Opinió
-
Rajoy ha perdut la partida i intervindran Espanya
Vicent Partal
03.08.2012
-
El joc dur dels alemanys
Vicent Partal
02.08.2012
-
El govern de Catalunya no pot estar sol
Vicent Partal
01.08.2012
-
#novullpagar a qui?
Vicent Partal
30.07.2012
-
Un nou mapa polític
Vicent Partal
26.07.2012
-
El país que vull
Vicent Partal
25.07.2012
-
Els insults i la nostra reacció
Vicent Partal
24.07.2012
-
El fracàs valencià
Vicent Partal
20.07.2012
-
Rajoy, cap a l'abisme
Vicent Partal
20.07.2012
-
Bauzá contra tots
Vicent Partal
18.07.2012
-
Canal 9 com a metàfora
Vicent Partal
17.07.2012
-
I si Rajoy no arriba a l'any?
Vicent Partal
16.07.2012
-
Cal respondre amb fets
Vicent Partal
13.07.2012
Vicent Partal
27.09.2012
Aclarit: com Dinamarca
El debat del parlament ha anat aclarint conceptes i esvaint confusions. Ahir el president Mas va concretar dues coses importants. Que un referèndum d'autodeterminació es faria, pensàs què pensàs Espanya; i que el model no era Puerto Rico, sinó Dinamarca. Són aclariments importants.
Catalunya, va dir Mas, vol ser part d'una federació europea amb els mateixos drets i deures que Dinamarca, Eslovènia, els Països Baixos, Finlàndia, Estònia, Letònia o Lituània. Aquests són els exemples que va posar i que són incontestables.
Igual que la seua resposta al portaveu socialista: que el referèndum d'autodeterminació es faria amb l'acord de l'estat espanyol o sense. Sabaté, en una intervenció ben poc afortunada, li havia demanat claredat, i claredat va trobar. Claredat que referma aquella frase ja famosa que va proferir el president en el primer discurs: ara no ens humiliaran, ara no votarà el congrés, ara votarà el poble de Catalunya.
Així, doncs, el debat, a l'espera de la votació d'avui, ha servit magníficament per a aclarir el full de ruta i per a treure'l de les ambigüitats calculades. Excepte la ja tradicional, lamentablement rutinària i més que pesadeta ambigüitat de Duran i Lleida.
Per cert, i d'això se n'ha parlat be poc: els representants diplomàtics d'Alemanya i dels Estats Units eren a la primera fila de la tribuna del parlament prenent nota. Cosa no gens casual ni anecdòtica.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015