Opinió
-
Rajoy ha perdut la partida i intervindran Espanya
Vicent Partal
03.08.2012
-
El joc dur dels alemanys
Vicent Partal
02.08.2012
-
El govern de Catalunya no pot estar sol
Vicent Partal
01.08.2012
-
#novullpagar a qui?
Vicent Partal
30.07.2012
-
Un nou mapa polític
Vicent Partal
26.07.2012
-
El país que vull
Vicent Partal
25.07.2012
-
Els insults i la nostra reacció
Vicent Partal
24.07.2012
-
El fracàs valencià
Vicent Partal
20.07.2012
-
Rajoy, cap a l'abisme
Vicent Partal
20.07.2012
-
Bauzá contra tots
Vicent Partal
18.07.2012
-
Canal 9 com a metàfora
Vicent Partal
17.07.2012
-
I si Rajoy no arriba a l'any?
Vicent Partal
16.07.2012
-
Cal respondre amb fets
Vicent Partal
13.07.2012
Vicent Partal
09.07.2012
Otegi fa caure la careta
Avui fa mil dies que Arnaldo Otegi està en la presó. Si la condemna ja era incomprensible, la durada de l'empresonament encara ho és més. Molt més. Otegi no ha d'estar en la presó sinó dirigint el seu partit i la seua coalició i participant en la nova etapa política que viu el seu país. Que passe açò que passa és molt greu.
És molt greu perquè poca gent ha treballat tant com Otegi per aconseguir que ETA deixàs les armes. La reflexió feta per l'esquerra abertzale té molt a veure amb ell i el seu nucli polític, i no és de fa quatre dies. El famós acte d'Anoeta que marca el principi de la nova etapa política basca és del 2004, i és sabuda la posició en favor de l'evolució de l'esquerra abertzale que Otegi ja defensava abans. Que l'estat espanyol hi responga amb la presó és un senyal tenebrós.
És un senyal tenebrós, però, per una altra banda, claríssim. El discurs oficial espanyol ha defensat que tota opció política es podia defensar sempre que fóra sense violència. Però la presó d'Otegi el nega, aquest discurs. A Otegi, el tenen tancat perquè saben que pot portar el seu país a la independència. I, per tant, la qüestió no és el mètode, democràtic o no, sinó la proposta final que fa.
Amb Otegi en la presó la careta de l'estat no s'aguanta i cau, i ens ensenya el rostre real de l'Espanya on (encara) vivim.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015