Tres detalls sobre l'enquesta del CEO

L'enquesta del CEO d'ahir va contribuir a validar això que sembla que són les grans tendències de futur de la política catalana, ja apuntades en enquestes anteriors. Tendències que em diuen que revalidaran enquestes posteriors. I crec que hi ha tres elements clau, sobre els quals m'agradaria cridar l'atenció.

En primer lloc, es destaca l'avenç consistent i imparable del sobiranisme, que ja supera folgadament els dos terços de la cambra. Això és un fet insòlit a Europa, on les independències s'han aconseguit sempre amb majories molt exigües. Els resultats de l'enquesta projectats en el referèndum arriben a atènyer xifres de setanta a trenta a favor de la independència, absolutament inusitades en el context europeu i, per tant, molt importants. Fa mesos que avise que la força de l'independentisme català no té comparació amb tot allò que ha passat fins ara a Europa. I això sembla més clar de dia en dia.

En segon lloc, és lògic que cride l'atenció el fet que ERC esdevinga la primera força política del país. Sobre això crec que hi ha dos apunts a fer. Primer, que és indiscutible que ERC ho fa molt bé. Que ha sabut trobar el to de serenitat i lleialtat al país, en aquest moment particularment clau, que ha connectat amb els electors. Però també, en segon terme, crec que cal advertir que el president Mas és imprescindible ara mateix. Si CiU afluixàs o es despenjàs del procés sobiranista tots tindríem un problema gros. De manera que de l'equilibri entre aquestes dues forces depèn bona part de l'èxit del projecte.

De moment crec que podem estar tranquils, gràcies a la maduresa de les reaccions de tots dos grups. I, fins i tot anant més enllà, em pregunte fins a quin punt Mas i Junqueras no prefiguren la que serà la força central de la política catalana post-independència, allà on les actuals CiU i ERC deixaran de tenir bona part del sentit que tenen ara. Només és una hipòtesi...

Finalment, he vist que hi ha qui es posa nerviós amb l'ascens, controlat, de Ciutadans. A mi no em sembla gens estrany. Si no pugen ara que la independència és a la porta, quan voleu que pugen? I, a més, l'ascens de Ciutadans, a costa del PP, és una noticia excel·lent, car Ciutadans és un partit nacional català (mal que els pese a ells) i amb la pressió que fan arraconen els partits espanyols a Catalunya a la dimensió més mínima, cosa que és un factor històric que no hauríem de deixar passar per alt. Perquè és, també, enormement significatiu.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La força de l'independentisme català no té parangó a l'Europa moderna