Constitució

Enmig de tants escàndols que viu la justícia espanyola, curiosament al Consell General del Poder Judicial li ha vagat de cridar a declarar el jutge Santiago Vidal, arran de la redacció d'un esborrany de constitució catalana. Vidal, amb un grup de juristes més, redacten allò que seria un esborrany d'una constitució de la República de Catalunya. Ho fan per voluntat pròpia. No és cap encàrrec de ningú, ans és un exercici teòric que pot ajudar a entendre els passos que caldrà fer l'endemà. La pregunta, doncs, és per quina raó el criden a declarar.

La resposta és òbvia. Per una raó política. Un jurista pot fer un treball teòric sobre qualsevol forma de constitució? Supose que sí. Hi ha juristes catalans que han redactat constitucions estrangeres, sobretot al tercer món; i que jo sàpiga no els ha passat mai res. Hi ha gent que ha redactat punt per punt com podria ser la constitució d'una hipotètica tercera república espanyola i no els ha passat res. Què fa diferent el cas Vidal?

A parer meu, dues coses. La primera és que això no és ciència-ficció ni fantasia. La república catalana és un projecte possible com a realitat immediata i, per tant, redactar una constitució possible i factible es veu amb un prisma molt diferent. Però hi ha un segon factor especialment clar: la poc dissimulada irritació que suscita el fet que alts funcionaris de l'estat es manifesten obertament en favor de la independència. En aquest sentit no es pot oblidar que la crida a declarar va anar precedida d'aquell fosquíssim episodi de la publicació de les fotografies del carnets d'identitat dels jutges que havien argumentat en favor de la consulta. L'estat es remou en la cadira d'una manera ben dramàtica quan veu que la rebel·lió ja és dins el castell. 

Un comentari final sobre aquest esborrany de constitució. Cal no equivocar-se sobre això que fan. Ells mateixos aclareixen que la constitució, la de debò, la redactarà el parlament constituent, i presenten aquest treball només com un exercici. Però com un exercici aclaridor, afegiria jo, car molts de nosaltres no hem vist sinó una constitució i no ens podem arribar a imaginar com podria canviar la nostra vida amb una de diferent. Ahir Santiago Vidal mateix va explicar a VilaWeb alguns dels punts que proposen que incloga aquesta constitució i us recomane molt que llegiu l'entrevista. Entendreu de què parlem i probablement també la raó de la persecució a Santiago Vidal, jutge de qui em declare solidari a ulls clucs.

L'opinió dels subscriptors (si voleu fer-vos-en aneu a aquesta pàgina)

Josep Jalle: A aquestes alçades de la vida em resulta insòlit aquesta cita a declarar a una persona que fa un exercici de redacció. Des del punt de vista de la lògica, cadascú es lliure de fer un exercici de redacció, i de la tècnica en tant que un conjunt de gent entesa formin un equip de redacció sobre una matèria que, de moment, seria pura especulació o ciència ficció. Com és possible que hàgim de veure i viure aquestes actituds?. O les suposicions, sense demostrar, de l’origen de la bufetada a un tercera via?. Tensions?. S’originen a Catalunya?. Segueixo perplex, no se que dir, llevat de la meva solidaritat amb Vidal i amb totes les persones que facin exercicis que ens ajudin a orientar-nos de cara un futur que deixi de ser, ben aviat, especulació o ciència ficció.

Josep Usó: No hi ha dubte que darrere del fet de cridar a declarar al jutge Santiago Vidal per la seua feina teòrica, es veu una por enorme. Immensa.  I també una gran impotència. Si ni tan sols poden evitar que els alts funcionaris de l'Estat participen en la construcció d'un estat nou i diferent, no tenen res a fer. 
I queden molt menys de dos-cents dies per la consulta. Si la permeten, que si no, encara acabarà abans, el procés.

Victor Serra: De moment anem bé.  Les reaccions de l'estat espanyol només fan que unir-nos més, posar en evidència el seu escàs tarannà democràtic i convèncer indecisos de passar-se al sobiranisme  Ens caldrà molta capacitat de resistència i molta solidaritat, però progressem adequadament.

Octavi Monsonís: El CGPJ crida el jutge Vidal per una activitat privada. Si l'estudi que fan tractara sobre l'explotació laboral infantil, també l'haurien cridat? La justícia pixa fora de test contínuament. I no n'aprenen. Dicten una sentència contra l'estatut que només deixa una eixida, la independència. Ara s'extralimiten en les seues atribucions i es queden més amples que alts. No creuen aquests senyors del CGPJ que ja és hora de dedicar-se a la justícia, que els és propi, i no a fer política?

Cal preguntar-se fins a quin punt el jutge Santiago Vidal està obligat a donar aclariments sobre l'esborrany de constitució que elaboren. Donat que no es tracta de cap activitat delictiva, a sant de què anar-hi? En fi, ell és jutge i sap més que ningú quina és la seua obligació, però ja seria hora que algú els plantara cara i es negara a participar en l'esperpent.
Senyor, quin país! Amb la de faena que hi ha i ells perdent el temps.

Ramon Parera: L'única raó que sé veure per a que el CGPJ hagi cridat a declarar el jutge Santiago Vidal es diu intimidació, és a dir, intent d'intimidació. Nosaltres només tenim la força del poble, que en la situació actual no és pas una força qualsevol. És un força formidable. Aquesta força és manifesta especialment en forma de solidaritat. El diccionari Labèrnia diu que solidaritat és "responsabilitat 'in solidum', aquella que recau en tots y cada u". M'apunto a la declaració de solidaritat de Vicent Partal.

Potser no cal afegir gaire res més. Jo diria que amb aquesta citació ja s'haurà acabat de fet aquest enrenou de la constitució catalana. Mentre els poders espanyols sembla que no saben gaire bé com reaccionar i assajen alguna que altra acció de manual, cada dia que passa veiem com diferents elements de la societat catalana van treballant en els més diversos aspectes convergents en la construcció d'un nou estat. Feina apassionant.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'estat es remou en la cadira d'una manera especial i ben dramàtica quan veu que la rebel·lió ja és dins el castell.