatre últims dies.

Tan si l'estat espanyol tolera la votació del 9-N com si no, els catalans hi sortim guanyant. La nostra feina és la de fer que la participació sigui màxima.

Si el govern espanyol cedeix a les pressions internacionals en  contra de les pressions de la FAES, lo que es pot esquerdar és l'estructura del poder espanyol (efecte bumerang de les profecies de l'Aznar).

Ricard Renou

Jo m'apunto més aviat a la tesi del desconcert. En definitiva estem davant un govern de funcionaris. No saben fer res més en aquesta vida que mirar que diu un decret i actuar en funció d'això. No tenen ni la menor idea del que vol dir negociar i fer política. Són tan poc normals que adoren el poder polític sense adonar-se'n que de poder n'hi ha molt més repartit pel món i pesa més.

Marta Sarrià

Certament em té molt intrigada a mi també el canvi d'actitud del govern espanyol. Em pregunto on hi ha la diferència entre un titular del Times que digui que la majoria dels catalans han votat per la independència. Algú es pensa que es posaran llepafils? Si us plau que estem parlant d'un problema polític de dimensió internacional. Que és el que som ara mateix i que potser sí és la raó darrera del canvi d'actitud de Mariano Rajoy i els seus. Aviam la Soraya...

Josep Planas

Des de Jubilats per Mallorca hem penjar al nostre facebook un comunicat de suport a 9N i el Si SI, que en agradaria en pugueu fer difusió:

http://jubilatsxmca.blogspot.com.es/2014/10/sobre-la-consulta-del-9-n-despres-de-la.html

D'altra banda comunicar-te que quan el passat 30 de setembre quan l'ANC va convocar davant tots els ajuntaments, també hi vàrem donar suport aquí a Palma, com també des del País Valencia.Aquest fet ha tingut la consegüent resposta represiva per part de la delegació del govern espanyol en forma d'expedient sancionador.

director@vilaweb.cat

Avui sabrem si Rajoy definitivament canvia d’actitud o no i diumenge sabrem si l'ANC i Òmnium mantenen la pròpia independència o no.