Posar dia

El dia del referèndum no serà el dia final del procés. Quedarà encara la proclamació de la independència al parlament i el reconeixement dels altres estats. Però, malgrat això, tots sabem que el dia del referèndum, si el guanyem, serà el punt d'articulació, la ròtula, del procés d'independència. Una victòria clara del sí farà senzillament impossible qualsevol intent de recular i obligarà definitivament l'opinió internacional a prendre partit i a definir-se.

Per això, a mesura que s'acosta l'hora d'aclarir el dia i la pregunta l'excitació del país augmenta. Fins ara hem treballat tots durant un grapat d'anys amb un horitzó difús al davant. Sabent que hi arribaríem, però no pas sabent quan hi arribaríem. Tanmateix, l'actual govern ha deixat clar que abans de final d'any farà pública la data de la consulta i tots els indicis que tenim a VilaWeb són que això va de bo. Sembla que l'acord entre CiU i ERC en aquest punt és total i, per tant, podem confiar raonablement que passarà. No tan solament per una qüestió de fe, sinó també perquè l'incompliment d'aquest punt seria una mena de final agònic per a Convergència. ERC se sentiria automàticament deslliurada del pacte i les enquestes ja diuen prou clar què passaria. 

Així doncs, suposem que, efectivament, el 2014 hi haurà la consulta. Potser a principi de setembre, com a data ideal. No sabem com ni amb quina legalitat, és cert. Però sabem que, al capdavall, és una qüestió secundària si la voluntat política dels partits que donen suport al procés és decidida. Si hi ha unitat i acord, com més unitat i més acord millor, no hem de témer res ni ningú. Ben al contrari.

I encara menys després de fixar una data en el calendari, actuació que crec que tindrà un efecte enormement positiu sobre tothom. Perquè posar la data és marcar una fita al camí, concreta i tangible. Perquè fixar la data multiplicarà les ganes d'arribar-hi i solidificarà aquest entusiasme popular que l'estat espanyol i una part de l'establishment català sembla que no volen veure. I perquè fixar la data és crear un compromís que ja no pot esquivar-se ni diluir-se. Queda poc...

L'opinió dels subscriptors de VilaWeb.

Ho va dir Lídia Pujol en un dels moments més emotius del Concert per la Llibertat: 'Podem pensar diferent perquè podem pensar junts, i això és perquè sentim el mateix.' En el procés cap a la independència, i encara més, molt més!, en el procés de construcció del nou estat, pensar diferent i alhora pensar junts és imprescindible. No podrem crear un país lliure i plural si en la construcció ens obliguen al pensament únic.

Tot això ve a tomb del meu editorial d'ahir. Vaig escriure un text sobre la meua preocupació pel que jo pense que són dues renúncies que ja es fan ara mateix. Com sempre, com cada dia, el text no respon a res més que al meu pensament. Jo dic tothora allò que pense, agrade o no. I, per tant, generalment, els uns, els altres i els de més enllà un dia o un altre s'enfaden o es molesten per les coses que dic. Ho entenc. Ho entenc sobretot des del respecte al pensament diferent, que és la raó per la qual procure no abocar-me a discutir acaloradament amb ningú. No estic gens segur mai de tenir raó, però sempre estic segur que l'altre té una part de raó. Per tant, que ahir determinada gent se sentís interpel·lada o fins i tot molesta pels meus comentaris ho trobe comprensible i ho respecte. Solament que m'agradaria que reaccionassen debatent i no pas desqualificant. Però això no depèn de mi.

Molts subscriptors i lectors em van enviar correus sobre la qüestió. En destaque un de Mauricio Garcia que aporta un punt de vista interessant i molt ben explicat:

'Vostè parla de renúncies. És clar que ho són respecte d'un model ideal de país, ja ho diu, i que es renuncia sense que ningú ho demani. Jo entenc aquestes renúncies no com a concessions que cal fer "als espanyols" si volem ser lliures, sinó com a resultat de debat intern, i serveixen per a dibuixar amb més claredat i més consens el procés de secessió, i com serà la societat catalana en un futur.'

El concepte de les renúncies com a fruit del debat intern i no com a concessió als espanyols no entrava en la meua anàlisi i el trobe pertinent i enriquidor. No estic segur si és així o no, però crec que és una peça d'anàlisi a tenir en compte.

Hi havia també posicions molt crítiques, com ara la de Joan Cortada que matisava que els partits que estan portan endavant el procés de la independència no ho eren d'independentistes i que ' la convicció no és plena, ni el discurs ben construït, apareixen escletxes per tot arreu'.

En canvi sobre el tema d'avui hi ha unanimitat a demanar que la consulta siga abans que no l'escocesa. O, fins i tot, com diu Paolo Pellegrino, encara millor si és abans de la pròxima declaració de renda! Joan Torres opina que el nostre referèndum en qualsevol cas ha de ser previ a l'escocès. Opinió que comparteix el nordcatalà Geoffroy Lourdou que creu que hauria de ser després de les europees perquè 'hi haurà una patacada monumental del PP' i Rajoy estarà molt afeblit. L'Oriol Agell, però, opina que tan aviat com estiga organitzada l'agència tributària ja seria el moment.  

[Els subscriptors de +VilaWeb, en el correu que cada dia els detalla en quines notícies treballa la redacció per a l'endemà, reben també el tema de què jo escriuré a l'editorial. Per això n'opinen abans de ser publicat. 

Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.]

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Fixar oficialment el dia de la votació multiplicarà les ganes d’arribar-hi